En només set mesos, Andorra ha acumulat un total de 717 etiquetes o sol·licituds per la qualificació energètica dels immobles. La dada suposa un increment molt significatiu de la xifra, tenint en compte que des del 2013, quan es va crear aquesta certificació i fins a finals del 2019, tan sols se n’havien expedit entre 50 i 60. El motiu de l’increment és que, des de l’inici de 2020, es va establir l’obligatorietat de tenir un certificat energètic per tal d’efectuar la venda d’un habitatge.

La Llei d’Impuls de la Transició Energètica i del Canvi Climàtic (Litecc) incloïa com un dels seus quatre pilars bàsics el rol actiu de l’usuari i la protecció del consumidor. És en aquest pilar que s’emmarca aquesta normativa que, segons el director de l’Oficina de l’Energia i el Canvi Climàtic, Carles Miquel, «és un pas important de protecció a l’usuari per saber la característica de l’habitatge que compra i poder valorar en el procés la despesa que li suposarà». I és que, segons Miquel, pels compradors és una informació bàsica a l’hora de prendre una decisió tan important com és comprar un immoble, «més enllà de la seva ubicació o les seves característiques».

Tal com es desprenia en el Reglament, el certificat indica el consum energètic en energia final de l’habitatge i els costos energètics als quals haurà de fer front segons la qualificació de l’habitatge, que va de la A pels més eficients, fins a la G en els menys eficients. A més d’aquest estalvi energètic, la qualificació també incorpora dades sobre les emissions de gasos d’efecte hivernacle del bé immoble en qüestió, i un detall del consum i despesa energètica final anual mitjana, desglossant la informació segons si es tracta d’ús per calefacció, aigua calenta sanitària o refrigeració, així com el tipus de combustible que s’utilitza per al seu funcionament.

Segons va informar el Govern durant la presentació del nou Reglament el mes de gener, hi ha dues vies per obtenir la qualificació energètica. D’una banda, la certificació es pot utilitzar per qualificar tot un edifici en el seu conjunt o les seves unitats mitjançant el càlcul previst pel reglament. De l’altra, l’etiqueta permet d’acord amb les dades de consum, a un habitatge únic obtenir una qualificació més simplificada. 

Així mateix, es va establir que amb la voluntat de facilitar l’obtenció de l’etiqueta energètica, es va fixar un preu màxim de 240 euros per a l’elaboració i el registre de les etiquetes energètiques en les unitats amb una superfície inferior o igual a 80 m2, o un import màxim de 3 euros el m2 per a immobles amb una superfície major. El departament compta amb tècnics competents en la matèria com a encarregats de passar el certificat.

Obligatori pels lloguers el 2023 

I amb la mateixa voluntat de protecció dels consumidors, la modificació del Reglament també va preveure que la certificació energètica sigui un requeriment obligatori dels béns immobiliaris de lloguer a partir de l’any 2023. En aquests moments, i tal com ho era anteriorment amb els habitatges de venda, l’etiqueta energètica és de caràcter voluntari en el mercat de lloguer.

En aquest sentit, Miquel també va posar en relleu que la Litecc «integrava l’obligació per part de les companyies distribuïdores d’energia elèctrica de subministrar històrics de consum» dins d’aquest marc de protecció del consumidor. En definitiva, «donar als usuaris les eines que els permetin poder triar de la millor manera el servei que suposa un consum», va apuntar.