Hi ha 995 persones jubilades que cobren menys del salari mínim (1.083,33 €) i que reben la pensió de solidaritat per a la gent gran, a data de 23 de juliol de 2020. Molts dels casos són dones perquè la seva presència en el mercat laboral ha estat inferior a la dels homes, els quals no s’han dedicat als treballs de la llar i les cures i han pogut cotitzar més al llarg de la seva vida laboral.
D’aquestes persones que estan per sota del llindar del salari mínim, 168 cobren un ajut d’entre 401 i 500 euros mensuals, seguides de 143 que reben entre 201 i 300 euros. En tercera i quarta posició, hi ha 134 persones que compten amb una prestació d’entre 301 i 400 euros i 134 més que en reben una d’entre 101 i 200 euros. En total, hi ha nou jubilats que reben una prestació íntegra del salari mínim.

Aquest primer semestre, el nombre de subsidis que atorga el Ministeri d’Afers Socials per a les persones que no arriben als ingressos que l’Estat estableix com a mínims, ha incrementat 22 punts respecte al nombre total de pensions acumulades l’any 2019. L’augment no és superior al que hi va haver entre l’any 2018 i 2019 (112 pensions més) però reafirma la tendència a l’alça pel que fa al nombre de pensions de solidaritat per a la gent gran pagades per l’Estat. Actualment és un 110,81% major que fa una dècada, ja que l’any 2010 només se’n van proporcionar 472.

El director d’Afers Socials i Joventut, Joan Carles Villaverde, no preveu revertir aquest comportament positiu fins d’aquí a 30 anys aproximadament. Un dels motius és que no va ser fins a l’any 2008, amb Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la Seguretat Social que es va constatar l’obligatorietat de la cotització per a totes les persones, també les que realitzen una activitat a compte propi. En aquest sentit, el directiu va ressaltar que, a part de moltes dones que van seguir el rol de gènere que els atribueix la societat, algunes de les altres persones que reben la pensió de solidaritat actualment són petits comerciants que no cotitzaven «perquè no estaven obligats». Per això, l’increment del total d’ajuts «començarà a anar a la baixa, però no a curt termini», deia l’expert.

D’aquesta manera, Villaverde va estimar que en un futur, les persones que arribin a l’edat de jubilació comptin amb imports superiors a les pensions actuals. En part, pels canvis en l’estructura demogràfica, social, econòmica i política en relació amb la de mitjans del segle passat, les quals també permetran que la majoria de les persones que reben aquest ajut no el necessitin perquè hauran cotitzat suficient a l’Administració pública.

Tot i que la CASS va informar d’un tancament del darrer any 2019 amb 33,93 milions d’euros de dèficit, també va ressaltar un increment d’ingressos gràcies a l’augment de les cotitzacions per part d’assalariats i autònoms en els darrers anys. En concret, van ser 130,8 milions.

Més de la meitat de pensions per discapacitat són de 1.083,33 euros

Més de la meitat de les persones que reben una pensió de solidaritat per discapacitat, la reben equivalent al salari mínim. En concret, 167 persones d’un total de 262. Aquest ajut el proporciona el Govern a totes les persones que compten amb un grau de discapacitat superior o igual al 60% a les quals també s’estudia que no tinguin capacitat per a treballar. L’evolució del nombre de pensions de solidaritat per persones amb discapacitat també ha patit un increment molt notori en la darrera dècada. De fet, l’any 2010 tan sols la rebien 54 persones, essent-ne 128 l’any 2015 i 251 l’any 2019, 11 menys, que les que ho fan enguany. Una de les causes d’aquest increment és l’avenç mèdic i pedagògic que ha permès un augment de serveis de detecció i diagnòstic de deficiències, minusvalideses, discapacitats o diversitats funcionals.  En aquesta línia, el director d’Afers Socials i Joventut, Joan Carles Villaverde, va apuntar que els criteris de valoració encara «han de canviar més» i per això, tot i que «fins ara s’està valorant l’incapacitat» a partir d’uns mesos, «volem començar a valorar les capacitats, és a dir, canviar el sistema en barems i possiblement tindrem un altre tall a l’hora de veure el seu grau de les persones». En relació amb això, la CASS va informar a principis de juny que les prestacions per incapacitat i invalidesa van representar 34 i 18 milions durant l’any 2019 i proposava la creació d’una branca de dependència per a reduir despesa.