Espot aposta per l’aeroport de la Seu i un heliport nacional que «no molesti a la ciutadania»

Les desviacions de la Massana i de Sant Julià de Lòria hauran d’esperar, com a mínim, una legislatura més. Així ho va anunciar ahir el cap de Govern, Xavier Espot, en la presentació d’Horitzó 23 (H23), el nou pla d’acció de l’Executiu a desenvolupar des d’avui fins a final de mandat, l’any 2023. Es tracta d’una reformulació del projecte inicial que manté promeses dels programes electorals dels tres partits que formen el Govern adaptades a la nova realitat desencadenada per la Covid-19. L’H23 se centra en tres pilars fonamentals –benestar i cohesió, aliances pel canvi i economia i innovació– amb un total de 20 iniciatives que es desenvolupen en 77 accions. 

Així, Espot veu «molt difícil dur a terme en els pròxims tres anys», tal com s’havia compromès, els vials de la Massana i de Sant Julià, així com la construcció dels museus nacional i de l’automòbil i l’edifici de serveis de Santa Coloma. «Hem de ser realistes i sincers amb la ciutadania, però això no vol dir que no s’hi pugui treballar a nivell intern i deixar-ho preparat per més endavant», va assenyalar Espot. Per contra, es mantenen com a prioritats el recinte multifuncional i una sala d’exposicions del Govern, que podria acollir artistes de totes les branques, tant locals com internacionals. En aquest sentit, el cap de Govern va assegurar que actualment hi ha «dues o tres ubicacions damunt la taula» i, malgrat no voler desvelar més detalls, va avançar que és «molt possible» que les obres comencin aquest mateix any. 

Aeroport i turisme

Així mateix, l’Aeroport d’Andorra-La Seu d’Urgell continua sent una infraestructura necessària de primer ordre, «el que no vol dir que descartem el projecte de Grau Roig». Espot va precisar que «hem de prioritzar aquells projectes que siguin palpables i que tinguem la certesa que poden funcionar» i «fins que no es presentin els estudis definitius» de l’aeroport andorrà que lidera la Cambra de Comerç el Govern no es posicionarà sobre si és viable o no. Mentrestant, «la Seu és la nostra prioritat», que es podria complementar amb un heliport en territori nacional. Ara bé, «s’ha de trobar la ubicació idònia perquè no molesti a la ciutadania. Si no es troba, no hi haurà heliport», va afirmar Espot, tot afegint que hi ha «més opcions» més enllà, de les ja conegudes ubicacions de Beixalís i la Caubella. Igual que amb el recinte multifuncional, el cap de Govern va assegurar que abans de finals d’any s’haurà pres una decisió al respecte. De fet, el «desenclavament» del país és un dels punts principals del full de ruta H23, que també inclou una nova orientació de la política turística.

En concret, el Govern preveu implementar pròximament una taxa turística finalista, la recaptació de la qual es destinarà a polítiques turístiques i a «mitigar els impactes de les febleses de l’Estat», va explicar el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba. Val a dir que aquest impost és molt comú en totes les ciutats de l’entorn i, segons Espot, ja s’està negociant amb el sector hotler per determinar el seu cost i la seva implantació definitiva.

Projectes estratègics

En un altre ordre de coses, la creació d’una zona franca per afavorir nous models de negoci era una promesa electoral de Demòcrates i actualment està en fase d’estudi. El secretari d’Estat de Telecomunicacions i Infraestructures, Cèsar Marquina, va informar que aquesta podria ser «comercial, de dipòsit d’obres d’art o un districte tecnològic» que no haurà d’ubicar-se físicament al Principat.

La creació d’un Laboratori Nacional d’Epidemiologia (LNE) és un altre projecte estratègic del Govern que es pretén encabir dins un canvi de model sanitari cap a un de més «predictiu i preventiu», en paraules d’Espot. «Aquest projecte ha de viatjar de manera paral·lela amb el nou model de salut per ser més resilients si tornem a viure una pandèmia com l’actual», va declarar Riba, qui també va apuntar que l’LNE hauria d’estar vinculat al servei d’anàlisi de l’Hospital de Meritxell. 

Quant al transport públic, Riba va comunicar que s’està estudiant la seva gratuïtat per a totes les persones menors de 18 anys. Aquesta decisió beneficiaria actualment a 2.000 joves que, tot i tenir una tarifa rebaixada de la convencional, paguen pel servei de bus. A més, en relació amb la lluita contra el canvi climàtic i la reducció de la dependència energètica, s’aposta per la mobilitat sostenible, mitjançant la fiscalitat verda i una taxa de CO2 sobre emissions d’hidrocarburs. 

Pel que fa a FEDA, s’executarà el pla d’inversions amb l’objectiu de modernitzar la xarxa existent d’energia elèctrica i invertir per augmentar la capacitat productiva d’energia de fonts renovables.

El cap de Govern també va prometre una pujada del salari mínim i l’impuls de noves polítiques d’habitatge, sota la creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge amb la funció d’observatori regulador. També es desenvoluparan programes d’acompanyament a la gent gran, d’atenció a la infància i l’adolescència en risc i es donaran ajuts a l’autonomia de les persones amb discapacitat.

Finalment, l’Executiu impulsarà la transformació digital a través de la modernització de l’Administració «com a eina pel canvi». D’aquesta manera es preveu reduir i simplificar els processos administratius, prioritzant els vinculats a l’activitat econòmica i reorganitzant els serveis administratius en funció dels objectius de l’acció del Govern. 

Per tot plegat, caldrà una inversió de 80 milions d’euros, que amb la suma dels diners de FEDA i d’Andorra Telecom ascendirà a 212 milions. D’aquests, el 38% es destinarà a inversions i el 62% es vincularà a la despesa. Espot va recordar que la situació econòmica i social després de la crisi sanitària ha deixat 1.301 persones sense feina, una previsió de disminució del PIB del 10% i un dèficit esperat de 111 milions d’euros.