• El premi, el quart millor dotat en català, es decideix aquest vespre a Ordino

Jòdar, guanyador al 2009 amb La pastoral catalana, amb la ministra Vela i el cap de Govern, Jaume Bartumeu. Foto: ONA MORANTE

Les vaques magres han arribat al premi Carlemany de novel·la, dotat amb 42.000 euros i que aquest vespre es decideix a l'Auditori Nacional. Com a mínim, pel que fa a participació: només vuit originals concorren a la 17a edició del certamen, la segona més baixa de la història del guardó i només per sota de la del 2000, quan tan sols s'hi van presentar cinc candidats. La bossa, aleshores de 24.000 euros, se la va endur Lluís Racionero amb L'últim càtar –un títol, per cert, pel qual va ser acusat de plagi. El successor de Julià de Jòdar, guanyador al 2009 amb La pastoral catalana, l'elegirà un jurat integrat Albert Villaró, Teresa Colom, Vicenç Villatoro, Ester Pujol i Enric Canals, i passarà a formar part de la nòmina de Carlemanys, estrenada al 1994 amb Maria Mercè Marçal (La passió segons Renée Vivien) i que inclou noms com ara Maria de la Pau Janer (Natura d'anguila), el mateix Villatoro (La derrota de l'àngel), Francesc Puigpelat (Els llops) i Antoni Pladevall (La papallona negra), a banda de la terna andorrana: Antoni Morell (La neu adversa), Albert Salvadó (Els ulls d'Anníbal) i Albert Villaró (Blau de Prússia).

Pel que fa a la participació, després del fiasco del 2000 els convocants van incrementar a l'edició següent la bossa econòmica, que va passar de 24.000 a 36.000 euros: el resultat va ser que al 2001 ja van ser 26 els originals a concurs. Cal afegir que en les últimes deu edicions, els pics de participació han coincidit amb els anys que Fundació Enciclopèdia Catalana es feia càrrec de la publicació de la novel·la guanyadora –el 2001 (26 novel·les), 2003 (17), 2005 (16), 2007 (18) i 2009 (17)–, mentre que l'afluència d'originals ha baixat sistemàticament els anys de Columna –el 2000 (5 originals), el 2002 (13), el 2004 (12), el 2006 (10) i el 2008 (15).

D'altra banda, el Carlemany constitueix, amb la seva bossa de 42.000 euros, el quart guardó millor dotat de les lletres catalanes, només per darrere del Ramon Llull (90.000 euros), del Sant Jordi (60.000) i del sant Joan (60.000), i empatat amb el Prudenci Bertrana. Els segueixen el 23 d'abril (amb 30.000 euros), el Sant Joan (25.000) i el nostre Fiter i Rossell (22.000). Molt per darrere se situen la resta de top ten de les lletres catalanes: el Josep Pla, el Documenta i el Mercè Rodoreda, cap dels quals supera els 10.000 euros.

Per a més informació consulti l'edició en paper.