L’any 2015 es va crear l’Oficina de l’Energia i el Canvi Climàtic i va suposar la primera pedra d’una estratègia per impulsar un nou model energètic a Andorra. La primera acció va ser tirar endavant la Llei d’Impuls de la Transició Energètica i del Canvi Climàtic (Litecc). Ara, segueix avançant i té l’any 2030 com una primera data al calendari d’objectius a gran escala per assolir.

–En quin punt es troba la implementació del nou model energètic d’Andorra?
–Fa poques setmanes vam fer la primera reunió de la comissió nacional de l’Energia i del Canvi Climàtic (Cnecc), que estava determinada al text de la Litecc, i que ha de debatre com ha de ser l’estratègia. Hi vam participar agents de Govern, comunals, econòmics, del món de la recerca i jovent, sota la presidència de la ministra Calvó. Al setembre farem la segona trobada per fer un retorn de les propostes. D’altra banda, com a part de l’H23 i dins dels pilars de benestar i cohesió, s’impulsaran mesures per la lluita contra el canvi climàtic, la reducció de la dependència energètica i l’aposta per la mobilitat sostenible.

–Quins objectius són més assequibles?
–Tot és complicat de fer i per això representen un gran repte. L’encomana del Consell General mitjançant la Litecc incorporaven quatre pilars per aquest nou model energètic que a més de contribuir en la lluita contra el canvi climàtic, avançaven cap a un model energètic sostenible. Per exemple: sabem que el 95% de les emissions que es produeixen a Andorra deriven del sector energètic, això vol dir de la mateixa producció de l’energia i els consums tant a casa com de mobilitat. Per això, hem de treballar a tenir més energia d’origen renovable i també tenir un consum menys contaminant.

–Quina és l’energia verda que més es genera al Principat?
–A Andorra el que es genera majoritàriament és d’origen hidroelèctric. La quantitat que es pot generar varia depèn de l’any, però enguany està sent molt ric en recurs hídric i s’ha produït molt en èpoques que no era habitual generar tant, o sigui que aquest 2020 es batran tots els rècords de producció per part de FEDA. Llavors hi ha una producció important i creixent de tipus fotovoltaic i una part d’energia elèctrica també es recupera gràcies a la valorització energètica de residus. De fet, la matriu de generació elèctrica del país és majoritàriament renovable i hem de treballar perquè la proporció no baixi.

–I quina part del total d’energia consumida al país significa?
–Importem al voltant del 80% de l’energia elèctrica i el 20% restant és andorrana. Però dins dels objectius inclosos a la Litecc s’estipula que l’any 2030 la producció nacional representi el 33% del consum i el 2050 sigui el 50%. Tot plegat, per reduir la vulnerabilitat als mercats exteriors i augmentar la sobirania energètica del país.

–Pel que fa a la mobilitat, quins són els aspectes que cal abordar?
–Hem de fer un treball important per tal que la nostra mobilitat sigui menys emissora. D’una banda, impulsem tecnologia com l’aplicació de FEDA Solucions amb el transport públic que ara només inclou el bus però està previst que incorpori també el servei de bici pública compartida Cicland, la gestió d’aparcaments públics i els desplaçaments a peu. I és que dins de l’estratègia nacional de mobilitat hem establert una jerarquia sobre les emissions segons el tipus de transport que han de tenir prioritat. A més, també s’inclou que el parc de turismes nacionals sigui el 2030 d’un 20% elèctric i el 2050 representi el 50%.

–Pensa que la societat andorrana està conscienciada al respecte?
–S’ha identificat una voluntat de canvi. Així ho demostra per exemple, que cada vegada hi ha més actuacions dins del marc del Pla Renova, que tenen a veure tant en una major eficiència energètica dels habitatges com en la implementació de les energies renovables. En aquest últim aspecte, hi ha una consciència creixent al voltant que els hidrocarburs generen unes emissions, que provoquen el canvi climàtic i tot això tindrà repercussions, a banda que hi ha una vulnberabilitat dels preus dels productes en el mercat internacional.

–Quant ha crescut el Pla Renova?
–Al finalitzar el mes de juliol, comparant l’any 2019 i el 2020, les ajudes han augmentat enguany un 39% i les sol·licituds un 4%. I penso que això també és una bona notícia en el sentit de reactivar el sector en aquest marc de crisi post Covid, a més d’una eina de transició energètica. De fet, quan el Pla es va crear, ja es va fer amb una vocació d’ajudar a l’impuls de l’economia en un moment on també hi havia crisi econòmica, i si bé amb el temps va perdre aquest aspecte, ara torna a tenir valor de cara a la generació d’economia al voltant de l’edificació a petita escala. 

–Tot plegat, contribueix a la lluita contra el canvi climàtic?
–Evidentment. L’energia està molt vinculada al canvi climàtic i Andorra va adquirir compromisos internacionals per tal de dur a terme certes accions a efectes de contribuir a la lluita contra el canvi climàtic, així que aquest és l’objectiu final. De fet, totes les iniciatives mencionades que incorpora l’H23 preveuen tenir un retorn immediat o bé s’han de fer per responsabilitat, i estan relacionades amb dues ODS -Objectius de Desenvolupament Sostenible- de les Nacions Unides que són la 7, producció d’energia verda, i la 13, lluita contra el canvi climàtic. D’altra banda, Andorra també es va comprometre a avançar el 2050 a la neutralitat carboni, que és que nosaltres tenim una capacitat d’absorbir gasos d’efecte hivernacle a través per exemple dels nostres boscos, per això hem adquirit el compromís de regular les nostres emissions amb el poder per absorbir que tenim i així equilibrar-ho. Per aquest motiu, dins de l’H23 es preveu implementar una fiscalitat mitjançant un impost finalista al voltant de les emissions de carboni per alimentar el fons verd que impulsa iniciatives i accions de lluita contra el canvi climàtic.