• L'Operació Llebrer d'Espanya fa saltar les alarmes a tot el món pel que fa al compromís ètic dels atletes, especialment en les disciplines de resistència, esports en què els millors del país expliquen la seva praxi

Toni Bernado en un entrenament.

Foto: TONY LARA

TONI BERNADÓ ATLETISME

La institució amb denominació d'origen de l'esport andorrà, és un home tan metòdic que fins i tot se li fa curt explicar en una tarda el procediment d'ingesta alimentària que practica. Diu que és molt relatiu, perquè no és el mateix gairebé una setmana que l'altra, ni tan sols un dia o un matí o una tarda, perquè tot depèn de si hi ha molta càrrega de treball, si no, si hi ha cursa o si és el dia d'abans de competir. Amb tot, explica que durant la pretemporada vigila únicament «tenir una dieta equilibrada». Quan arriba la temporada, llavors entra en acció la ingesta «d'aminoàcids ramificats i proteïnes en pols», però vol deixar clar que el moment concret d'entrenament és important. Per exemple, de begudes isotòniques, diu que hi ha diferències si fa molta calor o molt fred, i que en tot cas tampoc serà igual la quantitat de sals . Durant els entrenaments, això sí, el seu consum és exclusivament de líquids, sobretot al final de les sessions, i en aquests no se'n surt de l'aigua clara si la carrera en què competeix és inferior en distància a una mitja marató. Això és: 20km. «D'una mitja cap amunt, ja entren les sals, en major o menor quantitat depenent de molts factors com la calor», assegura. De controls mèdics, en passa alguns, sobretot perquè sap que té «el ferro baix», per la qual cosa pren cada dia una pastilla per suplir aquesta mancança del seu organisme. Pel que fa a vitamines, afirma que entren en el seu món «només en tandes durant l'any», això és si es troba fluix o el seu cos les demana.

Hidrats de carboni, proteïnes i líquid són la base de la seva alimentació, amb molta verdura i molta fruita, tot i que el seu secret és entrenament, menjar i descansar el que sigui necessari i més. D'això es diu assimilació de l'esforç físic.

Pel que fa al dopatge, tan d'actualitat aquests dies per l'Operació Llebrer que ha tret a la vista del món part de les vergonyes de l'esport espanyol amb la campiona del món de 3.000 obstacles, Marta Domínguez, al centre de les mirades, assegura que la seva opinió és «que gairebé valgui tot»: «Sóc partidari d'obrir la mà i que tots hi tinguin accés, i així que cadascú faci el que vulgui amb el seu cos». «Jo tinc molt clar», continua, «que no busco cap medalla, entre altres coses perquè aquella gent està a un altre esgraó, així que sé perfectament on puc arribar i on no».

En el món de l'atletisme on ell és una persona de prestigi fora de les fronteres andorranes, assegura que sempre hi han hagut «sospites», però ell tampoc li ha donat mai massa importància, perquè insisteix en què el que faci la resta no l'importa: «Jo busco fer una cursa el millor possible, res més».

Està d'acord en què la imatge de l'atletisme, esport que practica des de sempre i al qual dedica la seva vida amb molt bons resultats -quatre Olimpíades el contemplen-, està «molt tocada», i apunta també al ciclisme perquè «els dos esports són molt durs i exigeixen molt al cos».

ARIADNA TUDEL CICLISME

La primera ciclista andorrana en participar i acabar un Giro d'Itàlia, i mundialista en dues ocasions -2009 i 2010-, està de «descans actiu». El ciclisme ha estat fins ara l'esport més castigat pel dopatge, i ella no és aliena a això. «Una cosa que funcioni per ser millor que ningú i que no sigui dopatge, no existeix», sentencia. El seu equip, el Bizkaia-Durango, és per ella «dels pocs que anem nets a les curses». De fet, assegura que no tenen metge, i en el seu cas particular sempre ha confiat en gent de tota la vida, tot i que assegura que acudeix a la consulta «d'any en any». El secret del ciclista, diu, és «menjar bé i descansar molt», i anar més enllà és una altra història. «Jo no guanyaré mai una cursa, i ni tan sols seré entre les deu primeres si no entro en el joc, però tinc la consciència ben tranquil·la si sóc la 40a o la 50a a una carrera. Cadascú que faci el que vulgui».

De fet, en el passat Giro d'Itàlia, sobtava veure les classificacions de cada etapa i veure que una trentena de corredores arribaven a la meta amb 15, 20 o més minuts respecte a la resta. Aquestes diferències, en curses de 130km com a màxim, no semblen lògiques. «Jo no estic al ciclisme per destacar, sóc conscient de les limitacions i als meus 32 anys vull simplement disfrutar d'aquest esport perquè m'agrada molt, competir i fer-ho el millor possible».

La seva alimentació és purament ciclista. De fet, no és una gran consumidora de carn -la carn vermella ni la tasta-, tot i que sí en menja pollastre. Diu que pren «vitamines per no posar-me malalta», i després dels entrenaments «aminoàcids ramificats, en pastilles que es poden trobar en farmàcies o botigues d'esports». Fonamentals són «les sals minerals a la beguda, i carbohidrats, dels quals hi ha molts i la maltodextrina és un tipus». Aquest és un complement en pols dels hidrats de carboni, una cosa semblant a les proteïnes que també en pols es poden prendre i, de fet, consumeix per evitar haver de menjar la carn vermella.

Durant una cursa, no falten les pastilles de cafeïna -una substitueix diversos cafès: fa uns anys l'excés exagerat de cafeïna estava considerat dopatge, però ara no, tot i que el seu consum en quantitats desproporcionades pot dur a la taquicàrdia- i alguns gels -producte líquid amb sucre i altres complements naturals que el cos absorbeix molt ràpid i que per tant tenen un efecte immediat en l'organisme-, a més que assegura que a les bosses que reben quan són en plena cursa, «hi ha de tot i diferent cada vegada», com per exemple «algun entrepà de Nocilla, que m'encanta, o de codony», a més de plàtans o pomes «per variar una mica». En aquest sentit, afirma que les famoses barretes energètiques «al final saturen».

Cal pensar que els ciclistes han d'assimilar el que consumeixen en cursa molt ràpidament, i per tant la digestió ha de ser mínima. Per això un excés de treball estomacal tampoc no beneficia un organisme fet per rendir a alt nivell durant molt temps.

Per a més informació consulti l'edició en paper.