Una petició ciutadana presentada a través de la pàgina web Change.org i que ja acumula més de 1.500 firmes, demana que el Govern obligui tots els nous immigrants a Andorra que vulguin treballar-hi i viure-hi a aconseguir el certificat B1 de català amb un any de marge des de la seva arribada. Consideren, però, que haurien de quedar exempts de la mesura els temporers i les persones majors de 60 anys. Els impulsors, segons van fer saber, creuen que el català cada vegada és més residual al país i que cal potenciar-lo i posar-hi remei, ja que cap campanya prèvia ha funcionat fins al moment: «Andorra és l’únic país del món en què el català és l’única llengua oficial. Aquest fet hauria de fer possible que a Andorra es pogués viure plenament el dia a dia en català, però els andorrans ens trobem, diàriament, amb moltes situacions en què els comerços i empreses de la majoria de sectors econòmics no atenen, ni entenen, ni volen aprendre per res el català».

Per altra banda, també a través de la reivindicació, assenyalen que «Andorra té un nombre molt elevat de població immigrant que ve a treballar cada any, i que és molt benvinguda per al conjunt del país, però al mateix temps no se li exigeix cap requisit mínim lingüístic per obtenir el permís de residència i treball, tot i l’oficialitat única del català, això està creant una situació que cada dia va empitjorant més en detriment del català i del seu ús social». A més a més, consideren que el Govern fa ús d’una «excusa de falsa discriminació» per no aplicar mesures «contundents» per ajudar a «solucionar» la qüestió. Creuen, en aquest sentit, que les campanyes que ha desenvolupat l’Administració al llarg del temps estan enfocades, només, a l’àmbit informatiu fent ús de cartells «que està demostrat que no serveixen per revertir la continua i imparable residualitat de l’ús del català». Creuen que per fer-ho, l’organisme central hauria de facilitar a les persones nouvingudes «totes les eines d’aprenentatge» de les que disposen com, per exemple, els centres d’ensenyament o les plataformes d’internet.

Finalment, van voler deixar constància que la campanya no vol tenir caràcter discriminatori: «No és una campanya contra ningú ni contra cap llengua, apreciem la riquesa que ens aporten també les altres llengües presents al país. És una campanya a favor del català i de facilitar la integració de les persones nouvingudes.