El Grup Parlamentari Socialdemòcrata (PS) ha tramitat un seguit de preguntes escrites relacionades amb el dret de les persones treballadores afectades per la reducció de la jornada laboral a les vacances pagades que corresponguin al temps efectiu de feina. És a dir, a la part que no s’ha reduït de la seva jornada i que, per tant, segueix sent laborable. En aquest sentit, la consellera general del PS Judith Salazar va explicar a EL PERIÒDIC que «volem que el Govern ens aclareixi quina és la magnitud del que diu la Llei, que explicita que durant els períodes que un treballador estigui en suspensió de contracte o en reducció de jornada no merita el dret de vacances. Però què passa amb el temps que una persona està treballant encara que sigui de manera parcial?». La situació de reducció de la jornada laboral està regulada a la Llei 5/2020. Per altra banda, en cas que el Govern entengui que el temps treballat ha de meritar el dret a les vacances pagades, els socialdemòcrates volen saber com interpreta el Govern que s’han de remunerar aquests dies.

En la mateixa línia, va recordar que la Constitució del Principat contempla que «tota persona té dret al treball, a la promoció per mitjà del treball, a una remuneració que garanteixi al treballador i a la seva família una existència conforme a la dignitat humana, així com la limitació raonable de la jornada laboral, al repòs setmanal i a les vacances pagades». Els socialdemòcrates també van fer referència a l’article 2 de la Carta Social Europea ratificada pel Principat d’Andorra que diu que «per garantir l’exercici efectiu del dret a unes condicions de treball equitatives, les parts es comprometen a concedir vacances anuals pagades de quatre setmanes com a mínim». En aquest sentit, Salazar va apuntar que «la Constitució és clara i l’article de la Carta Social Europea també. Per tant, estem parlant de la norma fonamental i d’un tractat internacional. A escala jeràrquica entenem que la llei no pot contravenir les disposicions de rang superior». 

La consellera va explicar, també, que «des del grup volem que hi hagi feedback constant entre la societat i el grup polític». Així, va constatar que la problemàtica en qüestió els va arribar i que, en aquest sentit, «entenem que tenim fonament suficient per sostenir la nostra interpretació».

Finalment, va realçar el fet que la llei en qüestió, a causa de la situació sanitària que va comportar la Covid-19, «es va haver de treballar amb molt poc temps. Vam haver d’anar molt ràpid a legislar per donar sortida a la situació».

Reclamació de transparència amb les dades de mortalitat

 El Grup Parlamentari Socialdemòcrata (PS) va rebre, ahir, la resposta del Govern referent a la demanda d’informació formulada al maig per conèixer les dades de les defuncions al país dels mesos de març, abril i maig dels anys 2015, 2016, 2017, 2018 i 2019, de forma segregada per sexes i per franges d’edat. En aquest sentit, la presidenta del PS, Susanna Vela, va lamentar que les dades de mortalitat segueixin sense estar publicades a la pàgina web d’Estadística del Govern. En la mateixa línia, va afegir que el país compta amb els informes de Vigilància de les malalties infeccioses de declaració numèrica i nominal elaborats per l’Àrea de Prevenció, Promoció i Vigilància de la Salut (la darrera de setembre del 2019) on s’indica el nombre de casos declarats per una malaltia i l’altra, però no el nombre de morts causades per les diferents afeccions i malalties. 

Finalment, segons va poder saber els socialdemòcrates durant els mesos de març i abril, hi va haver una «sobremortalitat» del 80,7% respecte a la mitjana del mateix període en els anys anteriors (2015-2019). Aquesta xifra està per damunt del 67% de Catalunya i entre Castella la Manxa (105%) i Madrid (131%). Han mort 103 persones, 46 persones més que la mitjana en el mateix període dels anys 2015 al 2019; aquesta xifra és coherent amb les 42 defuncions confirmades de Covid-19. En el període estudiat la «sobremortalitat» per gènere, indica que la de les dones (77,9 %) ha estat per sota de la dels homes (82,6 %). Proporcionalment a la població per franja d’edat, les defuncions s’han concentrat en el grup de persones major de 71 anys.