La Covid-19 va suposar un maldecap a la ciutadania a l’hora de fer certs tràmits i va impulsar, en certa manera, la tasca que Funció Pública ja desenvolupava. Però digitalitzar també significa transformar el model de gestió de l’Administració actual.

–Com va afectar la Covid-19 a la tasca de Funció Pública?
–Quan es decreta el tancament, el que es fa des de Funció Pública és començar a treballar amb els equips per saber sempre on s’havien de mantenir els serveis mínims i fer una gestió per preservar gent i en la qual no ens quedéssim mai sense ningú. Per exemple, a Tràmits vam dividir el personal i vam començar a treballar per torns, i a mesura que ha evolucionat, s’han fet les adaptacions en funció de la norma. La veritat és que ha estat una feina ingent, continuada, i de moltes hores, de tots els treballadors públics que ho han entès perfectament, que s’han adaptat i han estat sempre disposats a col·laborar amb tot el que Funció Pública els estigués demanant. I això s’ha d’agrair perquè no ha estat fàcil.

–Com valora la tasca que han fet els treballadors en aquesta etapa?
–En general, molt bé. La realitat és que no només els treballadors públics, a tot arreu hem viscut una incertesa difícil i continuem sentint aquesta incertesa. Volem saber què passarà i desgraciadament això no depèn de nosaltres. Aleshores, el que hem d’aconseguir és seguir tenint disponibilitat de treballadors alhora que es normalitza la gran quantitat d’hores que algunes persones van dedicar. Però la veritat és que es va respondre amb moltíssima diligència i amb els sindicats totalment al costat de Funció Pública per poder donar resposta a les necessitats. 

–Com farà l’Administració que el personal que ha incorporat passi a ocupar llocs al sector privat?
–L’Administració està ocupant persones desocupades que reben una ajuda a través del departament d’Afers Socials. És a dir, que en comptes de rebre aquesta ajuda per estar sense feina, estan fent tasques temporals dins de l’Administració pública que sinó hauríem de cobrir amb interins o obrir-les a oferta pública. I és veritat que aquesta gent, en aquests mesos que estan contractades per l’administració, no està en disposició ara per tenir la contractació del privat, però esperem que la inèrcia sigui la d’anar recuperant una normalitat en les empreses, tot i que és veritat que això pot costar el que queda d’any. Però, hem trobat un equilibri que inclou no créixer en plantilla fixa i ocupar persones mentre el sector privat s’estabilitza. 

–Com evoluciona la simplificació administrativa?
–El tema de la simplificació dels processos ja es va començar a través del meu ministeri amb un equip intern de tècnics especialistes en els models de procediments. I és que quan es fa un plantejament cap a la digitalització, primer s’han de revisar i refer molts dels seus processos, és a dir, simplificar-los. La simplificació de l’Administració representa un canvi en el model de gestió i això és feixuc. Tots els departaments estem generant una estratègia, liderada des de Simplificació Administrativa, per avançar cap al nostre objectiu. Per exemple, quan s’aprova dins del codi de l’Administració que hem de deixar d’utilitzar paper i hem de començar a digitalitzar, significa moltes coses. Aleshores, hi ha un projecte específic, una taula transversal en què hi ha implicats molts departaments i que es tracta únicament de la gestió documental. Certament, la Covid ens va ajudar amb el teletreball, a poder avançar moltes qüestions, sobretot tot a la part d’anàlisi dels tràmits. Però és una feina que està en molt bon camí.

–Aleshores, es pot dir que la Covid ha ajudat en aquest procés?
–Ens ha donat un cop més enllà per accelerar aquest procés. Crec que, a més, la ciutadania ja fa molt de temps que ho demana i nosaltres ja ho teníem més o menys projectat, però ara mateix tothom està amb el xip més posat que això no es pot deixar de banda i que s’ha d’accelerar. 

