Escaldes-Engordany
La normalitat en el transport públic no es recuperarà fins al setembre
Tot i haver doblat els usuaris amb la fase 3, la demanda encara és lluny de l’habitual a l’època
Tot i haver anat augmentant progressivament la freqüència de pas, el servei de transport públic encara no s’ha recuperat en la totalitat. La darrera actualització es va fer el passat 2 de juny, coincidint amb la tornada a la feina de tots els sectors econòmics, però les empreses concessionàries apunten que no serà fins al setembre, quan s’hagin reincorporat els estudiants a l’escola que es podran dur a terme totes les expedicions.
Actualment, les línies interurbanes tenen una freqüència d’entre el 50 i el 60% respecte de l’habitual, segons va apuntar el gerent de Cooperativa Interurbana, Gabriel Dallarès. Tot i això, hi ha línies que van ser suprimides i encara no s’han recuperat, com és el cas la Línia Circular i les Nocturnes, o també la L5, que va patir una retallada en el seu trajecte i només cobreix el circuit entre La Massana i Arinsal. En qualsevol cas, Dallarès va assenyalar que des de l’oficina es fa un «seguiment de la demanda» a totes les línies per comprovar la idoneïtat del servei i que, si bé han pogut rebre alguna queixa, «el servei funciona i és raonable». A més a més, el gerent també va posar en relleu que totes les decisions respecte de la freqüència del servei es gestionen de forma conjunta amb el Govern.
Encara dins de les línies interurbanes, i concretament en les connexions de Sant Julià de Lòria, el director d’Autocars Nadal, Bartumeu Gabriel, empresa concessionària del servei, va coincidir amb Dallarès en el fet que tot i haver incrementat el nombre d’usuaris amb la darrera obertura, la xifra no és elevada, així que l’actualització cobreix la demanda actual. Tant per Gabriel com per Dallarès hi ha dos fets clau que marquen aquesta manca de clients: la falta dels estudiants i els treballadors afectats pels ERTOs o que fan teletreball. «No hi ha estudiants escolars, que és una proporció molt gran dels usuaris», va assegurar Dallarès, mentre que Gabriel també va apuntar a la falta de turistes.
El servei també es va haver de posar al dia pel que fa a les mesures de seguretat. Actualment, els busos tenen un aforament limitat al 50% de la capacitat i la mascareta és obligatòria per tothom. Les empreses han incorporat dispensadors de gel hidroalcohòlic a l’entrada del vehicle i s’ha donat instrucció als conductors perquè facin un repàs a les zones sensibles en finalitzar el servei. Igualment, al final de la jornada, es duu a terme una neteja profunda dels aparells.
Disparitat de normes internacionals
Pel que fa als viatges internacionals, la dinàmica és similar a la del transport intern. El CEO d’Andbus, Dani Vinseiro, va assegurar que d’ençà del confinament, les línies s’havien vist fortament retallades a causa de les reduccions de la mobilitat. D’aquesta manera, s’havia passat de dos viatges diaris a Touluse respecte als sis d’abans, i dels 14 a Barcelona, ara només se’n fan quatre. I de fet, Vinseiro va assegurar que «fins que la gent de fora no ens visiti, no es donaran les circumstàncies per canviar les freqüències». A més, el fet que ambdós trajectes tinguin com a destí dos aeroports afectarà la recuperació del servei, ja que «les sortides estan lligades al tràfic aeri i fins que no es normalitzi, seguirà havent-hi poca demanda». Per tot plegat, des d’Andbus descartaven fer previsions de futur o a curt termini perquè «la crisi ens ha ensenyat a gestionar el dia a dia».
En referència a les mesures de seguretat, l’empresa aplica les mateixes normes de neteja exhaustiva, ús de mascareta obligatori i disponibilitat de gel de desinfecció. A més, també han de complir amb un aforament màxim del 50% de la capacitat. Però aquesta mesura xoca amb les que s’apliquen a França i Espanya, on ja es permet la totalitat de la capacitat, fent que en aquests tipus de trajectes, un cop s’ha creuat la frontera, es pogués acabar d’omplir el bus. «És una situació ridícula i em consta que ja s’ha demanat al Govern que s’iguali la norma, però entenem que modificar els decrets deu tenir el seu tràmit complicat i lent», va apuntar Vinseiro.