La qualitat de les aigües superficials –és a dir la dels rius– va ser el 2019 entre excel·lent i acceptable en el 97% de les estacions de control ubicades arreu del Principat. El percentatge és del 86% si només es té en compte aquelles estacions que han donat un resultat qualitatiu excel·lent o bo, unes dades millors que les assolides l’any passat. 
Així ho van explicar i constatar, arran del darrer informe realitzat, la directora de Medi Ambient i Sostenibilitat, Sílvia Ferrer, la cap d’àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat Laura Coll i el tècnic de Medi Aquàtic, Alain Grioche. La presentació de les dades es va fer al riu de Tristaina per mostrar de primera mà la qualitat de l’aigua del país.
Entrant més en detall, Coll va destacar que, d’acord amb la qualitat físico-química, per tercer any consecutiu no hi ha cap estació amb una qualitat molt dolenta i només n’hi ha una amb qualitat dolenta. Una tendència que es manté respecte d’anys anteriors, però que ha millorat de manera considerable respecte al 2005, quan la qualitat de l’aigua excel·lent i bona no arribava al 40%.
Coll va apuntar que el desenvolupament del Pla de sanejament, la construcció de la xarxa de col·lectors i les quatre depuradores del país, així com la neteja de residus i el manteniment de la vegetació de ribera han estat elements essencials per poder assolir aquests nivells de qualitat de l’aigua. «Tenim unes dades envejables que ens permeten tenir uns rius i aigües amb un alt nivell de qualitat, amb els beneficis que això comporta per la ciutadania i el medi en genera,», va emfatitzar Coll.
De fet, els tècnics del Ministeri van exposar que al llarg del 2019 s’han tractat a les depuradores 20,2 milions de m3 d’aigües residuals, amb l’objectiu que totes les aigües residuals del país siguin depurades, contribuint així a l’assoliment de l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 6, ‘Aigua neta i Sanejament’.

Xarxa de mesura //Actualment la xarxa de mesura de la qualitat de les aigües superficials consta de 37 estacions per la qualitat fisico-química i de 15 per la qualitat biòtica repartides per tot el territori i durant l’any passat es van realitzar un total de 767 mostres. Aquestes estacions es divideixen d’acord amb la funció que tenen en relació amb el seguiment de la qualitat de les aigües. Les estacions es classifiquen en estacions base, impacte, mixtes, flux i estacionals. La pertinença a un o altre grup determinarà la periodicitat de mostreig i els paràmetres analitzats.
Els efectes positius de la millora de la qualitat de l’aigua es manifesten, entre d’altres, en la recuperació de la fauna de riu, i un exemple n’és la llúdriga que al 2010 no habitava els rius del Principat, i actualment s’estima que n’hi ha entre 10 i 15 individus. 
Precisament en aquesta línia, el tècnic Alain Grioche va explicar que cada any també es fan controls de macro invertebrats als rius per comprovar la qualitat biològica dels mateixos. «Són indicadors perquè són sensibles a les pol·lucions i ens permeten saber si hi ha hagut pol·lucions en matèria orgànica, hidrocarburs, problemes de cabals o temperatures», va constatar. Seguin els resultats obtinguts, Grioche va afirmar que des del 2005 es constata «una recuperació exponencial de la qualitat del riu a tot el Principat».

Neteja dels rius // A part del seguiment de la qualitat fisico-química de les aigües superficials, el Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat gestiona el servei de neteja dels rius d’Andorra. Aquest servei té com a finalitat, per una banda, extreure els residus sòlids que es puguin trobar als rius del país i per altra banda realitzar el manteniment de la vegetació de ribera. Així, durant el 2019 es van sumar un total de 737 quilòmetres de rius netejats amb la retirada de 13 tones de residus, que  configura un rati de 17,6 kg/km, molt per sota dels 150 kg/km del 2010. A més, també es van netejar 25 km de vegetació de ribera.

Altres controls  // Finalment, també es va explicar que el Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat disposa de set estacions arreu del país que mesuren paràmetres en continu. Els paràmetres que es mesuren són pH, temperatura, oxigen dissolt, conductivitat, matèria en suspensió i hidrocarburs. Aquestes estacions permeten detectar vessaments incontrolats a les aigües, i així poder actuar de manera immediata.