Una enquesta realitzada en ple confinament revela que un 40,5% de les persones va manifestar tenir pensaments negatius sobre el futur. Així ho van explicar ahir diversos representants del Col·legi Oficial de Psicòlegs d’Andorra (Copsia) en una roda de premsa, on van fer un balanç de l’experiència del servei gratuït d’atenció psicològica que van oferir durant el distanciament social, i  van reiterar la necessitat d’incorporar definitivament la salut mental a la cartera de serveis de la CASS. 

En total, 1.679 persones van participar en l’enquesta, on a més d’aquest nivell d’angoixa manifestat per un volum considerable de persones, el president del Copsia, Òscar Fernández, també va destacar que un 20% havia tingut dificultats a l’hora de gestionar les relacions familiars durant el tancament. Per a Fernández, aquesta xifra és raonable donada la situació d’excepcionalitat, i de fet, va considerar que l’experiència dóna les eines per tal de poder gestionar els conflictes en el cas que hi hagués una altra situació semblant.

Paral·lelament a l’enquesta, el Copsia va fer una síntesi de l’atenció gratuïta oferta durant la crisi, on van advertir una situació cíclica segons va anar evolucionant la situació epidemiològica. En primer lloc, els usuaris denotaven por al contagi i a ser transmissors a les persones properes. En segon lloc, l’angoixa es va centrar en la situació econòmica i les dificultats laborals que sorgien. A mesura que passaven els dies de tancament, augmentava la preocupació per la tensió creixent al nucli de convivència i els conflictes que n’arrelaven. I, finalment, el principal temor va tornar a ser pel contagi, coincidint amb el desconfinament.

Moment per entrar a la CASS  

«Hem constatat que el sistema sanitari, en relació amb l’atenció psicològica, ha patit i s’ha demostrat que és limitat», va apuntar Fernández sobre el funcionament de la salut mental. I és que, pel Copsia, la pandèmia ha demostrat que és necessari incloure aquests serveis dins de la CASS. «El país té els recursos i mecanismes per fer-hi front», va recalcar Fernández.

Així, si bé considerava que l’actual Ministeri de Salut ha demostrat que té predisposició per acordar la incorporació al sistema de salut públic de la psicologia, i de fet, era una de les promeses electorals, «volem que les paraules es tradueixin en fets».

A més a més, aquesta necessitat també aniria justificada per una de les dades que va extreure l’enquesta realitzada, on si bé un 12% dels que van participar van reconèixer que pensava en recórrer a un psicòleg per rebre ajuda i gestionar millor la situació, un 6% va assegurar que tot i estar interessat a rebre aquesta atenció, no s’ho podria permetre per manca de recursos econòmics. 

Però la crisi ha aguditzat la mala situació de la CASS, i de fet, la darrera comissió legislativa al voltant del seu estat financer, va apuntar que la subsistència del sistema està en dubte si no s’implementen solucions. No obstant això, per Fernández «hi ha arguments suficients» que justificarien la incorporació de la salut mental dins de l’oferta de l’atenció mèdica pública. I és que el president del Copsia va recordar que s’ha demostrat que al món occidental, les patologies al voltant de la salut mental són de les primeres causes de malaltia i també de baixes laborals entre els treballadors. És a dir, segons Fernández, «fer prevenció i tractament psicològic incidiria en un menor nombre de baixes laborals» i això repercutiria directament en l’estalvi econòmic de les baixes.

Per tot plegat, el Copsia va assegurar que és el moment de fer un pas endavant pel que fa a la qualitat de la salut pública andorrana i va mostrar la seva predisposició a recuperar els contactes previs a la pandèmia que ja mantenien amb el Ministeri de Salut.