• Les ponències van tractar qüestions com ara la transparència, la comunicació i la qualitat dels serveis

Al centre, l'exllevador del Quart d'Ordino, Simó Duró, amb els periodistes Univers Bertrana i Marc Rodríguez, ahir. Foto: TONY LARA

Les dimensions, i eventual redimensionament, de l'Administració pública. Un context de crisi econòmica que porta a retallar la despesa pública quan, al mateix temps, hi ha un seguit de serveis que són més necessaris que mai. Un Estat del benestar que, abans de completar-se, ja es troba en perill. Aquests són els temes que es van tractar en el decurs de les XVI Jornades de la SAC, que van tenir lloc ahir, al Centre Cultural La Llacuna, i que van aplegar una vintena de ponents..

A banda de les aproximacions històriques que van oferir Pere Cavero i Simó Duró, i que van servir per entendre quina ha estat l'evolució de l'Administració a Andorra i també el paper de la institució més petita del Principat –els quarts–, la majoria de les ponències es van centrar en el paper dels administracions i en les claus d'una gestió pública eficient. Si bé el secretari general de la Unió Sindical d'Andorra (USdA), Gabriel Ubach, va criticar que la crisi hagi situat els funcionaris en el punt de mira i que hi hagi una part de l'opinió pública que els faci responsables de la situació actual, el cert és que la resta d'intervencions van ser molt curoses a l'hora de tractar les qüestions de personal. Fins i tot, la cònsol de la capital, Rosa Ferrer, va afirmar que el problema no és tant el nombre de funcionaris com una sèrie de complements retributius, que estan establerts per la Llei de la funció pública i que, segons la mandatària comunal, fan que «cada vegada hi hagi un major distanciament entre els salaris alts i els salaris baixos».

Ferrer es va mostrar partidària d'un Estat fort i que, amb les dimensions geogràfiques d'Andorra, no es pot permetre «tenir vuit administracions –el Govern i els set comuns– que entrin en competència entre elles per qüestions d'autonomia financera o de prestació de serveis». Sigui com sigui, la cònsol d'Andorra la Vella va subratllar que un procés de racionalització de la despesa, amb serveis mancomunats entre parròquies i una cessió de competències en favor de l'Estat, s'ha de fer mantenint la base històrica dels comuns –en tot cas, l'únic «error» que va apuntar Ferrer va ser la creació, l'any 1978, de la parròquia d'Escaldes-Engordany, en el sentit que va suposar crear una administració més de les que ja existien.

de cara a la ciutadania / Un dels conceptes sobre el qual es va incidir més, almenys en les ponències del matí, va ser la transparència de l'Administració pública vers els ciutadans, cosa que implica una bona comunicació. El periodista Marc Rodríguez va recordar que els mitjans de comunicació fan de «politja de transmissió» i va destacar el seu paper en favor de la cohesió social.

Un altre àmbit de reflexió va ser la modernització de l'administració i l'administració electrònica. En aquest sentit, el secretari d'Estat per a la Reforma de l'Administració i la Promoció de la Societat del Coneixement, Alfons Miralles, va apostar clarament per la implementació de les noves tecnologies a l'hora de fer una administració més eficaç. Ara bé, mentre Miralles assimilava l'Administració a «una empresa de serveis privada 100% pública», el cònsol de Canillo, Enric Casadevall, assenyalava que la naturalesa d'una empresa i la de l'Administració són totalment diferents, ja que «les empreses privades es regeixen per la lliure competència». L'Administració, en canvi, «actua quan no existeix un mercat i, sobretot, per aconseguir resultats polítics en el sentit noble de la paraula», diu el cònsol.

Per a més informació consulti l'edició en paper.