El promotor Max Mamers trepitja neu al circuit. Foto: TONY LARA

Si el promotor del Trofeu Andros, Max Mamers, fos Astèrix i Obèlix en una única persona, intentaria asfaltar ell tot sol el paddock del Grandvalira Circuit del Pas de la Casa. Ara bé, com que Astèrix i Obèlix no són res sense el druida Panoràmix, no ho pot fer. ¿I qui és en aquest cas el barbut home de blanc? Doncs aquell que té en les seves mans que guanyin els gals, i els amics del nord, que són els de l'Andros, al final venceran -segur-. Però abans, el druida, que tot i ser una única persona en realitat representa a, mínim, tres entitats (Comú d'Encamp, Automòbil Club d'Andorra i Govern), haurà de buscar la fórmula per algun lloc.

Si fem un cop d'ull global, l'Andros ha passat un any més pel Principat com un autèntic espectacle esportiu. Però si puntualitzem, aquí hi ha molta brutícia. El dia de la presentació de l'edició d'aquest any als mitjans de comunicació, el circuit tenia un aspecte més que acceptable. Altra cosa, però, era el paddock. Lamentable. Abominable. Una autèntica vergonya. Fang per tot arreu, fustes pel terra per fer de pas cap a un restaurant VIP, cap a la sala de premsa, cap als camions habilitats per als espectadors amb tracte especial… Els bòlids eren a cobert dins de les carpes; fora d'elles, de camí a la pista glaçada, trepitjaven aquella pasta marró per avergonyir l'ACA, el Comú, el Govern i Andorra en general.

Durant els dos dies de competició, molt s'ha parlat del fang, i massa poc de l'emoció de la cursa, tot i que n'ha tingut a parts iguals. L'Andros potser no agradi a alguns, però és evident el seu impacte a França, país sobre el que el ministre Benet va afirmar que, amb la cursa francesa a l'hivern, s'omple un buit que hi havia amb els veïns; un buit de marca. En això, té raó. Ara bé, la imatge que ha donat el Principat és tan dolenta, que si parlem d'impacte ho hem de fer en termes negatius.

Diuen des de l'ACA que el que no pot ser és que una instal·lació esportiva que suporta 100 dies d'ús a l'any, no compti amb el tractament corresponent. Miquel Alís assegura que ell voldria, com a cònsol major de la parròquia encampadana, que siguin 365 dies. I més enllà d'això, aquí el que hi ha és el conflicte habitual: els diners.

Però, per Tutatis, per Ossiris, per Belenos, per Thor, per Odin i tots els Déus de l'univers repartits més enllà de la Gàl·lia, ¿de que estem parlant? La broma és gran, perquè si vostès passegen un dia tranquil pel circuit, o miren per la vessant de la muntanya de la part alta que dóna una imatge general de la pista, veuran al fons una recta que comunica l'entrada amb els paddocks pel lateral. A cop d'ull, una recta amb quitrà que no arriba als 200 metres. Aquesta recta, que vingui Astèrix, Obèlix o Idèfix -¿que no?- des de la mateixa Gàl·lia i digui com és possible que s'hagués necessitat que, fa tres anys, es deixés d'asfaltar un carrer de la parròquia per aquests pobres 200 metres, quan ells van construir un palau per Cleopatra en mitja pàgina de còmic. No hi ha dades per saber què podria costar asfaltar els dos paddocks, però veus fiables parlen d'una xifra entre els 20.000 i els 30.000 euros. Els Déus de l'univers, Astèrix, Obèlix i tota la tropa, encara estan rient.

Per a més informació consulti l'edició en paper.