Josep Maria Piqué va prendre el càrrec de director general del SAAS el març del 2016. Des de llavors, treballa en la reforma sanitària dissenyada en consonància amb el ministeri de Salut. Des de mitjans de març d’aquest any, s’ha vist obligat a dirigir l’adaptació de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell a la Covid-19.

–Quins canvis destacaria dels que s’han dut a terme al SAAS des que vostè va iniciar-hi la trajectòria com a director general?
–Una de les coses més importants per les quals jo estic aquí és la meva col·laboració amb el Govern per dur a terme tota la reforma sanitària. Dins del SAAS, les accions més concretes que jo destacaria han estat tota una sèrie d’iniciatives encaminades a poder atendre els malalts fora de l’entorn hospitalari. És a dir, totes les accions que poden prevenir que els malalts no hagin d’acabar ingressant a l’hospital. Una de les més característiques és la cirurgia major ambulatòria. Quan jo vaig arribar aquí es feia al voltant d’un 20-25% dels casos que serien tributaris de fer-se i ara ja estem per sobre del 50%. L’objectiu és arribar al 75-80%. L’altre canvi que destacaria és la reorganització de l’atenció de la malaltia crònica per la qual estem treballant. Si entréssim al detall, tenim una llista molt llarga d’altres innovacions que s’han desenvolupat durant el període de mandat.

–En quin punt es troba la reforma sanitària actualment?
–La reforma està molt avançada. Actualment, estem pendents, només, de dues coses: de la llei del SAAS, que ja havia entrat a tràmit parlamentari però que la Covid-19 va fer aturar, i de la cartera de serveis nova, que el ministeri ha d’acabar de definir aquesta tardor. Amb això, pràcticament tots els elements ja estan a punt. Evidentment, després tot això s’ha de fer rodar.

– Per què s’ha prorrogat el contracte amb Ambulàncies del Pirineu? 
–El contracte s’ha prorrogat a causa dels efectes de la Covid-19. D’entrada, hi havia la intenció de fer un anàlisi sobre com ha estat funcionant el transport sanitari els anys anteriors des del punt de vista dels elements de qualitat, de les indicacions de quan transportem i quan no transportem a la gent, en quines condicions i els costos. Durant la legislatura hem començat a fer l’anàlisi però el coronavirus ens l’ha parat. Per aquest motiu, hem pres la decisió de prorrogar-ho un any i donar-nos temps per fer l’anàlisi, perquè no es tracta, només, de tornar a treure la licitació, sinó que hem de veure si aquest model ha funcionat, si no ha acabat de funcionar, quines coses es poden fer perquè millori o valorar per què hi ha d’haver un altre model. Això és una tasca que es farà de manera conjunta amb el ministeri.

–Pel que es refereix al tema de la saturació de les urgències de l’hospital a l’hivern, es treballa en algun tipus de gestió per evitar-la? 
–El plantejament que tenim tracta de fer una estructura funcional, separar les urgències i que es divideixin en cinc graus. 1, 2 i 3 seran les emergències o urgències de més necessitat i 4 o 5 seran urgències que gairebé no es podrien catalogar ni com a urgències d’un hospital. És a dir, que es podrien resoldre a un entorn més ambulatori o de metges de família. Separar aquestes estructures és un criteri d’eficiència. Estàvem pensant, fins i tot, en la possibilitat de fer obres més endavant per facilitar aquesta separació. Ara se’ns hi ha afegit una altra cosa, necessitem això encara amb més urgència perquè hem d’espaiar els malalts a urgències i a tot arreu, perquè el contacte proper facilita els contagis. També estem parlant amb els metges de família per veure com podríem reconvertir les permanències mèdiques. L’organització funcional de tot això estaria enllestida de cara a l’hivern vinent. Una cosa més definitiva, amb una estructura més gran i més confortable, encara no.

–En referència al tema de la Covid-19, com s’ha viscut des del seu àmbit d’actuació?
–He tingut la màxima responsabilitat. Hem hagut de transformar el que era un hospital que funcionava de la manera tradicional a un hospital on s’ha parat tota l’activitat regular i s’han redistribuït les estructures físiques i el personal cap a una feina diferent que abans no havíem hagut d’afrontar. Tota l’activitat, durant uns mesos, ha estat només dedicada a la Covid-19 i a aquelles patologies que no poden ajornar-se. Des del «minut 0» vam crear un comitè de crisi, per reunir-nos de manera diària, fer revisions sobre l’evolució de la malaltia al país i anar prenent decisions sobre la marxa. Això ho vam instrumentar amb un pla de contingència que vam escriure amb el que faríem en previsió del que podia acabar passant, fent estimacions que després van acabar sent força encertades, i anar organitzant recursos en funció d’això. Vam crear un seguit de normatives internes de coses que s’havien de fer que abans no fèiem, sobre com protegir els professionals i també a les persones ateses. També vam crear estructures noves com la opció que els metges de família visitessin els malalts amb símptomes o amb sospita de patologia Covid-19. També vam crear un departament intern per fer un seguiment del nostres professionals malalts i un servei d’atenció psicològica pels malalts, des del Col·legi de Psicòlegs, i pels professionals, des del SAAS. Vam haver de comprar coses que no teníem, etc. Del comitè en formàvem part el director assistencial, el director econòmic, la persona representant d’infermeria en aquest moment, la doctora especialista en malalties infeccioses de l’hospital i jo.

