La sessió ordinària del Consell General va aprovar de forma unànime el Projecte de Llei que contemplava la reducció salarial dels càrrecs electes i de lliure designació de les entitats públiques. També incorporava la racionalització dels recursos humans del sector públic, evitant sempre els acomiadaments i optant per reduccions de jornada o reubicacions. El text va ser anunciat mes de maig per la ministra de Funció Pública, Judith Pallarés, que ahir el va justificar assegurant que «la crisi ens ha plantejat reptes d’una dimensió que no hauríem imaginat» però que més enllà de la pandèmia, fixa les bases d’un «debat que segur ens portarà a pensar i readaptar els costos de l’Administració».

D’aquesta manera, el cap de Govern, Xavier Espot, veuran reduïda la seva percepció econòmica en un 20%, mentre que els ministres els secretaris d’Estat, la secretària General, el cap de Gabinet del Govern, el cap de Protocol i els Ambaixadors residents, ho faran en un 15%. Pels ambaixadors no residents, serà del 10%. Fora de l’Executiu, s’ha recomanat una retallada pel personal especial i de lliure designació i de la resta d’Administracions i societats públiques en funció de la percepció econòmica, situant així reduccions del 10% en sous a partir de 4.000 euros, del 15% a partir de 5.000, i del 20% a partir dels 6.000.

Tots els grups parlamentaris es van mostrar favorables a la proposta, si bé, per Terceravia la llei es queda curta pel moment actual. Així ho va defensar el conseller Joan Carles Camp, que va puntualitzar que les esmenes presentades al text per part del seu grup «establien les obligacions més concretes que es desprenen de la llei». I és que pel grup, el fet que la llei «recomani» les mesures de contenció no és la millor via perquè «les lleis no són per recomanar, són per complir». 

El mateix conseller Camp també va posar en dubte la idoneïtat del caràcter de temporalitat que té la llei. I és que l’aplicació de la mesura es contempla entre els mesos de juny a desembre del 2020. «El dia 31 de desembre s’hauran acabat la crisi i la pandèmia?», va reflexionar Camp.

Flexibilització de les beques

A la mateixa sessió, els consellers generals van aprovar la modificació de la Llei 9/2014 sobre els ajuts a l’estudi. La ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, va defensar en seu parlamentària el text impulsat des del seu departament que, entre d’altres, implementa la digitalització del tràmit, inclou casuístiques que abans no es contemplaven i actualitza la diversitat familiar que representa la societat andorrana. 

En aquest cas, la votació es va dur a terme de forma distingida en dos grups diferents dels 14 articles que actualitzen la norma a petició del Partit Socialdemòcrata, que també va presentar quatre reserves d’esmena per haver trobat «inconveniències» en el canvi de nomenclatura a l’hora de gestionar els ajuts a l’estudi. El conseller Carles Sánchez va defensar en la seva intervenció que el text «obre la porta» a traslladar la gestió de les beques al ministeri d’Afers Socials, un fet «inadmissible» perquè «les beques no són només un ajut econòmic». A més, el conseller socialdemòcrata també va considerar que el trasllat «convertirà el ministeri d’Afers Socials en el ministeri d’Atenció a la Pobresa».

La sessió ordinària del Consell General també es van aprovar les esmenes als articles 124 i 8.2e de l’Estatut de la Cort Penal Internacional sobre els crims de guerra.

Rebutgen les propostes del PS per incloure mesures excepcionals pels autònoms

Les modificacions d’alguns aspectes de la segona llei òmnibus per la Covid-19 presentada ahir pel PS van ser rebutjades. El grup proposava una revisió dels ajuts econòmics aportats als treballadors per compte propi, l’eliminació de la incompatibilitat de la prestació amb la suspensió de la cotització a la CASS, la carència dels préstecs hipotecaris i una reducció de les factures elèctriques i telefòniques i d’internet. Uns canvis que segons el ministre d’Economia, Jordi Gallardo «ja s’havien solucionat amb la tercera llei òmnibus» i que tots els grups parlamentaris van considerar que «arribava tard». Durant el debat, el conseller socialdemòcrata Pere López va acusar el Govern d’una falta de comunicació i menysteniment de l’oposició a l’hora de prendre decisions que va suscitar la resposta d’Espot, que el va acusar de crear «clima de discòrdia» i no contribuir.