Durant la presentació del actes de celebració dels 30 anys de la signatura d’acord entre la Unió Europea (UE) i Andorra, el Secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, va constatar que la crisi sanitària i la posterior crisi econòmica derivada de la Covid-19 ha fet canviar les prioritats del Govern en la negociacio de l’acord d’associació, incloent l’accés al finançament i el reforç de la cooperació. En aquest sentit, Riba va explicar que «no hem contactat de nou amb els grups parlamentaris a l’espera de poder tenir aquesta dimensió recollida a la proposta que teníem a principis de març i poder-ne tornar a discutir havent concretat aquests dos aspectes». Així, va explicar que el text modificat estarà fet en poques setmanes: «La proposta segurament es lliurarà abans de les vacances d’estiu». En la mateixa línia, el secretari d’Estat va recordar que la intenció és que s’arribi a un pacte d’Estat amb la totalitat de les forces polítiques i que, a partir d’aquí, s’avanci en la resta de qüestions que fonamenten l’acord d’associació amb la UE.

Pel que es refereix a la qüestió del finançament, Landry Riva va apuntar que «durant aquests quatre mesos el que s’ha vist és que la UE disposa de mecanismes per mobilitzar fonts de finançament per respondre a situacions de dificultat del seus estats membres. Malgrat haguem pogut fer certes aproximacions amb les mateixes per veure si de manera eventual Andorra tindria accés a alguns d’aquests mecanismes, la resposta ha estat, en tots els casos, que no hi ha marc jurídic actualment per estructurar aquest tipus de col·laboracions. Entenem que això, amb l’acord d’associació, no hauria de ser així». Per altra banda, va recordar que abans de la crisi sanitària, el Principat ja havia manifestat, en varies ocasions, el fet de poder accedir al Banc Central Europeu en qualitat de prestador de darrera instància en cas de manca de liquiditat.

Així, va apuntar que dins de les institucions europees existeixen altres estructures econòmiques «amb les quals es pot estudiar i avaluar si malgrat no tenir un acord d’associació hi podria haver mecanismes temporals per col·laborar-hi» com, per exemple, el Banc Europeu d’Inversions. Tot i així, va aportar que l’últim «en situació de crisi econòmica pot alleugerir partides del pressupost de l’estat perquè permetria finançar infraestructures amb unes facilitats de retorn més còmodes, però no permet injectar o fer préstecs sobirans al pressupost de l’estat. Així, sembla que la manca de marc jurídic existent és un impediment insalvable». 

Per altra banda, va constatar que cal que l’acord d’associació permeti la diversificació de l’economia: «Si hi ha un aprenentatge entre tots els que hem d’extreure de la crisi és que una economia poc diversificada és un handicap important. De manera que, arribar a un acord que ens permeti diversificar l’economia esdevé un objectiu molt més rellevant». 

Pel que es refereix a la cooperació amb Europa, Landry Riba va considerar que «cal que definim un horitzó el més proper possible de manera que tinguem la certesa de quines serien les regles de joc en quant a la cooperació entre Andorra i els estats membres de la UE en situació de dificultat sobrevinguda».

El text de l’Acord a punt en 3 anys

Durant la roda de premsa, Landry Riba també va explicar que hi ha la possibilitat que en un horitzó de tres anys o menys es finalitzi el text de l’acord: «Això voldria dir que tots els intercanvis tècnics s’han pogut fer, que els arbitratges polítics han tingut lloc i que hem pogut tancar la redacció. El que veig complicat és que en aquest temps s’hagi pogut organitzar i celebrar un referèndum, que després hi pugui haver ratificació per part del Consell General i ratificació per part de les institucions europees.

L’acord d’associació vol ser la fita culminant d’aquest camí d’aproximació del marc de relacions amb la UE». El mateix permetrà l’ampliació de la unió duanera existent: «L’acord d’associació preveu que tots els productes estiguin a la unió duanera amb una transitòria pel tabac». Fins ara la unió duanera era parcial deixant fora els productes agrícoles. A partir de l’aplicació de l’acord, doncs, «un producte fabricat a Andorra compartirà les regles tècniques, la descripció i tots els controls en els que es sotmet un producte fabricat a qualsevol estat membre europeu».

Acord comercial del 90

Aquest any fa 30 anys de la signatura de l’acord comercial. El mateix, segons Riba, «marca el moment a partir del qual Andorra comença a adoptar la legislació europea. Fa que el nostre ordenament jurídic s’hagi d’anar nodrint d’actes legislatius que  han estat produïts per la comissió europea i ja no per les institucions andorranes». 

Per a recordar aquell acord, s’han instal·lat diversos plafons explicatius a l’exterior i l’interior de l’edifici administratiu del Govern que romandran durant 12 mesos. També s’està treballant en la producció d’un documental que inclourà entrevistes de tots els actors que van participar en la negociació del 1989, la signatura del 1990 i l’entrada en vigor de l’acord al 1991; es preveu l’aparició de diversos articles relacionats a mitjans de comunicació i una publicació patrocinada per Crèdit Andorrà que farà una retrospectiva econòmica dels darrers 30 anys.