Guillem i Quino Colom són dos estrelles del bàsquet andorrà. Un segueix al Principat jugant professionalment i l’altre, va marxar de casa quan només tenia 14 anys. De petits, eren millors amics i sempre jugaven junts, però ara es veuran les cares una vegada més (ja ho van fer dues a l’Eurocup en els partits que enfrontaven el MoraBanc i l’UNICS Kazan). Quino va tornar de Rússia per a jugar amb el València Basket, l’amfitrió d’aquest nou format de competició per a finalitzar la Lliga Endesa.

Al primer partit de lliga, Quino acabava de guanyar el Mundial amb la selecció espanyola i no va poder jugar contra el seu germà, però la vida els ha tornat a enfrontar al campionat domèstic en unes condicions especials.

«Sempre és especial. És el meu germà, el meu millor amic des de petit. Encara que sigui a un nivell ACB o Eurocup, els sentiments sempre són diferents», assegura Guillem, el menut dels germans. El seu germà gran afegeix que es tracta «d’un motiu d’orgull familiar».

S’enfrontaran al primer partit de la fase de grups, però després cada equip haurà de jugar quatre cops més, pel que els consells i les ajudes entre ells seran constants. «Sempre li demano consells, com vigilar a un jugador en concret o errades en alguna jugada. Veu els meus partits i m’ajuda molt perquè té més experiència. Ell i els meus pares estan atents i em fan veure coses per millorar» confessa el jugador del Morabanc. 

Els dos esportistes creuen que tenen opcions que els Colom passin de fase de grups, però admeten que és complicat. «El Reial Madrid és favorit. El València podria ser l’altre favorit del grup, però pensem que a la lliga estàvem millor que ells. Qui perdi tindrà una mica d’emergència de guanyar el segon partit», opina Guillem. Quino adverteix dels perills del format:  «Teòricament el València és una mica més favorit, però és un torneig curt i de pocs partits i qualsevol distracció pot suposar un fort càstig. El MoraBanc és un dels equips més perillosos i han aconseguit grans triomfs aquest any a pistes complicades com a Vitòria».

Una de les il·lusions que mantenen ambdós des de ben petits es poder jugar junts algun dia.  «Encara és possible.  Sempre havíem pensat que coincidiríem a la selecció, però ell va decidir jugar amb Espanya i li ha sortit bé. Ara és campió del món», recorda l’escorta del conjunt andorrà. «En un futur mai es sap. Ell va agafar un nivell molt fort a Kazan, però els jugadors canvien molt d’equip i podria ser. Seria un any molt bonic. Ens portaríem molt bé, no només a la pista, també al vestidor i al dia a dia», afegeix deixant oberta aquesta opció. Quino creu que «les possibilitats són baixes perquè hi ha molts equips i és difícil».  No obstant, també ho desitja: «No vaig a canviar la meva carrera per aquest fet, però seria molt bonic coincidir. Des dels 14 anys que vaig marxar de casa, estem en contacte per telèfon, però no és el mateix. Seria una bona manera de ser a prop d’ell i dels meus nebots».

Encara que hagi estat mitja vida lluny del Principat, Quino Colom no oblida les seves arrels i segueix els partits del MoraBanc com a aficionat. A la qüestió de si segueix sent soci respon: «No estic segur, però diria que sí. Els meus pares ho són i crec que el meu carnet segueix actiu».
Tot i que són andorrans i socis tricolor, amb dos fills competint cara a cara, els pares d’aquests exitosos esportistes no saben amb qui anar cada volta que s’enfronten: «Ells van amb el València i el MoraBanc a tots els partits i quan juguem junts volen que vagi tot bé, que ningú es faci mal i que sortim a la pista amb il·lusió. No es poden posar de banda de cap», admet Guillem des de la capital del Túria, on és concentrat amb la resta del planter, que debutarà demà contra l’equip taronja a La Fonteta.