Com tots els sectors econòmics, els hotelers van patir de forma directa l’aturada pel coronavirus, amb l’afegit que per molts establiments, la temporada d’hivern representa el sustent de tot l’any. Encara amb el virus, el director de la Unió Hotelera d’Andorra (UHA), Jordi Pujol, reflexiona sobre les conseqüències del tancament i el futur pròxim del sector.

–Què ha suposat la crisi de la Covid-19 pel sector hoteler?
–Encara està per veure quin serà l’impacte final perquè no hem fet un balanç. Avui dia el que sabem és que el nostre sector va patir una aturada total des de mig març i fins a principis de juliol, que és quan van començar a obrir els establiments de forma parcial, i aquests que van anar obrint ho van fer amb un ritme de producció molt reduït. Per tant, es podria dir que el nostre sector viu moments d’economia de guerra perquè les estructures són molt costoses de mantenir i vivim en la incertesa total el que ens donarà els pròxims mesos fins que la malaltia tingui una cura.

–Han pogut fer un càlcul del menyscapte que van patir amb l’aturada?
– Per fer-nos una idea, a escala d’ocupacions, entre els mesos d’abril i juny el 2019 vam tenir unes ocupacions aproximades al 45%, i les dels anys anteriors, al voltant del 35%. El que estàvem registrant aquesta temporada d’hivern, havia d’estar fins i tot per sobre de mitges històriques. Però fer un càlcul en euros és molt complicat, perquè a banda de no haver ingressat res en aquest període, s’ha d’afegir la inversió que ha suposat tornar a posar en marxa els hotels per les mesures que s’han hagut d’implementar pel virus. Per això, la nostra previsió és que no puguem tornar a ingressar fins a la temporada d’hivern, tot i que depenem de dues variables incontrolables, que són que la situació epidemiològica no es compliqui i que nevi perquè les pistes es posin en marxa com abans millor.

–Quines mancances del sector va posar en relleu la pandèmia?
–Més que mancances, jo parlaria de fragilitat. I és que Andorra és un país on el sector turístic és una part molt important del PIB, i el tancament de fronteres, que no depèn totalment de nosaltres, fa que l’economia et quedi aturada.

–I virtuts?
–En destacaria sobretot dues. D’una banda, la cohesió que ha mostrat el sector envers totes les adversitats dels últims mesos, i de l’altra, les ganes i el compromís per tornar a obrir i col·laborar de la reactivació de l’economia malgrat la incertesa que vivim. I és que per molts segurament hauria estat més fàcil no arriscar i quedar-se tancats esperant la nova temporada d’hivern, però van tenir la valentia d’obrir i plantar cara a la situació.

–Considera que el sector ha recuperat la normalitat?
–La normalitat trigarem molt a recuperar-la. El que és veritat és que a principis d’estiu vam deixar de tenir cancel·lacions i aquestes es van traduir en reserves, però com hem anat observant les darreres jornades, treballem dia a dia, ja que la mateixa situació de la pandèmia, tant a casa nostra com als països veïns, no ens deixa mirar més enllà. És difícil treballar amb aquesta incertesa. Però passi el que passi, tenim assumit que l’estiu estarà per sota de les xifres d’altres anys. El que ens ocupa és que per més baixes que siguin, que puguem arribar al mínim i ens permetin continuar endavant per encarar la temporada d’hivern.

–Considera que el sector ha recuperat la normalitat?
–La normalitat trigarem molt a recuperar-la. El que és veritat és que a principis d’estiu vam deixar de tenir cancel·lacions i aquestes es van traduir en reserves, però com hem anat observant les darreres jornades, treballem dia a dia, ja que la mateixa situació de la pandèmia, tant a casa nostra com als països veïns, no ens deixa mirar més enllà. És difícil treballar amb aquesta incertesa. Però passi el que passi, tenim assumit que l’estiu estarà per sota de les xifres d’altres anys. El que ens ocupa és que per més baixes que siguin, que puguem arribar al mínim i ens permetin continuar endavant per encarar la temporada d’hivern.

