Benazet garanteix que els infermers tindran la seva llei abans del 2021
El col·lectiu no vol una paga extra, sinó que s’aboleixi el text actual que els considera «l’ajudant del metge»
El Col·legi d’Infermers i Infermeres d’Andorra (COIA) tindrà una llei específica que reguli les funcions d’aquest col·lectiu abans que acabi el 2020. Així ho va garantir el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, tot recordant que aquesta era una de les seves promeses des que va assumir el càrrec fa més d’un any. De fet, va afirmar que si no hagués estat per la crisi sanitària, el text ja hauria entrat a tràmit parlamentari i, molt probablement, s’hauria aprovat amb el vistiplau de tots els grups. «En els pròxims mesos, seguríssim que serà abans de finals d’any, es debatrà i es donarà sortida a una llei que reconeixerà la preinscripció de la infermeria i les seves especialitats, a més de definir el seu rol dins la societat i el sistema sanitari del país», va prometre el ministre.
A parer seu, aquesta legislació aportarà més beneficis que una paga extraordinària, que ja va quedar descartada en una de les últimes sessions de control al Consell General. «És molt demagògic dir que ara posarem una paga extraordinària, quan mai hi ha hagut aquest compromís del Govern, ni tampoc de l’oposició, per molt que ho digui el senyor Pere López. El nostre únic compromís és retornar la quantitat que el col·lectiu ha donat al fons solidari de més de mig milió d’euros, mitjançant millores salarials en una carrera professional amb cara i ulls», va etzibar Benazet. Més enllà de reconèixer que la normativa actual és antiquada i no valora prou la tasca dels infermers, el màxim responsable de Salut també va assenyalar que tant el Govern com el SAAS comparteixen la idea que els auxiliars d’infermeria són els més desfavorits i, per tant, «cal tenir una especial sensibilitat cap a ells». A més, «han estat els més exposats durant la pandèmia i se’ls ha de reconèixer».
Augment dels salaris / Així doncs, els professionals de l’hospital no tindran una paga extraordinària per tota la feina feta durant la pandèmia, però a tres anys vista se’ls apujarà el en una negociació entre totes les parts implicades: «Això s’ha de decidir per acord. No és el ministre qui apuja el sou, sinó que es desprèn d’una decisió col·lectiva entre el comitè d’empresa i la direcció del SAAS», va apuntar Benazet, argumentant que «el sentiment del professional de la Salut és diferent al del polític» i, per tant, els interessos i prioritats també varien.
En aquest sentit, la presidenta del COIA, Isabel Vallejo, va desitjar que la promesa del ministre es compleixi com més aviat millor, perquè la llei «ja està entrada al ministeri amb les modificacions i revisions escaients», fetes per membres del col·legi. Així, segons va avançar Vallejo, el nou text va d’acord amb les normatives vigents a la Unió Europea i desencalla la principal reivindicació del col·lectiu des de fa gairebé una dècada: «La normativa actual és d’abans dels anys 80; ni tan sols surt al BOPA. Forma part de la legislació sanitària que considera que els infermers som els ajudants del metge», va lamentar la presidenta. I és que aquesta qualificació és inèdita a l’Europa del segle XXI, on tots els Estats valoren els infermers com a membres de l’equip, amb la capacitat de prendre decisions pròpies.
Primer la llei, després la resta / La regulació de la nova llei, a més, suposaria segons Vallejo, el primer pas per assolir una sèrie de millores, com l’augment salarial, que no es tracta d’un premi per la Covid-19, sinó d’un dret. «Si ens reconeixen un rol propi, la nostra categoria professional també canviarà i l’augment en el sou vindrà sol», va coincidir amb el ministre la representant dels infermers. Tanmateix, la llei es podrà utilitzar per reclamar altres demandes que també són essencials, «però d’això en parlarem més endavant».
Amb tot, la presidenta del COIA va reconèixer que, després de més de tres mesos de pandèmia sense gairebé ni un sol dia lliure, els professionals «estan cansats anímicament i psicològicament», i malgrat assegurar que «continuem pendents pel que pugui passar», «tenim ganes de recuperar la nostra vida».
Per últim, cal recordar que, casualment, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar a principis del 2020 l’Any de la Infermeria i la Llevadora amb l’objectiu de millorar les seves condicions laborals arreu del món.