PUBLICITAT

La Mare Janer, única petja local al 'Diccionari de Dones'

EL PERIÒDIC
ESCALDES-ENGORDANY

Ahir saltava a la primera pàgina del PERIÒDIC arran de la imminent beatificació, que el Papa Benet XVI vol que tingui lloc al 2011 a la catedral de la Seu. Però és que la Mare Anna Maria Janer (Cervera, 1800-Talarn, 1885) constitueix també l'única referència andorrana del Diccionari Biogràfic de Dones, una ambiciosa iniciativa de la Generalitat de Catalunya, el Consell de Mallorca i la Xarxa Vives d'Universitats que ha recollit –de moment– les biografies de 655 personatges (femenins, és clar) amb l'objectiu de «donar relleu a la contribució de les dones a l'esdevenir de la història dels territoris de parla catalana», segons la declaració programàtica del Diccionari. Es tracta d'un viu, que neix des de la consciència que el llistat és «incomplet i insuficient» i que deixa la porta oberta a noves incorporacions i que demana obertament la participació d'investigadors i historiadors locals. Entre els mèrits de la futura beata, el Diccionari en destaca la fundació, al 1857, de l'Institut de Germanes de la Sagrada Família d'Urgell, que al 1882 va obrir col·legi a Canillo i, a l'any següent, a la capital. Al costat de la Mare Janer, les altres dues pirinenques esmentades són Margarida Rugall, sanadora, llevadora i, sobretot, bruixa pallaresa que va exercir a la primera meitat del segle XVI a la Vall Fosca, i Caterina Albert, esposa de l'últim comte de Pallars, Hug Roger III. El llistat complet es pot consultar al web www.dbd.cat. I admet suggerències: Arnaldeta de Caboet, Florence Marmott o –seguint l'exemple de Rugall –qualsevol de les bruixes rescatades de l'oblit per Robert Pastor a Aquí les penjaven.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT