Des del dimarts d’aquesta setmana, la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) ha començat a pagar les consultes mèdiques que els professionals sanitaris van estar fent de manera telemàtica o a través del telèfon durant els tres mesos que va durar el punt àlgid de la pandèmia de la Covid-19 al país. Així ho va fer saber el president del Col·legi Oficial de Metges d’Andorra, Josep Anton Touceda a EL PERIÒDIC: «Fins ara no s’han cobrat les visites fetes mitjançant teleassistència. El dimarts es van iniciar els pagaments. Els procediments referents s’han agilitzat a conseqüència del fet que la informació que els professionals encara no havien cobrat per la dedicació en qüestió ha esdevingut pública recentment. Esperem que tot evolucioni cap a la normalitat entesa com el fet de cobrar allò que es fa».

En aquest sentit, Touceda va explicar que comprèn que «la situació és excepcional i que s’ha donat prioritat a altres temes. Hi va haver una sobrecàrrega molt important de les tasques que havia de desenvolupar la CASS durant l’època de més Covid. Així i tot, des del meu punt de vista el fet de pagar els professionals era prioritari i el fet de reflexionar sobre la situació, crec que els ha fet reconduir una mica. Igualment, des del Col·legi ja vam parlar sobre el tema en diferents ocasions, tant amb el Ministeri de Salut com amb la CASS». En la mateixa línia, el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, va aportar que tenen constància d’aquests retards en el pagament: «Els metges haurien de rebre aquest pagament. Alguns potser ja l’han rebut i altres el rebran durant els pròxims dies». El titular de salut va afegir que per la formalització dels pagaments que encara no s’han efectuat «tan sols queda fer-ne el tràmit administratiu». 

Visites presencials sense dèficit

En el mateix sentit, el president del Col·legi Oficial de Metges d’Andorra va voler remarcar que «el que queda clar i és molt important ressaltar és que el dèficit de pagament s’ha limitat a la tasca de teleassistència». Així, pel que es refereix a les visites que es van realitzar durant el mateix període de temps però de manera presencial a les consultes «han seguit els canals de pagament habituals sense cap mena de discussió».

Touceda també va valorar el fet que «la teleassistència ha adquirit un protagonisme molt gran durant aquests mesos i s’ha dut a terme una tasca molt important. En alguns casos no s’hauria pogut desenvolupar si no hagués estat fent ús d’aquest mètode». També va considerar, en el mateix sentit, que gairebé tothom va haver de readaptar la manera de viure i la manera de treballar. Així també ho van fer els metges tenint en compte que en l’àmbit de la medicina, si s’hagués obviat la recomanació s’hauria posat en risc a la població: «Si la gent hagués anat a les consultes el perill d’infectar-se hauria estat molt més elevat del que ha estat. En aquest sentit, les alternatives a les visites presencials van tenir una importància vital durant el temps de pandèmia».

Touceda va explicar, en la mateixa línia, que els professionals que van redirigir les seves tasques laborals completament o de manera parcial «treballaven des d’on podien. En la majoria dels casos des de les consultes». Així i tot, va remarcar que els metges, segons el seu context familiar o la situació del moment pel que es referia a l’entorn proper dels professionals, «si calia, treballaven des de casa». En aquest sentit, va considerar que «no hi havia un horari establert. Anàvem a treballar o treballàvem des de casa els dissabtes, els diumenges i els dies festius que fes falta. Vam considerar que érem essencials per donar una resposta a la situació excepcional que teníem i que tenim».

Els mateixos metges que van atendre pacients afectats per la Covid-19 però també persones que patien altres patologies en un moment de gairebé saturació sanitària a causa de la pandèmia, també van ser els encarregats de la comunicació, a través de missatges mòbils de text, dels resultats dels tests d’anticossos que va impulsar el Govern i que es van realitzar sobre una mostra de població i de fronterers de més de 100.000 persones durant el mateix període de temps.