Les infraestructures de comunicació, del tipus que siguin, responen a un model de territori, i un model de territori, al seu torn, reflecteix diverses coses: dinàmiques econòmiques i socials, fluxos migratoris, capacitat d'innovació... I voluntats polítiques, també.

Els vincles entre Catalunya i Occitània són històrics i, tal com recull la Declaració d'Andorra, es remunten a més de vuit-cents anys enrere. Ara bé, des d'una perspectiva actual, Barcelona i Tolosa són dues ciutats molt llunyanes, i és que les comunicacions entre totes dues són, si no precàries, com a mínim irregulars.

Els ponents que van participar en la jornada d'ahir van assegurar que, si l'E-9 estigués enllestida, entre Barcelona i Tolosa hi hauria poc més de dues hores en cotxe. És normal que, amb aquestes perspectives, els municipis que es troben al llarg d'aquesta ruta europea vulguin treure'n el màxim de suc i comencin a somiar en un flux de persones, mercaderies i coneixement a través del Pirineu, passant pel cor de Catalunya.

Els municipis del Vallès i la mateixa Manresa són els primers que creuen en el seu potencial. Al cantó francès, els comuns també són conscients de les oportunitats que brinda una millor connexió amb el sud. Els governs competents queden massa lluny d'una remor que ve de sota, dinàmica, rica. I els municipis, una vegada més, ofereixen una lliçó de maduresa i s'uneixen. Més enllà de les fronteres.

Per a més informació consulti l'edició en paper.