–Hi ha hagut alguna decisió que s’hagi pres i que llavors s’hagi hagut de rectificar?
–Decisions petites moltíssimes. Les preníem i llavors vèiem que la cosa anava cap a un altre lloc. L’important era la capacitat de reacció. Decisions grans, no. Però decisions petites, operatives, que això avui ho fem així i demà ho fem d’una altra manera, moltes cada dia. Per prendre decisions llegíem, connectàvem, estàvem en contacte amb diferents institucions de diferents llocs del món per saber què feien ells i aprendre’n o per nosaltres poder dir: amb la nostra experiència hem fet això i ens ha funcionat.

–Es planteja algun canvi en referència a les inversions que es destinen al SAAS després de la pandèmia?
–Sí. Nosaltres hem presentat una proposta al Govern per reforçar un seguit de coses de cara al futur en base al que hem viscut ara i en previsió del que podem viure. La rebuda de la proposta per part del Govern ha estat excel·lent. El Govern està absolutament alineat amb el concepte que el sistema sanitari s’ha convertit en una cosa encara més essencial del que era, no tan sols per garantir al màxim la salut de les persones, sinó perquè si no tenim un país amb una certa seguretat en aquest aspecte, el model econòmic del país se’n ressentirà moltíssim.

–Es planteja alguna modificació pel que es refereix al personal sanitari també a causa de la pandèmia? i al seu salari?
–No ens plantegem un extra. Nosaltres no creiem que vagi per aquí això. Nosaltres ja teníem tot un projecte amb el Comitè d’empresa de treballar tota una línia de carrera professional. Ara el que farem és mirar d’accelerar tot això en un context diferent. Si necessitéssim posar-hi més recursos econòmics, la nostra intenció és demanar-los al Govern, però no en forma d’una paga. És, tan sols, tenir més ben reconegut l’esforç dels professionals dia a dia amb uns objectius de qualitat del que es fa i de remunerar millor, de manera suplementària i per objectius, als professionals que posen més dedicació en fer coses més enllà del que se’ls demana i que tinguin iniciativa.

–Per què el director general del SAAS no es va rebaixar el sou en el context de pandèmia?
–Això va ser una decisió del Govern que va sotmetre a tots els grups parlamentaris i que per majoria van decidir. Jo en cap moment hi vaig tenir ni veu ni vot, ni vaig demanar res en relació a aquest aspecte.

–En l’àmbit logístic de l’hospital, es preveu mantenir una zona destinada a malalts de Covid-19?
–Nosaltres el que hem estat dissenyant i estem preparant és tenir un hospital amb capacitat de reacció ràpida. Tindrem estructures preparades perquè a un moment determinat en puguem fer ús. A més a més, actualment estem formant els professionals en tot el que son les cures intensives al voltant d’aquesta malaltia, perquè aquí, si tenim molts malalts, que esperem que no, necessitarem més professionals. En aquest sentit, hem demanat al Govern que en alguns serveis determinats puguem tenir una mica més de personal del que teníem per treballar segurs.

–Com es treballen els rebrots? 
–Des del punt de vista del sistema sanitari, l’únic que ha canviat és que ara hem après moltíssimes coses. Estem molt més preparats. Amb això creiem que l’impacte d’una segona onada, si en volum d’infectats torna a ser-hi, tindrem una capacitat de reacció més ràpida i de millor qualitat, i no tan sols nosaltres, sinó tots els sistemes sanitaris del món. Les coses les vam haver de fer amb molta urgència i quan fas urgències a vegades comets errors però tots aquests errors en principi es converteixen en coneixements que ara, si tornés a venir una gran onada, crec que la resposta seria molt més eficient que la que vam tenir en aquell moment. La meva impressió és que en volum d’infectats pot haver-hi un rebrot de les dimensions del primer però que els infectats acabin amb el percentatge de malalts greus que vam tenir, creiem i esperem que no, perquè estem treballant per detectar els casos molt, molt aviat.

–La Covid-19 va fer ressaltar el reclam de les persones que han de fer tractament de radioteràpia que hi hagi servei a Andorra. En quin estat es troba el tema?
–La radioteràpia és un tractament que requereix d’una tecnologia costosa i que canvia molt ràpidament. A més, només pot tenir un rendiment si està en estructures molt grans i s’hi ha de destinar molt personal qualificat. Suposa grans capacitats d’inversió. Això a Andorra no ho tenim. Es va estudiar la idea de portar aquí tota una estructura d’aquestes dimensions i es va decidir que almenys, a dia d’avui no es farà. Això no vol dir que les coses puguin canviar, la inversió que s’ha de fer aquí no només és molt costosa pel país, sinó que pot ser que després de fer-la, en poc temps quedi obsoleta i que no tinguem una segona capacitat d’invertir. Per tant, el que hem fet és buscar coses que millorin l’atenció radioteràpica del malalt. Hem procurat tenir els radioterapeutes aquí perquè s’incorporin als nostres comitès de tumors, perquè visitin els malalts que necessiten fer radioteràpia, perquè ens organitzin, junt amb els nostres professionals d’oncologia, els protocols sobre com tractarem cada una de les neoplàsies i que ens ajudin a fer un registre nacional de tumors. 

Per altra banda, el Govern està treballant en un seguit de mesures per facilitar els trasllats pagant els desplaçaments i, fins i tot, alguns allotjaments per les persones que hagin d’estar un temps a Barcelona. Creiem que amb tot això millorarem força tant el tractament de la radioteràpia com les condicions dels malalts que l’han de sotmetre amb les garanties que sempre tindran els tractaments més punters. Volem que els inconvenients dels trasllats es minimitzin. Jo crec que això és una molt millor inversió de qualitat pel malalt que necessita radioteràpia que no pas que nosaltres muntem una gran estructura i que al cap de quatre dies ja no ens serveixi.