–El desplaçament de personal durant el confinament indica que els llocs haurien de ser menys estàtics a l’Administració?
–La Llei de Funció Pública preveu la planificació de recursos humans i dona eines en relació amb reestructuracions per necessitats. Estem treballant amb tots els departaments i els ministres la idea de tenir un pla de reestructuració amb una planificació pel que resta d’any i també l’any que ve, pel que fa a la contenció, per exemple, perquè no hi hagi places de nova creació i que les vacants existents ens permetin moure el treballador públic, de forma consensuada, cap aquells llocs on sigui més necessari. Per tant, el que utilitzarem són aquelles eines que la pròpia llei ens dona per poder continuar aquesta mobilitat interna.

–Quina és la prioritat a l’hora d’implementar els reglaments de la Llei de Funció Pública?
–És cert que se’ns han aturat tots els treballs que estàvem fent en relació amb la modificació legislativa. Aprofitem els dies d’estiu per acabar de treballar el text que ens agradaria poder entrar a tràmit parlamentari abans que finalitzi l’any. Aleshores, això ha provocat que alguns reglaments no s’hagin pogut tirar endavant. Un dels que més estem avançant és, per exemple, els reglaments de la carrera professional, que és una qüestió molt esperada però que va acompanyada de la revisió de les competències. O sigui, tenim un catàleg de competències de fa 20 anys i per parlar de transformar l’Administració també s’ha de revisar aquest aspecte. El cert és que de la Llei pengen molts reglaments que esperem poder avançar amb més tranquil·litat ara que la feina de la Covid està una mica més reconduïda.

–La seva aposta pel diàleg amb tots els actors, inclosos els sindicats, ha donat els seus fruits?
–Jo crec que sí que està donant fruits perquè al final el que havíem d’establir era una manera de treballar conjunta que fos fluida i continuada. I això ho vam establir des del primer moment i crec que fins a la data ho ha estat. I personalment he d’agrair que sempre que des de Funció Pública fem una proposta o una demanda, sempre estan disposats a treballar amb nosaltres, i crec que això és positiu, per tant, penso que és el que hem de continuar fent. 
Ara tenim el tema de la Llei i estem treballant internament en un text avantprojecte de modificació per poder treballar conjuntament amb ells, que és una cosa que també m’han demanat, però com que se’ns va quedar aturat no hem avançat. Però tan bon punt acabem de polir algunes qüestions ho presentarem als sindicats per tal de consensuar tot el que sigui possible.

–I com està el conflicte al voltant dels càrrecs de confiança?
– Ells van qüestionar molt en el seu moment, i de fet ho van portar a la Batllia, el fet d’aquests llocs de coordinadors que hi havia de càrrec de confiança entre la gestió d’aquests càrrecs i la manera de funcionar cap als treballadors públics. Això es va revisar en aquesta legislatura i ja no existeix aquest paper de coordinador. És a dir, treballem amb la coherència que aquest paper s’ha de  donar dins de les estructures públiques, que sigui un lloc amb accés pel  treballador públic, i que les relacions especials estiguin allà on els correspon, que és aquest paper d’assessorament. I quan hi ha algun conflicte en aquest tipus de gestió, de seguida m’ho comenten i ho tractem, i penso que és la manera de seguir endavant. Així que crec que en aquesta legislatura hem començat a treballar diferent en aquest aspecte i ells també ho agraeixen.

–Pel que fa al programa de creació d’ocupació pública que s’ha creat, s’hi ha d’incloure als comuns?
–La veritat és que és una demanda que ens han fet els comuns. En el moment de la Llei de la Funció Pública, això no va quedar previst i s’ha entrat en una contradicció legislativa que permet que l’Administració central ho puguem fer perquè els programes són nostres i ells han quedat fora. La voluntat és que dins d’aquesta modificació legislativa  de la Funció Pública se’ls hi pugui donar cabuda perquè la despesa pública és de tots, no només de l’Administració central, i en un moment com ara que també podrien ocupar persones, seria molt útil. Aleshores, intentarem encabir això de la millor manera, a través de la Llei de Funció Pública, de tal manera que els comuns puguin participar.

