Les reaccions al pla d’acció Horitzó 23 (H23), que va presentar l’Executiu el passat dilluns i que es preveu implementar fins al final del mandat l’any 2023, han estat diverses per part del teixit social i econòmic del país. Per una banda, la patronal va constatar que s’hi preveuen qüestions que la mateixa Confederació Empresarial Andorrana (CEA) ha estat posant damunt la taula abans i durant la crisi sanitària, mentre que la Unió Sindical d’Andorra (USdA), en canvi, denúncia que no se’ls ha ofert participar-hi.

El secretari general de l’organització, Gabriel Ubach, va declinar la invitació del Govern a una reunió d’ahir a la tarda per presentar aquest full de ruta que compta amb unes 77 accions concretes, dividides en 20 iniciatives i tres blocs bàsics: medi ambient i sostenibilitat, benestar social i dinamització econòmica. «En qualsevol govern del món el que es fa primer és reunir als actors socials, la patronal i els sindicats en una taula de diàleg i a partir d’aquí es prenen decisions. Així és com funciona a tots els països menys a Andorra», criticava Ubach.

D’altra banda, l’USdA va valorar que és imprescindible que el pla posi al centre els treballadors i els jubilats «perquè es puguin desenvolupar com a ciutadans amb salaris i pensions dignes». En aquest sentit, reiterava la necessitat que s’aposti per «baixar el nivell de vida o començar a augmentar els salaris i les pensions». «Estem fent un país per a multimilionaris i després els treballadors volen que siguin mileuristes. Per a nosaltres no anem bé, suposo que per a alguns ja els va bé», va etzibar Ubach. A més, va emfatitzar que cal apostar per la construcció d’habitatge assequible pels residents.

Predisposició de la patronal

La CEA va acollir positivament l’estratègia del Govern i va mostrar que en «comparteixen la filosofia». De fet, el gerent de la patronal, Iago Andreu, va recalcar que «la sostenibilitat, la digitalització, la dinamització de l’economia o una aposta per la qualitat del turisme i el comerç són qüestions que han anat treballant». A més, la reunió va servir per demanar a l’Administració general que vetlli per una interlocució «fluida» amb els actors, també demanant que l’aplicació del pla sigui flexible vist que «la situació és evolutiva» i «és important que siguem capaços d’adaptar les previsions», deia Andreu. Algun dels punts positius que han destacat són el tancament del model tributari i fiscal o la implementació de taxes.

Taxa de CO2

Durant la compareixença d’ahir a la tarda dels representants parlamentaris de la coalició, Carles Enseñat, Ferran Costa i Carles Naudi es va anunciar que la taxa per reduir les emissions de diòxid de carboni es començaran a implementar en els cotxes més contaminants i «progressivament» amb l’objectiu de fomentar els cotxes elèctrics, construint punts de recàrrega. Pel que fa al pla de medi ambient i sostenibilitat, el president del Grup Parlamentari Demòcrata, Carles Enseñat, va afegir que el Govern no descarta el conreu del cànnabis com una alternativa a les plantacions del tabac, tot assegurant que alguns pagesos han mostrat el seu interès amb la proposta que, insistia, s’ha d’acabar de valorar. També es contempla la gratuïtat del transport públic.

Per altra banda, el cap de Govern també es va reunir ahir amb els representants de les diferents parròquies per exposar-los el pla. La cònsol major d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili, va mostrar-se prudent davant les mesures i va aclarir que «n’hi ha algunes que no ens semblen malament». Per exemple, va destacar els plans referents a la mobilitat o a les propostes que pretenen reduir l’impacte paisatgístic i protegir el medi ambient del país. De fet, durant l’exposició dels consellers generals es va ressaltar aquest com un punt que també fomenta l’atractiu turístic del país i, per tant, impulsar el sector econòmic que suposa més ingressos.

Preguntat pel pla estratègic, el cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Majoral, va remarcar que «amb la situació que està vivint el país hi ha d’haver dos paràmetres molt clars: el primer és l’econòmic, i és que s’han de prioritzar les inversions en funció de les necessitats. I segon, un full de ruta compartit amb les institucions, perquè per sortir d’aquesta situació ho hem de fer de manera conjunta». Així, coincidia amb la cònsol escaldenca en què cal valorar com evolucionaran les accions i que «falta concreció». En aquesta línia, Rosa Gili va afirmar que el Govern no es va posar en contacte amb l’administració comunal abans d’elaborar el pla i anunciava que preveuen fer arribar l’opinió de les mesures en pròximes reunions.