• El Museu de Sort exposa dos bimotors alemanys caiguts al Pallars a la II Guerra Mundial. Un dels aparells va recórrer 200 quilòmetres sense tripulació abans d'estavellar-se a Espot

Cua del Junkers Ju-88 que la nit del 24 de març del 1944 es va estavellar a la muntanya d'Enviny. Foto: SALVADOR SOLÉ / EXÉRCIT DE L'AIRE ESPANYOL

24 d'agost del 1943. Els instruments del bombarder Dornier Do-214, joia de la Luftwaffe, havien fallat, i la tripulació no es veia capaç d'orientar-se en la nit. L'aparell sobrevolava Baiona, centenars de quilòmetres al sud de la seva base, a l'aeròdrom parisenc de Villaroche. Abans que s'esgoti el combustible, els quatre homes de la tripulació salten en paracaigudes. Comença aquí l'increïble, fascinant periple de l'aparell, que va anar a estavellar-se en una cresta rocosa a prop de 2.700 metres d'alçada, just damunt de l'Estany Negre, al municipi d'Espot: havia sobrevolat prop de 200 quilòmetres de Pirineus –¡i sense pilot!– abans de caure a les muntanyes pallareses! Una proesa aèria que l'historiador Josep Pla Blanch ha reconstruït a Avions alemanys caiguts al Pallars durant la II Guerra Mundial (Garsineu) i que des d'aquesta setmana forma part dels (molts) atractius del Museu de Sort –ja saben, l'antiga presó del municipi reconvertida en espai que evoca el pas de fugitius de l'Europa nazi a través de la carena. El Museu ha incorporat als seus fons la ràdio del Dornier caigut –no pas abatut– a Espot, i un no pot deixar d'imaginar que va ser amb aquest mateix aparell amb què la tripulació devia comunicar-se per última vegada amb la seva base abans de saltar al buit.

Val a dir que era un vol d'instrucció de llarg recorregut, i que va tenir un final doblement tràgic: d'una banda, un dels quatre tripulants –el sergent Alfred Gindler, ¡precisament l'operador de ràdio!– va morir durant el salt, en no obrir-se-li el paracaigudes, i les seves despulles descansen avui al cementiri militar de Berneuil, a la Charente-Maritime. Els seus tres companys d'aventura es van salvar –sembla– però Pla no ha pogut identificar-los i sosté que el més probable és que no sobrevisquessin a la conflagració. La paradoxa és terrible: si haguessin mort en el salt, com el sergent Gindler, avui tindrien una tomba amb nom i cognom a Berneuil. La dèria de l'historiador pel cas de l'avió fantasma arrenca al 1968, quan va visitar per primera vegada la denominada Cresta de l'Avió, i no ho va deixar córrer fins que al 1986 va resoldre l'enigma de l'avió fantasma, amb l'ajut d'un historiador militar alemany que el va posar sobre la pista del Dornier desaparegut. Desaparegut per als arxius germànics, és clar, que desconeixien el destí de l'avió, i anònim per als espanyols, que ignoraven com i per què l'aparell s'havia estavellat a Espot.

Un cadàver calcinat

Però encara n'hi ha més: l'incansable Pla va reconstruir l'últim vol d'un segon bombarder que va anar a estavellar-se a les muntanyes pallareses: en aquest cas va ser un Junkers Ju-88, que la matinada del 25 de març del 1944 va caure envoltat de flames –potser bengales per il·luminar un possible aterratge d'emergència, especula l'autor– a la muntanya d'Enviny, prop de l'anomenada Font de Cabristà, a 2.100 metres d'altitud. També d'aquest segon bimotor n'exposa la Presó-Museu de Sort una bona col·lecció de peces –una part de l'ala i una bombona d'oxigen... Llàstima que no s'hi conservin les restes dels motors, de les metralladores, bombes i, sobretot, del fusellatge que apareixen a les fotografies d'època– però en canvi els misteris persisteixen, sis decennis després de l'accident, multiplicats per la presència d'un cadàver, les despulles calcinades d'un sol tripulant de qui l'única característica física que en van poder detallar els equips de rescat va ser, diu Pla, «que al clatell li quedaven restes de cabell pèl-roig». Glups.

L'anònim aviador –«Un cadàver hallado en un aparato Junker nº 967 de nacionalidad alemana», diu el llibre d'òbits– va ser enterrat el 28 de març al cementiri d'Enviny, i al gener del 1982 va ser traslladat al cementiri militar alemany de Cuacos de Yuste (Càceres), on avui reposa sota el desolador epitafi d'«Ein unbekannter Deutscher Soldat». És a dir, Un soldat alemany desconegut. Persisteixen els enigmes al voltant del Junkers: ¿per què va caure: atac enemic o avaria?, es demana Pla. ¿Per què es va recuperar el cos d'un sol, quan la tripulació del bombarder la integraven quatre homes? ¿Es van llançar els companys en paracaigudes i ell va preferir decidir quedar-se a bord fins al final? ¿Què en pensaria del vers de Papasseit: «El més bonic ocell, que és l'avió?»

Per a més informació consulti l'edició en paper.