–Com afectaria una onada forta del virus a la tardor?
–Esperem que no haguem de viure el que hem passat els mesos de confinament, perquè seria un desastre i la fi de molts establiments. De fet, penso que a escala de país seria inaguantable. Una segona aturada implicaria conseqüències irreversibles, en l’àmbit econòmic però també social.

–I com veu els brots d’ara?
–És veritat que si compares la ràtio de casos amb les persones pot semblar que és molt fort. Però el que hem de traslladar als visitants és que estem preparats i per això és diferent del que vam viure a la primera onada. Per tant, trobo molt correcte la imatge que ha volgut llençar l’Executiu de país covid ready, perquè sabem que el virus hi és i hi estem exposats, tant per la gent que entra com per la que surt, però el que importa és que estem preparats per lluitar-lo i ho estem fent.

–Com esperen la pròxima temporada d’hivern?
–Creiem que serà complicada pel precedent que tenim. És evident que la gent té ganes de recuperar la «normalitat», així que ens hem de guanyar la seva confiança perquè com a país, hem fet les coses bé i ho podem aconseguir. Per tant, la feina fins al novembre és marcar Andorra com un lloc segur.

–Quins punts creu que ha de potenciar Andorra turísticament?
–Penso que més que punts concrets, el que sempre hem parlat és que hem d’intentar desestacionalitzar el nostre turisme. Som un país d’esquí, però la resta de l’any seguim sent un país amb un 90% de natura, i sembla que aquest any s’ha posat en relleu. És cert que molta gent opta per un turisme de platja a l’estiu, però observem com cada cop més gent es decanta per la muntanya, així que penso que podríem seguir venent la natura amb la força que ho estem fent ara i milloraríem els estius.

–Pensa que hi ha algun aspecte turístic pel qual no s’hauria de seguir apostant?
–Jo crec que no hem de deixar de banda cap possibilitat d’atreure gent, al contrari, cal remarcar-los tots per fer el país més visible en tots els atractius que disposem. Potenciem el que tenim i qui sap si acabem descobrint un sector que ens dona vol.

–Què n’opinen de l’aeroport de la Seu? 
–En un principi, des del nostre punt de vista, opinem que tot el que faciliti l’arribada de turistes al país és un punt positiu. Nosaltres no entrem a valorar la viabilitat ni la inversió que suposa el projecte.

–I pel que fa a un aeroport andorrà?
–Un aeroport dins d’Andorra també ajudaria a portar turisme de destins més llunyans i que no poden accedir mitjançant vehicles propis. Però, en la línia del de la Seu, s’hauria de fer un estudi de viabilitat del projecte i posar les coses sobre la balança. Tenint en compte que la inversió és important, estimar si el retorn és suficient per tirar-lo endavant.

–Quins són els objectius de l’actual junta de la UHA?
–Els objectius de la junta són els de vetllar i defensar els interessos dels nostres associats i representar-los, això és vital. Com a projectes propis, ens vam marcar modernitzar l’associació i tenir una bona comunicació per tal que sigui un orgull per tots, ja que el nostre sector és una part important del teixit econòmic del país.

–Quins són els principals reptes que han d’afrontar?
–Donada la situació actual, la nostra obligació és la d’estar al costat dels nostres associats i la resta d’establiments del sector per fer-nos costat entre tots. De fet, durant la pandèmia, vam rebre sol·licituds d’establiments no vinculats i mai vam negar ajuda perquè la situació així ens ho demanava. I també, un altre repte, i el més visible, és el de poder tenir més implicació en les decisions que afecten el nostre sector a escala institucional.

–Quina relació mantenen amb el Ministeri de Turisme?
–Com sempre hem defensat, i ara més que mai, creiem en un sector unit. La nostra relació amb el Ministeri de Turisme és molt correcta. Han sigut mesos difícils per tothom però hem treballat costat amb ells, per tant, el diàleg s’ha estès i hem pogut reforçar la relació. 

–Els han fet alguna petició concreta?
–Petició concreta no en tenim cap, el que sí que volem és seguir mantenint el contacte perquè al final representem una part important del sector i hem demostrat que plegats podem fer una bona feina.