Joan Arderiu conversa amb la dinamitzadora de l'APCA, Mercè Torrellardona. Foto: TONY LARA

Joan Arderiu ha estat designat el president de l'Associació de Petits Comerciants que va ser presentada recentment. Gerent d'un negoci d'informàtica, Arderiu, com la resta dels socis coneix ben bé que els neguits que tenen els petits comerciants són diferents als que puguin tenir els grans magatzems o cadenes comercials del país. Amb la il·lusió de fer més viu el petit comerç, Arderiu empren un camí de la mà de la dinamitzadora de l'APCA, Mercè Torrellardona i d'una trentena de comerciants, cap a l'esperança de recuperar el que fa anys Andorra ja tenia. Una imatge d'un comerç diferent i competitiu.

–Era necessària la formació d'un nou col·lectiu de comerciants? No penseu que hi ha massa associacions de comerciants?

–Sí, que era necessària. És molt complicat poder defensar alhora els interessos del petits i també dels grans. Hi ha especificitats que són del petit comerciant que no comparteixen la resta. Està clar que hem de ser complementaris i que hem d'anar agafats de la mà. Però nosaltres creem aquesta associació perquè el que volem és dinamitzar el comerç. Discutir els horaris, sí, però primer el que hem de fer és tenir clients. Ningú es preocupa que vingui gent a comprar.

– ¿No es veieu representats amb la Federació d'Associacions de Comerciants d'Andorra, la FACA?

–Sí, però ara se centren molt en horaris, i llei comercials, i a nosaltres ens preocupen altres coses. En el tema de les rebaixes, serà molt difícil que ens posem d'acord amb les grans superfícies, això vol dir que sí que hi ha diferències i que en certs temes discrepem.

–De 15 socis passeu ara a una trentena, aquest és l'èxit que busqueu?

–L'objectiu és captar més socis, volem que sigui sòlida l'associació, perquè amb una quota de 10 euros al més volem aconseguir pagar a Merce Torrellardona que és la dinamitzadora de l'associació. Torrellardona és optimista i diu que al final d'any serem 40, ella és la que recapta els socis.

–I una mostra d'aquest dinamisme és la primera de les vostres propostes, la d'Andorra VIP per un dia, ¿és alguna cosa com allò de la pel·lícula Prety Woman?

-Sí, efectivament. Ja ho tenim tot preparat. Al final hem aconseguit que la trentena de comerços que ja formen part de l'associació col·laboren cadascun d'ells amb 100 euros de regal en cada comerç. Per tant la persona guanyadora d'aquest concurs, que es farà per sorteig i per les compres realitzades en aquests comerços, serà la Prety Woman per un dia i podrà passar per cadascun d'aquests comerços, que són molt variats, a recollir els seus regals. Això sí volem fer-ho de manera espectacular i es passejarà amb un Rolls Royce. Aquest acte es farà la setmana de Reis, però el que pretenem és fer actes com aquests de dinamització del comerç sobretot en èpoques de temporada baixa.

–Per tot això teniu algun tipus d'assessorament?

–Tot el que fem ja està inventat. El que volem és atraure al públic i fer el comerç més viu. Comptem amb el recolzament de la Cambra de Comerç d'aquí, però també de la de Girona i amb l'Associació de botiguers de Figueres. El que fem és fixar-se en el que han fet els altres.

–Tot i que ja heu dit que no és una de les vostres prioritats, ¿què opineu dels horaris comercials?

–Nosaltres el que volem dir és que abans de sentar-nos a discutir sobre els horaris el que hem de fer es atraure els clients, perquè si continuem amb aquesta tendència, el que farem serà tancar, i aleshores ja no val cap horari. El que sí que ens hem adonat és que el petit comerciant sí que fa caixa de 7 a 8 de la tarda. Per tant, el que volem és no abusar dels dies de tancament fins les 9 de la nit o més tard però no tancar a les 7 de la tarda. Val a remarcar que nosaltres aquí s'equiparem amb els treballadors, no som com els grans comerços, els amos dels quals estan en el seu xalet. Som més partidaris de la proposta realitzada per la Cambra de Comerç que descartava tancar a les 10 de la nit i obrir fins les 9 només en dades assenyalades. Al petit comerç, segons en quines dates li convé més no tancar al migdia en lloc d'obrir fins a molt tard.

–Al petit comerç també li afecten altres temes com pot ser el lloguer dels locals.

–Sí efectivament, el que volem és que hi hagi una simplificació més en tots els tràmits i també en el tema impositiu i de taxes que hem de pagar. Pensem que ara no és bon moment per als canvis dels impostos, com l'IVA, que volen fer.

–Sí, i a més quan més cars els lloguers, més gran es fa el handicap per tirar endavant un negoci.

–La pitjor imatge és tenir un local tancat al carrer. Altres associacions busquen solucions a locals buits. Caldria que els propietaris també tinguessin que pagar encara que no el tinguessin llogat, així baixarien els preus per tenir-los llogats. Hi ha molts comerços a la mateixa avinguda Carlemany que estan tancats, i això no dona una bona imatge, a més alguns dels tancats haurien de cuidar-los i deixar-los d'una manera presentable.

–Pel que parlem, el lloguer és una de les despeses més importants.

–Sí, és el handicap més important al que hem de fer front. La despesa dels comerços no ha baixat i per ser més competitius ens hem de gastar més per baixar els preus. És molt difícil.

–Quan ha perdut el negoci en els darrers anys?

–Podem dir que entre el 20 i el 40% de la seva facturació. Aquestes pèrdues són molt difícils de recuperar-les. Aquest any qui pugui fer zero en els comptes finals ja pot estar content.

–Ara, però en la Puríssima el balanç ha estat positiu per l'alta afluència de públic. És important saber si també s'ha correspost amb un augment en les vendes.

–Sempre que ve gent és bo. No tenim xifres de facturació, però hi ha de tot, hi ha comerços que sí que han notat més vendes i d'altres que han vist més gent però que no han gastat els seus calés.

Per a més informació consulti l'edició en paper.