El desenrunament i estudi realitzats al campanar de Sant Vicenç d’Enclar conclouen quatre hipòtesis sobre els factors que van provocar l’esfondrament de la torre el passat 20 de desembre. D’aquesta manera, es va determinar que l’envelliment de l’estructura, la manca de cohesió del morter, i l’episodi de pluja i vent, haurien estat els factors determinants del succés. 

Així ho van indicar la ministra de Cultura, Sílvia Riva, i el director del Departament de Patrimoni, Xavier Llovera, en una roda de premsa celebrada ahir. Riva va detallar que el primer pas va ser designar una comisió d’experts que s’encarregués de fer la diagnosi preliminar de les causes de l’esfondrament i, posteriorment, es van dur a terme les tasques d’anàlisi in situ, del 15 de juny al 13 de juliol, unes dates ajornades a causa de la crisi de la Covid-19. Aquesta operació va tenir un cost de 8.898,76 euros.

D’aquesta manera, els experts van detectar tres factors determinants que van contribuir en el succés. En primer lloc, Llovera va posar en relleu l’antiguitat de la construcció, amb 1.200 anys que, malgrat que havia rebut diverses actuacions de rehabilitació, com la intervenció tèrmica per un valor de prop de 70.000 euros realitzada el 2016. A més, amb l’anàlisi de la runa de la torre es va poder comprovar que el morter amb què s’havia alçat la construcció era molt deficitari, provocant una pèrdua de cohesió, i la fallida parcial d’una part de la base, en la seva banda sud-oest.
Així mateix, l’episodi de fortes pluges i vent que es va viure els dies 19 i 20 de desembre, també podrien haver tingut un paper important en el succés. «No hi havia indicis que ens fessin pensar que podria passar el que va passar», va confessar Llovera.

En la mateixa presentació, també hi van participar dos dels experts que formen part de la comissió, José Luis González i Olivier Poisson, que van compartir la seva opinió sobre les causes de la caiguda. González va assegurar que «no es pot preveure una situació d’aquestes» i que en aquest punt, «s’hauria de fer una anàlisi molt extensa al lloc per trobar arguments que esclareixin les hipòtesis». Per la seva banda, Olivier va considerar que l’ensorrament es va donar «per una conjunció de factors».

La reconstrucció tira endavant

Els resultats dels treballs van ser positius, i obren la porta a una recuperació exitosa del monument. I és que els experts van recuperar 441 pedres de la construcció, que van ser classificades i situades al que havia estat el seu lloc gràcies a la documentació gràfica disponible de la torre. En aquest sentit, Llovera va destacar l’existència d’una imatge datada del 1880, localitzada a la universitat de Bordeus.

Per aquest motiu, la ministra va agrair «la gran feina» que va fer la comissió i va assegurar que «amb la informació rescatada tenim garanties per una bona reconstrucció». El proper pas serà l’obertura d’un concurs públic per a la presentació de projectes de reconstrucció, i si bé Riva no va voler posar una data per a la recuperació del monument, Llovera va suggerir que «si la feina segueix com fins ara, seria possible tornar a disposar del campanar l’any que ve».
El Roc d’Enclar és un dels elements de la candidatura de Patrimoni Mundial, per això, està previst fer una «reflexió sobre el manteniment arqueològic» de la zona.