Ara fa una mica més d’un any, Jordi Fàbrega, actual alcalde de la Seu d’Urgell, va prendre possessió del càrrec com a número 1 de la llista de Junts per la Seu. Des del març ha hagut de gestionar les conseqüències derivades de la pandèmia de la Covid-19 a la capital de l’Alt Urgell.

–Quina valoració fa del període de mandat?
–Estem contents de com vam començar la legislatura. D’entrada ens vam plantejar un pla de mandat de quatre anys que incloïa dos projectes estratègics molt importants pel desenvolupament de la ciutat com aconseguir els estudis universitaris de l’Institut Nacional d’Educació Física (INEF) de Catalunya a la Seu. L’altre gran projecte que vam treballar va ser l’increment de les places residencials per la nostra gent gran.

–Quina influència ha tingut la pandèmia sobre els objectius marcats per la legislatura?
– Tot el que s’havia començat a treballar amb la Generalitat, amb INEF, amb Presidència i tot el tema de les residències va quedar força aturat amb l’arribada de la pandèmia de la Covid-19. El març ho va canviar absolutament tot, i tot el que ha passat des de llavors fins ara ha girat com un mitjó el què teníem previst. Ens hem hagut de dedicar en cos i ànima al control de la pandèmia, a intentar minimitzar danys, a procurar que hi hagi el mínim de persones afectades pel virus i, sobretot, a protegir a la nostra gent més vulnerable.

– D’una manera més concreta, quines han estat les línies d’actuació de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell per fer front a la pandèmia a la zona?
– L’important va ser, sobretot, el reforç del suport hospitalari i de tot el tema sanitari. En aquest sentit, el que es va decidir fer des d’un bon principi va ser treure els 20 padrins que teníem a la residència a partir de l’acord al qual vam arribar amb el Bisbat d’Urgell per dur-los a la tercera planta del Seminari. Això va alliberar espais a la Fundació Sant Hospital i va permetre preparar les instal·lacions en qüestió per atendre persones infectades i persones que no ho estaven. També hi vam poder col·locar tres llits destinats a les cures intensives perquè, en cas que els nostres hospitals de referència s’omplissin, tinguéssim la capacitat d’utilitzar-los amb pacients que no estiguessin molt greus. També vam oferir un suport molt important a totes les residències per aconseguir Equips de Protecció Individual (EPI), per a la creació de protocols de seguretat, per aconseguir espais, etc. Per altra banda, des de l’ajuntament ens hem implicat molt en l’àmbit social. Durant tot aquest temps, el banc dels aliments ha triplicat el nombre de famílies que han necessitat els seus serveis. També hem fet un seguiment actiu de les persones aïllades i de tota la gent gran que viu sola. Finalment, hem desenvolupat una línia d’ajudes per incentivar la reactivació econòmica després de l’aturada. Hem aconseguit un paquet d’1.100.000 euros de recursos propis per ajudar a famílies i empreses.

–Com va influir a l’activitat econòmica de la Seu el tancament de la frontera amb Andorra?
– La mesura va ser molt significativa. Hi va haver un seguit d’empreses que pel decret d’alarma es van veure obligades a tancar, però les que no van haver de tancar, van constatar una baixada de la facturació important. El fet de tenir la mobilitat del tot reduïda tant amb Andorra com amb Catalunya va afectar. Per nosaltres Andorra és un mercat potencial. Així i tot, la frontera estava tallada en els dos sentits i el client de la Seu tampoc podia pujar a Andorra i havia de fer despesa a la capital. Això ha fet que les pèrdues es compensessin una mica.

–Tots els negocis han pogut reobrir després de la pandèmia a la capital de l’Alt Urgell?
– La gran majoria de negocis sí: tenim tots els hotels oberts i totes les botigues, bars i restaurants en funcionament. L’obertura es va fer de manera progressiva; tots els comerços van anar obrint quan els tocava però hi va haver sectors, com el de la restauració, dels quals alguns establiments van preferir que estiguéssim a la tercera fase de desconfinament, que era quan ja hi havia més mobilitat a escala de Catalunya, per poder obrir.

–Quantes persones de la capital i la comarca s’han acollit a un ERTO o han perdut la feina per la pandèmia?
–A la Seu d’Urgell hem constatat un increment de l’atur, des del març fins a finals de juny, de 121 persones. A un ERTO, també a la Seu, s’hi van acollir unes 800 persones i a escala comarcal, 1.500 persones. Actualment, de manera progressiva, algunes de les persones que estaven en ERTO han anat reprenent els seus llocs de feina.

–Es va mantenir contacte amb el Govern d’Andorra des de l’Ajuntament de la Seu durant la pandèmia?
–Sí. Teníem un contacte pràcticament diari. Sobretot amb el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, ens trucàvem gairebé cada dia. Durant els períodes de març, abril i maig, comentàvem com anaven tots els casos tant a Andorra com els que nosaltres teníem aquí. Era molt important, també, compartir el tema del control dels transfronterers: han estat pujant i baixant en tot moment. Per tant, calia saber com estava la situació als dos punts de la frontera. També amb el cap de Govern, Xavier Espot, hem parlat per telèfon moltes vegades i hem fet alguna connexió telemàtica. Sobretot hem tractat tots els temes dels treballadors transfronterers: incloure’ls als ERTOS, les ajudes que nosaltres podíem donar també per aquest col·lectiu, etc. Per altra banda, de resultes d’aquesta relació fluida entre l’ajuntament i el Govern d’Andorra, vam pactar que si a la Seu arribàvem al punt de col·lapse sanitari a conseqüència dels efectes de la pandèmia i Andorra ja no estava al punt àlgid d’aquesta, el país ens podria donar resposta pel que fa a llits d’UCI. Quan va arribar el moment, com que això ja estava pactat, va anar tot rodat. El pacte també es plantejava a la inversa: si nosaltres podíem oferir qualsevol cosa a Andorra, estàvem a la seva disposició. Tot i això, l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell té molta més potència i molta més capacitat que l’hospital de la Seu.

– Com és la relació institucional entre la Seu d’Urgell i Andorra?
–És molt fluida i bona. Jo crec que hem de continuar en aquest sentit. És una relació que ha estat excel·lent. Durant la pandèmia, des del punt de vista sanitari ho hem vist, però des del punt de vista d’intentar ajudar en l’àmbit social a la gent, també. Penso que actualment hem de treballar per potenciar la marca Pirineu tenint en compte el turisme de després de la pandèmia, més de proximitat, més d’aire lliure. Qui té la potència per liderar aquesta marca és Andorra. Per tant, hem de sumar entre tots i hem de treballar per potenciar que la gent que vingui a la Seu d’Urgell vagi cap a Andorra i a l’inrevés.