El Govern vol reconvertir en un termini de dos anys les fonts de finançament de l’Estat. L’objectiu principal és limitar l’emissió de deute nacional i recórrer majoritàriament a l’internacional, per tal de tenir més clients factibles i també tenir més marge, ja que el temps mínim d’aquestes operacions és de tres anys, que en l’àmbit andorrà suposa el termini màxim.

Segons va defensar ahir el ministre de Finances, Eric Jover, l’actual pandèmia i posterior crisi econòmica han posat en relleu la necessitat de trobar noves vies de finançament per poder afrontar situacions d’emergència, per aquest motiu, la incorporació a organismes internacionals també suposa una xarxa de seguretat que a la vegada millora el ràting d’Andorra a escala internacional, esdevenint un lloc més atractiu per als inversors internacionals.

D’aquesta manera, mentre que actualment l’emissió de deute nacional suposa el 73% del finançament de l’Estat, de cara al 2022 es pretén que aquest no tingui cap representació, i sigui l’emissió internacional la quina sustenti el 74% del finançament. En aquest sentit, el primer pas seria fer un format intermedi a finals d’aquest mateix any, oferint part de l’emissió restant a «clients institucionals internacionals» amb els que Jover ja hauria establert contactes «fructífers» els darrers mesos. «Hem de buscar finançament el més lluny possible perquè si a dins tenim problemes, serà complicat trobar l’ajuda», va puntualitzar Jover.

Però el salt internacional també suposaria una reestructuració de l’emissió que ara es fa, ja que a escala internacional, hi ha clients potents que només inverteixen en productes d’almenys 250 milions d’euros, mentre que actualment, les que l’Executiu fa tenen un valor de 100. Malgrat tot, segons el ministre, aquest canvi no suposaria un increment de l’endeutament, sinó que només s’hauria de repartir. Així mateix, aquestes també tindrien una durada de més temps, el qual seria un punt favorable perquè suposaria més estabilitat.

Els beneficis de l’FMI 

Aquesta planificació té com a element indispensable el fet de formar part d’institucions internacionals que «donen credibilitat» a Andorra. Per aquest motiu, Jover va tornar a recalcar la importància de les darreres incorporacions del Principat al Banc de Desenvolupament Europeu (CEB), al Banc Europeu d’Inversió (BEI) i al Fons Monetari Internacional (FMI). En aquest sentit, el ministre de Finances va remarcar que malgrat la xifra de la quota per l’inclusió d’Andorra sigui de més de 100 milions d’euros, el cost que suposa realment formar-ne part és d’un preu anual de 4.677 euros, a més d’una quantitat de 266.500 euros que hauran de ser ingressats en un compte andorrà a càrrec de l’FMI i que estaran disponible si s’abandona l’organisme.

Encara al voltant de l’entrada a l’FMI, Jover va confessar que l’Executiu té pressa per poder tancar l’adhesió i per això vol fer la tramitació de forma urgent al Consell General per tal de ser a temps de confirmar l’entrada abans de l’assemblea de l’organisme del 17 d’octubre, per tal de poder formar part d’una de les circumscripcions territorials, concretament la del Benelux, on hi ha Bèlgica, Holanda i Luxemburg. A més, formar part d’una circumscripció també posaria a disposició un seguit de recursos que aquestes gestionen.

Així mateix, pel que fa als altres dos organismes, Jover va detallar que encara no s’està treballant amb cap projecte en concret dins del BEI. En canvi, sí que va confirmar que hi havia «línies actives» amb el CEB, com per exemple una associada a les despeses de la Covid-19.