L’auditoria de comptes que la corporació actual a Sant Julià de Lòria ha decidit impulsar de manera voluntària, i com a exercici de transparència, conclou que el comú va tancar el 2019 amb un superàvit d’1.069.980,23 euros, fet que situa a la corporació amb un endeutament del 135% a finals de l’any passat. El cònsol major de Sant Julià, Josep Majoral, va comentar que aquestes dades positives són fruit «d’inversions importants» que no es van acabar executant, com és el cas de la construcció d’un passeig al llarg del riu Valira si finalment s’hagués acabat implementant el projecte del ràfting. Els consellers de Desperta Laurèdia, Cerni Cairat i Maria Àngels Aché, van votar en contra de l’aprovació del tancament de comptes de l’exercici al·legant que «hi ha unes despeses efectuades que no s’ajusten a la legalitat per la forma en què es van adjudicar», que fan referència a projectes de desenvolupament d’activitats i que, a més, «contravenen tant les lleis de contractació pública com les lleis de finances comunals». Malgrat que va respectar la decisió, Majoral no ha entès com la formació vota a favor dels comptes a les comissions i fa el contrari en les sessions de comú.
Així mateix, també es van donar els detalls sobre l’auditoria efectuada en les societats participades pel comú. En el cas de Camprabassa, la societat que explota Naturlandia, les pèrdues se situen en 1.180.054 euros, però «els comptes del 2019, respecte dels del 2018, han millorat», va manifestar Majoral. Un dels principals fets que ha contribuït a aquesta millora ha estat «una manca de despesa de funcionament i manteniment». Per tal de revertir aquesta tendència, el cònsol va reiterar que «cal deixar treballar als professionals», ja que la nova direcció treballa amb un «pla de xoc immediat» que ha de definir com i què es vol que sigui Naturlandia, quines són les actuacions que s’han de fer al parc i quines són les vies de finançament més adequades. D’aquesta manera, Majoral va sortir al pas de les informacions aparegudes aquest dimecres als mitjans de comunicació pel que fa a la continuïtat del parc d’animals, assegurant que el consell d’administració ni tan sols ho ha parlat. 
Per la seva part, Cairat va explicar que el parc d’animals «és una infraestructura que no s’hauria d’haver fet», per la qual cosa la formació és partidària d’eliminar aquest atractiu «donant una sortida digna als animals». «És una activitat que genera un cost important en el compte d’explotació de Camprabassa», va afegir. Així mateix, el número u de Desperta Laurèdia va assegurar que «hem volgut estudiar quines són totes les opcions que pot tenir Camprabassa» i, per aquest motiu, va proposar la dissolució de la societat com a una de les vies a estudiar. «Una de les opcions que es planteja és obrir un període de dissolució que permet seguir operant i, a partir d’aquí, veure de quina manera es comercialitza una activitat a la Rabassa», va explicar Cairat, assegurant també que ha estat un error obrir el parc durant aquest estiu perquè «a finals d’any ens podem trobar amb el tancament de Naturlandia» si no augmenten els ingressos i tenint en compte els efectes de la crisi sanitària. En aquest punt, el cònsol major lauredià ha respost que «quan es fan unes declaracions en aquest sentit s’ha de tenir clar què es farà», i va trobar a faltar «certa manca de concreció en la proposta». Majoral va afirmar que si es dissol la societat per no explotar més Naturlandia «pot tenir sentit», però «dissoldre una societat per crear-ne una altra i continuar explotant activitats, no ho veig».
Quant a la resta de societats, l’escola bressol també ha tancat l’exercici de l’any passat amb unes pèrdues de 383.071 euros, Sasectur registra unes xifres negatives de 236.542 euros i la societat de Promoció Econòmica i Turística de Sant Julià de Lòria va finalitzar l’any amb unes pèrdues de 85.449 euros. Pel que fa a les previsions d’aquest any, Majoral va explicar que s’haurà d’esperar a setembre per tenir dades concretes, ja que serà quan finalitzarà l’ajornament en la facturació dels impostos. La corporació ha parlat darrerament d’una caiguda en els ingressos del 20%, el que suposaria acabar l’any «amb un sostre d’endeutament prop del límit».
En un altre ordre de coses, durant la sessió de consell que es va celebrar ahir també s’ha aprovat la modificació de l’ordinació tributària del 2020, així com la condonació d’un deute tributari a un grup d’obligats tributaris afectats per un error del comú en la liquidació de l’impost de radiació d’activitats comercials, empresarials i professionals. La modificació de l’ordinació tributària estableix la reducció d’un 10% en el pagament dels tributs a prop d’una cinquantena d’empresaris. 
L’objectiu, tot i que «és poc», és contribuir a la possible reactivació econòmica de les empreses sense «generar tensió interna», va afirmar el cònsol. Cairat ho va valorar com «una mesura positiva» i va celebrar que s’apliquin «mesures expansives» per fer front a la crisi econòmica que vindrà. 
 

