El Grup de Treball i Recerca de Dona i Salut Mental (GTRDSM) de la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental va presentar a finals de juny una sèrie de propostes per prevenir l’empitjorament de la salut de les dones en temps de coronavirus i posteriorment. L’experiència diu que el col·lectiu femení, després de grans crisis, acostuma a patir més problemes de salut mental (depressió, ansietat o trastorns per consum de tòxics i suïcidis), ja que són les que assumeixen tant en l’àmbit laboral com familiar més tasques de les que poden.

Entre aquestes destacarien:

Establir mesures perquè les dones disposin de més temps pel seu desenvolupament personal i professional sense sentir-se culpables ni pressionades per no fer el que se suposa que han de fer, atès que la majoria va assumir la cura dels infants quan van tancar les escoles. El teletreball no ha facilitat la conciliació i les tasques s’han de repartir de manera més equilibrada entre homes i dones.

S’han de regular laboralment les feines relacionades amb les tasques de la llar, la cura d’infants i de persones grans o dependents que generalment desenvolupen dones que sovint perceben sous baixos. Durant la pandèmia moltes s’han quedat sense feina i sense ingressos si feien feines en què estaven assegurades.

S’han de crear programes d’acompanyament i suport a casa per a dones amb trastorns mentals greus, així com potenciar el suport de grups d’iguals i assessorament psicològic per tornar a la socialització després d’un període d’aïllament forçós, ja que acostumen a tenir menys suport que els homes, donat que aquests tenen més risc de patir un trastorn mental greu, i per tant els programes d’atenció no tenen tant en compte les necessitats especifiques de les dones. També caldria fomentar i finançar programes de capacitació digital per l’ús de tecnologies i accés a ordinadors i mòbils amb connexió a internet.

S’han d’implantar programes  de suport i ajut per a les dones que també són les que habitualment s’encarreguen de la cura dels infants i de les persones dependents i també en els casos de persones amb problemàtiques de salut mental. El suport ha de ser per a totes les fases de la malaltia.

L’embaràs i el postpart son moments especials durant el quals hi ha risc d’inici o empitjorament d’un problema de salut mental tant per causes biològiques com psicosocials. La pandèmia ha sumat més temor i ansietat a les dones embarassades o que acaben de tenir un nadó. Cal que tinguin informació veraç i actualitzada perquè puguin triar quin tipus de part volen i garantir l’accés ràpid i fàcil als professionals que les acompanyen.

Calen programes de suport ambulatori, més intervencions a domicili i fomentar el grups de suport per reduir els conflictes intrafamiliars i l’impacte emocional que pot provocar una retirada de custòdia.

S’han d’oferir tallers amb eines psicològiques i d’acompanyament al trauma i a les vivències de pèrdua que ha pogut significar la crisi sanitària per a la gent gran, ja que cada cop hi ha més persones grans que viuen soles.

Cal que hi hagi representació femenina en el 50% dels grups de govern i direcció per evitar que les decisions polítiques siguin discriminatòries per a les dones.

S’ha de garantir que tots els assajos clínics desenvolupats durant la pandèmia incloguin un 50% de dones ja que acostumen a estar excloses i s’han perdut molts tractaments que podrien haver estat eficaços en elles.

Cal presentar les dades  dels estudis científics desagregades per sexe per establir els factors protectors i de risc associats a aquest.