–Andorra es planteja la dimensió de la seva despesa pública arran de l’actual crisi?
–La despesa pública es repensa cada any, perquè quan has de fer el tràmit pressupostari, la mateixa llei ja t’obliga a repensar molt la despesa pública. Si la despesa pública se centra únicamente en la despesa de personal, és cert que sempre s’està dient que l’Administració potser està poc dimensionada al que és el país, però a mi m’agrada recordar a vegades que som un país, que sí que tenim menys de 80.000 habitants, però que gestionem un moviment de milions de persones. I bé, esperem que tornem a tenir vuit milions de turistes que ens visitin. Però és cert que gestionem un moviment important que tampoc és dimensionat a la proporció del país, si ho penses. 
Per tant, això també requereix donar servei, tenir infraestructures, mantenir-les.. i això sovint no es té en compte. Així i tot, també és veritat que tota la feina que estem fent en relació amb la transformació digital ens ha d’ajudar a reduir el volum de personal de l’Administració. Per això, dins del Ministeri de Funció Pública, també gestionem el departament de sistemes d’informació i la simplificació Administrativa, perquè hem d’aconseguir que les eines i la tecnologia ens ajudin que hi hagi una transició que s’està fent a escala europea. 

–I quines opcions hi ha per aconseguir aquesta reducció del volum de personal?
–Això es fa amb una planificació a llarg termini, avançant jubilacions i prejubilacions, i contractant menys, per exemple. De fet, la mitjana d’edat de l’Administració general ja t’avança que hi haurà força reducció en cinc o 10 anys. Això ens ha d’ajudar que el nombre de persones que entrin a formar part de l’Administració sigui inferior, i que tinguin uns coneixements i unes capacitats tecnològiques superiors. I penso que la transformació digital ens ajudarà molt en aquest aspecte, perquè si cada cop el ciutadà pot fer més gestions amb l’Administració des de casa, també hi ha molts departaments darrere que han de donar resposta i formalitzar una informació per donar-te el servei. Tot plegat, és una feina que no passarà d’avui a demà però que ja s’ha iniciat, que s’hi està treballant, que s’està parlant també amb els sindicats per veure com podem facilitar alguna qüestió pel que a fa les prejubilacions, i que segurament ens poden ajudar a fer aquesta transició de forma més fàcil. I això ens ajudarà d’una manera repensada, a reduir aquesta despesa pública en relació amb el que és el capítol de personal, tot i que no voldrà dir que després no tinguem despeses en altres qüestions. Com dic, cada legislatura manté les seves prioritats i com sabeu amb l’H23 s’han hagut de repensar totes, inclosa la despesa pública. Una altra cosa que es demana sovint és plantejar si gastem massa diners a escala administrativa, però això crec que és un debat que no es pot treure sense saber el que es fa.

–Hi ha algun servei de l’Administració que es pugui externalitzar?
–Dins de les previsions que fem i per la manera de funcionar, a vegades la situació t’empenyen a no contractar més personal sinó cap a donar certes qüestions a empreses externes. Un exemple és el tema dels sistemes d’informació. Com això canvia de forma tan àgil i tan ràpida, sí que nosaltres necessitem mantenir un personal fix que lideri aquests projectes de transformació, però són més aviat uns gestors, per dir-ho així, d’aquell canvi que s’efectua. I per fer-ho amb les millors eines, el que no es fa és contractar persones per desenvolupar això sinó treballar amb empreses externes. Passa especialment amb l’aspecte tecnològic i també per qüestions d’obra pública, perquè una cosa pot ser tenir un equip de manteniment que el tinguis disponible en cas de ser necessari, al moment, i l’altra és tenir personal contractat per fer una reforma en un edifici. 
Hem de repensar aquest model en el sentit també que les empreses del país treballin més amb l’Administració. Actives el privat i no genera una càrrega de personal dins la mateixa Administració pública. Però això també tindrà una transició i ho treballarem almenys durant els pròxims anys de legislatura, per reconduir-ho en aquesta direcció. És una visió de no créixer massa, quan sabem que això és un servei que un extern el pot donar i no requereix un treballador públic específic que mantingui la seva continuïtat.