L’augment dels casos de violència de gènere que s’han atès al Principat aquest any respecte del passat reforçen, per les associacions feministes, que «la violència masclista és un problema real». Per aquest motiu, la solució passa obligatòriament per fer més pedagogia en la societat d’una banda, i per dotar de més recursos la xarxa d’atenció a les víctimes.

Tal com va apuntar la presidenta de l’Associació de Dones d’Andorra (ADA), Montse Natzzaro, aquesta manca de conscienciació de la problemàtica «no és un mal només d’Andorra, és un mal de la nostra societat occidental». En la mateixa línia, la presidenta d’Acció Feminista, Antònia Escoda, també va opinar que hi havia feina pendent però va considerar que «s’ha pogut avançar els darrers anys, poc o molt», fent referència al fet que avui dia, «detectem més casos perquè hi ha situacions i accions que abans no identificàvem com a violència de gènere i ara sí». Per tot, Escoda també va apuntar que «ens estem despertant i al final el que ha de passar és que sigui la societat la que rebutgi que això passi i que no hi hagi gent que encara intenti justificar-la». 

Per aquest motiu, ambdues van apuntar la necessitat d’una major educació dins de la societat en matèria d’igualtat per tal de deixar enrere «els patrons patriarcals» que encara avui la marquen, ja que segons va considerar Nazzaro, «pensàvem que el feminisme havia caminat més però ens adonem que no, que encara hi ha molta feina per fer». Però per assolir aquesta fita, les entitats feministes creuen que fa falta una major inversió en recursos, i en especial en recursos humans. «Em consta que el mateix personal de polítiques d’igualtat ha de portar varis barrets: la violència de gènere, el tràfic d’éssers humans, el SIAD...», va assegurar Escoda, afegint que «o són totes SuperWoman o a mi no em surten els números». I és que segons la presidenta d’Acció Feminista, el personal té una gran feina, no només fent l’atenció dels serveis, sinó que també fan formació de la resta de personal que ha d’atendre les víctimes, com bé poden ser els agents de policia o els sanitaris dels centres de salut. A més, també va explicar que ara també treballaran amb els docents de l’Escola Andorrana gràcies a un conveni que s’ha signat.

Això sí, Escoda recordava que per tal d’implementar aquests convenis i aconseguir que les polítiques impulsades es reflecteixin, cal posar més recursos al sistema, ja que «sobre el paper ho tenim tot molt bé, però sembla que encara no n’hi ha prou, cal insistir fins al dia que desaparegui». 

El detonant del confinament  

D’altra banda, sobre el fet que els casos s’hagin incrementat coincidint amb el confinament, Nazzaro va considerar que «la convivència forçada potser ha detonat que la gent denunciï més o que s’ha fet més insuportable per algunes dones» i no pas que «el confinament sol hagi provocat més violència o que algú esdevingui violent», sinó que «la rutina i les activitats diàries eren una via d’escapament i el tancament ha provocat que les persones que es trobaven en aquesta situació s’hagin vist superades per les circumstàncies». Per això, s’haurien donat més denúncies en el moment que la situació es va convertir totalment en insuportable per un context complicat que encara ho empitjorava més.  

Així mateix, el fet que durant alguns moments s’hagin ocupat tots els pisos disponibles no és un indicador suficient de que se n’hagin d’adquirir més perquè es va produir en una situació atípica, segons Nazzaro.