El secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), Gabriel Ubach, creu que la reducció salarial del càrrecs electes i de lliure designació de les entitats públiques que va aprovar el dijous el Consell General «és una mesura que va més de cara a la galeria que a polítiques efectives i que no serveix per res. És una mesura estèril». Es tracta d’un Projecte de Llei que contempla les percepcions econòmiques per a la reducció dels mateixos d’un 20%, un 15% o un 10% i que té caràcter temporal. En aquest sentit, l’aplicació de la mesura es durà a terme entre els mesos de juny i desembre d’enguany. 

Ubach va considerar, en declaracions a EL PERIÒDIC, que la mesura «no serveix per res» i que hi ha altres solucions que poden donar «cobertura» a la llarga. Així, va recordar que a nivell sindical fa 15 anys que es reclama un atur contributiu a Andorra que permeti donar resposta a situacions excepcionals «i no deixar penjades a les persones». En la mateixa línia, va considerar l’opció de disposar d’un fons empresarial que permetés anticipar-se a situacions com la crisi econòmica que està deixant la pandèmia de la Covid-19: «Si durant els últims 15 anys un 1% dels salaris de tots els treballadors andorrans i un 1% del beneficis de totes les empreses d’Andorra s’haguessin concentrat a un compte, un altre gall cantaria».

Les solucions en qüestió es van traslladar a l’Administració a nivell sindical i no han rebut resposta. Així, Ubach va considerar que «el Govern no ens ha fet cas i ha fet el que ha cregut convenient. Doncs ara la responsabilitat del que està passant és tota seva». Així, el secretari general de l’UsdA va considerar que «Andorra s’hauria de començar a gestionar com un país de la resta d’Europa. Cal tenir garanties que indiquin que la gent té drets i que no haguem de passar el que hem viscut fins ara, d’inventar-se uns expedients de regulació d’ocupació a l’andorrana, que deixen els treballadors completament a mans del empresaris». 

Així, Ubach va considerar que tenint en compte la recessió que hi va haver entre els anys 2008 i 2009, que va comportar que aproximadament 10.000 persones marxessin del país, aquest any la xifra podria ser fins i tot més elevada: «Si la gent no troba feina i la cosa no s’anima en relació a l’estabilització del preu de l’habitatge i el cost de la vida, els seus països d’origen tenen unes garanties que Andorra no té com l’atur, ajudes per a immigrants i al retorn dels mateixos, ajudes per fills, etc. Per evitar-ho, cal que es faci una protecció real dels treballadors». 

En la mateixa línia va posar en valor la gestió dels ERTOS als països veïns: «El primer que es fa és recórrer al comitè d’empresa, que es reuneix amb treballadors i empresaris i decideixen, tots junts, quina quantitat de diners aporta l’empresa i quina quantitat de diners aporta la seguretat social a través de l’atur, i acorden uns ERTO en base a tant temps i en base a tal salari. Aquí a Andorra no, aquí als treballadors només els queda dir que sí. O això, o se’n van tots al carrer». També va fer referència a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) i va constatar que el diferencial del que paguen els treballadors andorrans en comparació amb els treballadors espanyols o francesos als seus països representa el doble o el triple.

Gabriel Ubach va considerar, també, que l’economia andorrana del futur dependrà dels andorrans i de la voluntat o idea de país que vulguin «tenint en compte que el Consell General està compost, majortitàriament, per grans empresaris, persones amb professions liberals i alts càrrecs funcionarials. Els treballadors no tenen cap representació dins d’aquest organisme i això és molt significatiu». 

Programes de funció pública

El secretari general de l’UsdA va posar en valor, per altra banda, la tasca que ha dut a terme el Govern en relació als programes destinats a la funció pública: “si les empreses ara es troben amb la meitat de les seves plantilles amb ERTOS o amb reducció de jornada, estan sota la impossibilitat de contractar. Per tant, està bé que d’alguna manera el Govern i les empreses parapúbliques puguin contractar a personal encara que sigui per sis mesos”. En aquest sentit, va afirmar que el nombre d’aturats podria arribar a créixer fins als 2.000.

Tot i així, va voler deixar constància que la solució en qüestió és momentània i que cal tenir present que a les persones “no se’ls poden donar almoines”.