Joan Besolí creu que la justícia andorrana és un «desgavell»
Fa cinc anys que la Batllia investiga el cas de l’exconseller lauredià i no hi ha hagut cap avenç
L’exconseller de Sant Julià de Lòria i exsoci de Sandro Rossell, Joan Besolí, va compartir cel·la amb l’expresident del Barça durant gairebé dos anys. Besolí va entrar a la presó un mes després que el seu fill, Genís Besolí, quedés en mobilitat reduïda a causa d’un accident a l’Hípica de l’Aldosa. Ara que fa un any que es va confirmar la seva absolució, ahir es va entrevistar al programa El Món a RAC1 per explicar el seu cas i per «fer palès tot el tema d’Andorra. Com a andorrà em sento trist perquè veig que hi ha tot un tema judicial que encara està obert i que no entenc per què no el tanquen. No sé si és un tema de deixadesa; si és deixadesa és molt greu. Si és provocat, encara és més greu. Hi ha un desgavell molt important amb la justícia andorrana però no només en el meu cas, en molts altres casos». Així, va apuntar que el cas de l’accident del Genís fa tres anys que està sobre la taula i «no s’ha mogut res». Va confirmar, també, que no creu en la Justícia. A tall d’exemple, va explicar que «jo he vist pactes de la fiscalia amb temes de narcotràfic. Després d’estar dos anys a la presó, el dia que nosaltres vam sortir, van sortir quaranta persones amb un pacte». Així, va considerar que «hem de denunciar el tracte de la jutge Lamela i que tothom vegi el que està passant a aquest país [Espanya] i a Andorra».
Per altra banda, Besolí va apuntar que la justícia espanyola que els va absoldre i la justícia andorrana «haurien d’anar en paral·lel si s’estan jutjant els mateixos fets. Seguim amb les empreses bloquejades». En aquest sentit, va explicar que «ni molt menys he recuperat la vida que tenia. La causa oberta a Andorra fa que tingui una sèrie de limitacions perquè no és fàcil trobar feina amb 54 anys. Ara fem vida de pagès: fem hort i fem família». Tot i així, va reconèixer que «en comparació d’on venim estem molt bé. Tenim una situació encara una mica complicada però evidentment, res comparat amb el que hem viscut» i va apuntar que «per mi el confinament és glòria. És gaudir de la família, poder comunicar-te amb tothom i en tot moment encara que sigui per telèfon».
Finalment, va assenyalar que tant ell com Sandro Rossell estan pendents que se’ls accepti una petició d’indemnització que en el cas de Besolí és de dos milions d’euros. També han fet una demanda de danys i prejudicis pel temps que va passar en presó provisional. La petició de danys i prejudicis la van reclamar la setmana passada i s’eleva a 100 euros al dia; en total, aproximadament, 60.000 euros. Igualment, Besolí es va mostrar ferm en la idea que «hem d’intentar passar pàgina. Jo vull oblidar. Crec que ha arribat un moment que ha quedat demostrat el que hi ha i a partir d’aquí vull tirar endavant. Actualment estem lluitant molt en la promoció del llibre de Sandro Rossell perquè volem que la gent conegui tota aquesta història».