• Mig centenar de persones van assistir ahir al vespre a l'entrega del premi

L'aspecte que presentava ahir al vespre l'Auditori Nacional era francament desolador. Mig centenar escàs d'espectadors –la majoria, per imperatiu laboral– van assistir a la lectura dramatitzada d'una escena d'El somni de Carlemany –ja saben: aquella òpera amb llibret de Villaró que Minoves va encarregar a Rendini– amb què es va anar esquitxant la cerimònia. Bé, potser no ho era, una escena d'El somni de Carlemany, però ningú no es va molestar a informar el públic del que estava succeint dalt de l'escenari. Entremig, van anar desfilant pel faristol el vicepresident de la Fundació Enciclopèdia Catalana, Jordi Porta, i la ministra de Cultura, Susanna Vela, amb unes intervencions absolutament previsibles i protocol·làries: Porta va posar el Carlemany com a «exemple» de la col·laboració entre l'empresa privada (catalana) i les institucions públiques (andorranes , és clar, que posen a més els calerons), i es va felicitar que la producció literària en català sigui «en quantitat i en qualitat» –va dir– «superior a d'altres literatures que disposen d'una base demogràfica molt més àmplia». Va admetre –ell sí– ombres: «Fallem en la difusió». I aquí és on entra en joc el Carlemany, «que té la virtut de fer públics autors i obres que mereixen ser coneguts». Vela, de la seva banda, es va confessar «honrada» de formar part d'un Govern «que creu en la Cultura», i va fer seu el manifest programàtic de la revista Portella: «És temps de moure's, de crear, de fer propostes i ser imaginatius, de deixar una empremta profunda i bella».

Indiscutiblement, aquesta «empremta profunda i bella» no va ser la deslluïda cerimònia d'ahir, en què el cap de Govern va semblar perdut per l'escenari, sense saber quin era el seu paper. L'executiu va actuar assenyadament l'any passat quan va liquidar el (dispendiós) sarau en què s'havia convertit l'entrega del guardó en l'etapa liberal. Però ha anat tant enllà, que la cerimònia oficial –una altra cosa deu ser la roda de premsa matutina a Barcelona– és avui un esdeveniment incolor i inodor, sense suc ni bruc, un tràngol que l'únic que té a favor és la brevetat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.