Demòcrates per Andorra (DA + Independents) tornaria a guanyar en unes eleccions generals. D’acord amb les dades relatives a la intenció de vot i la simpatia pels diferents partits de l’enquesta política del Centre de Recerca Sociològica (CRES) de l’Institut d’Estudis Andorrans, la formació obtindria el 56,2% dels vots, a diferència del 35,13% obtingut a l’abril de 2019.

El Partit Socialdemòcrata (PS) se situaria com a segona força amb un 23,9% dels vots, mentre que Liberals d’Andorra (LdA) obtindria un 8% i Terceravia + Unió Laurediana + Independents un 7,6%. Unes conclusions però, que des del CRES apunten que podrien variar tenint en compte que el percentatge de vot ocult supera el 40% dels resultats. I és que, d’acord amb la comparativa dels resultats de l’enquesta preelectoral que va fer el centre de recerca amb els de les eleccions generals, Demòcrates va obtenir un 5,27% menys dels vots estimats mentre que la resta de forces van patir-ne un augment, el qual per LdA va ser del 0,08%, pel PS de l’1,42%, pels Progressistes-SDP de l’1,37% i per Terceravia del 0,82%.
Aquest escenari polític que es planteja després del primer any de mandat s’obté dels resultats d’una enquesta realitzada entre el 15 i el 29 de juny d’enguany a 1.200 persones aleatòries majors de 18 anys que resideixen a Andorra i viuen en una llar amb telèfon fix o mòbil. En concret, es van obtenir dades de 800 andorrans i 400 no andorrans, amb un 95% de fiabilitat i un marge d’error d’entre el 3,5 i el 5%. La mostra denota així també, la valoració que fa la població de la crisi sanitària per part de les autoritats polítiques, les quals han assolit millor nota que en els darrers anys.

El director del CRES, Joan Micó, relacionava aquest fenomen amb la valoració de la gestió de l’Executiu després de les eleccions i de la situació creada per la Covid-19, la qual ha augmentat més de tres punts com a «molt bona». I és que, mentre el 2019, andorrans i no andorrans qualificaven la gestió amb un 4,57 i 5,56 sobre 10, respectivament, el 2020 la nota incrementava a 6,56 i 7,29 després d’eleccions i a 7,81 i 8,27 durant la pandèmia. En conjunt, la població valora amb un 8,04 sobre 10 les direccions i actuacions que ha determinat l’equip de Govern durant aquests darrers mesos.

A més, aquesta satisfacció també es denota en  la qualificació que ha fet la ciutadania  de la situació política general d’Andorra en l’actualitat, la qual ha passat a considerar-se, per un 55,2% de la mostra, com a «molt bona, mentre que el 2018, la majoria d’andorrans (49,4%) la va considerar «regular». Pel que fa als residents no nacionals, l’increment encara ha estat més notori, essent el  66,7% la xifra d’enquestats que l’han valorat com a «bona o molt bona» quan el 2018 només ho van fer el 31,3%. 

Consolidació de la democràcia

Amb la crisi sanitària el funcionament de la democràcia també hauria adquirit més solidesa i estabilitat, segons  el 59,6% dels andorrans i el 64,6% dels no andorrans que han participat en l’estudi, ja que van afirmar estar «molt o bastants satisfets» amb el sistema polític del Principat.

Per altra banda, l’estudi també va reflectir que la major part de la població andorrana es defineix de centreesquerra (18,4%), seguit de centre (16,8%) i centredreta (16%); en canvi, la no resident es considera d’esquerra (18,8%), seguit de centre (18,5%) i centredreta (14,8%). En relació amb aquesta ideologia, els partits amb més afecció són: Demòcrates per Andorra, el Partit Socialdemòcrata i Liberals d’Andorra. Els menys propers als andorrans, en canvi, són Verds d’Andorra, Units pel Progrés i Ciutadans Compromesos.