El confinament provocat per la crisi sanitària derivada de la pandèmia de la Covid-19 va aturar el cicle econòmic del país i va provocar, també, que deixessin d’arribar turistes a través de les fronteres amb França i Espanya durant aproximadament dos mesos. El moviment ciutadà Ad.hoc va néixer en aquest context de resultes de les conseqüències d’aquesta aturada. En aquest sentit, la portaveu del moviment, Diana Torra, va apuntar, en declaracions a EL PERIÒDIC, que «el confinament ens ha fet parar. Hem tingut temps de veure la vulnerabilitat econòmica, social i sanitària que tenim. Aquesta parada ens ha servit per veure que som molt fràgils. Som totalment dependents dels països exteriors, no tenim gens d’autonomia. Llavors, la idea de crear Ad.hoc va sorgir amb el confinament. Cada membre que ha format part del moviment des de l’inici ja era activista com a ciutadà individual. Així, tots per separat ja fem feina com a promotors locals per exemple, fent conscienciació a les escoles, gestionant el patrimoni, etc. Cadascú és un focus. Durant els dies que vam estar tancats a casa a través del boca-orella ens vam anar unint i ara som un focus comú».

En aquesta línia, la portaveu va apuntar que l’objectiu del moviment «és que funcioni sol. Que a partir de la feina de conscienciació social d’Ad.Hoc es generin accions individuals que acabin esdevenint col·lectives. No volem que hi hagi noms dins de l’organització, Ad.hoc som tots». Així, Torra va apuntar que el proper punt a partir del qual treballarà el moviment ciutadà serà el restabliment dels equilibris a partir de les dimensions social, ambiental i econòmica: «Volem mantenir la qualitat de vida a través de la qualitat del medi ambient, que precisament a ulls exteriors és el que defineix el país. Per fer-ho, cal reduir la petjada ecològica. Aquest és el punt de reflexió més important. No pot ser que es faci un estudi i que es vegi que si tot el món tingués un nivell de vida i de consum com el dels ciutadans d’Andorra, farien falta dos planetes i mig». Per reduir-la, Ad.hoc proposa incidir sobre l’edificació sostenible, l’habitatge digne, el consum local, l’agricultura i la protecció dels espais naturals: «Quin model de país volem? La nostra capacitat hídrica podrà sostenir l’Andorra que es va accelerant amb una construcció inconscient i infinita? i en l’àmbit ecològic i ambiental? Aquí és on sorgeix tota la problemàtica. Si seguim amb una construcció incoherent, poc sostenible, ocupant amb urbanisme els últims terrenys amb possibilitat agrícola d’Andorra ens quedarem sense atractius turístics. Llavors, aquest és el punt a partir del qual cal fer una reflexió».

De moment, per treballar-ho, Ad.hoc incideix en la difusió de la seva tasca de conscienciació social a partir d’articles als mitjans de comunicació del Principat: «Nosaltres som un grup de reflexió. Hem fet, primer, una reflexió interna a escala grupal i a partir d’ara volem oferir una reflexió col·lectiva. L’objectiu és passar el missatge a la població i que la població sigui la que faci el moviment. Que siguin ells els que diguin: ei, jo tinc el dret de viure a un ambient sense soroll, a un ambient amb aigua potable, a un ambient on no hi hagi massificació a les muntanyes. No fan falta ponts tibetans a tot arreu. La muntanya per si sola ja és perfecta. Llavors, el primer que farem seran xerrades, difusió a través de les xarxes socials i articles als mitjans de comunicació. Volem que la gent pensi: ostres, em puc adreçar a aquest moviment i m’hi puc adherir. Nosaltres necessitem ajuda de tothom».

En aquest sentit, pel que es refereix als representants del país, la portaveu va opinar que «els polítics volen el millor pel país perquè són cosins, són amics i en resum, són ciutadans d’Andorra. Però fa falta que tinguem tres cotxes? Fa falta que tinguem pisos a la platja? Cal que tots ens replantegem què volem, que ens unim i que fem ressonar el nostre dret a opinar». Tot i això, va apuntar que «molts d’ells ens segueixen a les xarxes socials. L’objectiu és aquest, estem animant a tothom que sigui d’Ad.hoc com a ciutadà, com a persona individual. Volem remoure consciències».