En el context de la presentació de la nova Estratègia Nacional del Paisatge i el balanç de la que s’ha desenvolupat fins ara que van donar a conèixer la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, i la directora de Medi Ambient i Sostenibilitat, Sílvia Ferrer, es va fer públic que, durant l’any 2019, es van tractar 39 incidències a l’àmbit natural. Durant aquest període de temps, l’Administració va rebre les incidències a través de dues vies. La primera: les fotonotícies, que les fa arribar la ciutadania, i la segona: a través dels mateixos treballadors de l’àmbit del medi ambient que determinen punts negres. En aquest sentit, pel que es refereix a les incidències que ha detectat la ciutadania, el 70% estan relacionades amb l’abocament de deixalles i el 15% amb la contaminació de rius i estanys a resultes, sobretot, d’obres. La majoria de punts negres també estan relacionats amb l’abocament de deixalles i la resta, que representa un 17% del total, amb vehicles abandonats.

En aquest sentit, Ferrer va constatar que «les xifres en relació a anys anteriors són similars tot i que el 2019 van davallar una mica. Així i tot, és una qüestió dinàmica. Des de l’inici de l’estratègia, el 2011, s’ha registrat un total de 600 incidències entre fotodenúncies i punts negres». Calvó va afegir, també, que l’element de la fotodenúncia «justament estava previst a l’estratègia que teníem fins ara. Volíem fer més fàcil que el ciutadà pogués fer retorn a l’Administració de les incidències que podien detectar».

Estratègia del paisatge 2021-2035 

La ministra i la directora de Medi Ambient i Sostenibilitat van explicar, per altra banda, el procés de confecció de la nova Estratègia Nacional del Paisatge d’Andorra (ENPA) 2021-2035. El document de treball, que ja s’ha començat a dissenyar, preveu la participació directa de la ciutadania amb l’objectiu de copsar el màxim de propostes possibles i que permetin incidir allà on vol la gent. El nou full de ruta pren el relleu de l’Estratègia Nacional del Paisatge 2011-2020 i compta amb la col·laboració tècnica de l’Observatori de Paisatge de Catalunya.

Segons va aportar Sílvia Calvó, «la nova estratègia és un full de ruta que ens ha de permetre marcar on volem incidir durant els 15 anys vinents, concretament a partir d’un paisatge de qualitat, un paisatge que la ciutadania pugui aprofitar i que també pugui contribuir a la finalitat productiva i de conservació d’elements patrimonials del país». En aquest sentit, l’objectiu de la nova estratègia és mantenir els paisatges d’alta muntanya ben conservats, apropar els entorns fluvials a la ciutadania, integrar les infraestructures viàries al paisatge i potenciar els entorns agraris i forestals productius, entre altres aspectes.

Per treballar la nova estratègia, les ponents van destacar que la intenció és tenir en compte els comuns, els agents econòmics i els ciutadans «per recollir i validar els objectius i treballar una sèrie d’accions que ens permetin incidir allà on el ciutadà vol que incidim», segons va remarcar Calvó. En aquest sentit, el Ministeri ja ha realitzat un total d’11 entrevistes, comptant els set Comuns i quatre que s’han fet a escala interna del Govern. A més, també s’ha celebrat un taller amb els agents principals relacionats amb el paisatge amb la participació de 27 actors. Pel que fa al procés obert a la ciutadania, que es realitzarà entre setembre i octubre, busca generar una reflexió col·lectiva sobre el paisatge d’Andorra i captar el coneixement sobre el paisatge. El qüestionari també permetrà recollir i debatre objectius de qualitat paisatgística i accions concretes.

Balanç 2019

A banda de les incidències, la ministra de Medi Ambient i la directora de Medi Ambient i Sostenibilitat van remarcar, com a fets destacats de l’Estratègia desenvolupada durant el període de temps comprès entre el 2011 i el 2020, l’aprovació de la Llei de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge; la neteja i el manteniment de 27 quilòmetres de vegetació de rius i torrents que han permès retirar 300 tones de material vegetal o la restauració de més de 1.000 metres quadrats de marges dels rius.