Restriccions a l’accés motoritzat al medi natural

Un altre dels acords presos per la corporació laurediana va ser l’aprovació de l’ordinació que regula l’accés motoritzat als camins de la parròquia. «Som una de les parròquies que no teníem cap ordinació al respecte», va comentar el conseller de Manteniment, Medi Ambient i Sostenibilitat, Rossend Duró. Amb aquest text es reordena i es regula l’accés als camins lauredians i es contempla un procés sancionador, sobretot pel que fa a les motocicletes. Així, mentre que les motos de trial i les bicicletes podran circular per camins amb una amplada inferior a 2,5 metres, no estarà permès que ho facin les d’enduro i les de motocròs, que provoquen un impacte mediambiental a la natura. A més, tots els camins inferiors a 2,5 metres estaran tancats des del segon diumenge de maig fins al primer diumenge de desembre, ambdós inclosos. «Posarem unes barreres i hi haurà un responsable», va indicar Duró.
Majoral va assegurar que hi ha una problemàtica existent als camins, sobretot pel que fa a les motos d’enduro. La voluntat és que «puguem tenir els camins de la parròquia en condicions», va explicar, assegurant que l’ordinació pot estar subjecta a modificacions. Amb aquesta norma es dona resposta també a la demanda de la vall del Madriu-Perafita-Claror de prohibir l’accés rodat en aquest espai. El cònsol major va explicar que també hi ha sobre la taula una altra ordinació pròpia de la vall que restringeix l’accés rodat en tot el recinte, però que contempla algunes excepcions com poden ser els cossos especials o els ramaders. Segons Cairat, aquesta era una regulació necessària perquè «molta gent baixa a Sant Julià a fer el que no pot fer en altres llocs», cosa que es tradueix en una «massificació i saturació» que reverteix en el medi. Així mateix, va demanar estudiar quins són aquells camins de la parròquia amb «més sensibilitat» per prohibir-ne l’accés. 

Obligació de ruixar els orins dels animals

Per últim, a conseqüència de la irresponsabilitat de molts propietaris de gossos pel que fa a la higiene de les seves mascotes a la via pública, el comú de Sant Julià també va aprovar ahir la tercera modificació de l’ordinació d’inspecció i control de la tinença d’animals de companyia. Així, el text estableix que els propietaris hauran de dur una ampolla d’aigua per ruixar els orins dels animals, de la mateixa manera que ja és obligatori en parròquies com Andorra la Vella, i també s’han augmentat els imports de les sancions, que arribaran fins als 150 euros.
A banda, Duró també va recordar que el comú ha invertit en la creació de tres pipicans, que han suposat un cost de 20.500 euros, i ha explicat que la corporació tirarà endavant una campanya publicitària de conscienciació envers la ciutadania que tindrà un cost de 2.200 euros. Així mateix, i si els comptes ho permeten, també està prevista la creació d’un quart pipicà a la part baixa del poble.