Tot i que aquesta temporada estava sent excepcional per la nedadora andorrana, Nadia Tudó, l’ha hagut d’aturar a causa de la pandèmia de la Covid-19. Va aconseguir els seus últims dos récords durant la participació a la DMS der Oberliga Baden-Wüttemberg, on va nedar cinc proves i va fer les marques nacionals als 200m i als 400m estils. Després d’això, no ha pogut tornar a competir, però fa un mes que ha reprès els entrenaments i té esperança de poder tornar a l’activitat competitiva al setembre o a l’octube i de classificar-se pels Jocs Olímpics de Tòquio. 

–Com i quan es va iniciar a la natació?
–Vaig començar a nedar per aprendre’n quan era ben petita. Els meus pares volien que sabéssim nedar bé. Quan ens vam fer una mica més grans ens van deixar escollir un esport i jo vaig decidir seguir nedant. Durant quatre anys vaig dedicar-me a la natació sincronitzada i després, entre el 2011 i el 2012 vaig decidir tornar a la natació i vaig començar a competir de debò.

–Des de llavors fins ara, com ha sigut la seva carrera esportiva?
–Vaig estar a Andorra fins el 2015, nedant, competint i estudiant el BAC. Quan vaig acabar, vaig aconseguir una beca esportiva i vaig fitxar per una universitat dels Estats Units. Allà hi vaig passar tres anys, durant els quals vaig fer la carrera universitària. El 2018 em vaig graduar i me’n vaig anar a viure a Alemanya amb la meva parella, que és d’allà. Vaig començar a entrenar allà i a estudiar alemany, i tot i que he passat el confinament a Andorra, segueixo vivint allà. Tinc la intenció de començar a fer un màster, però em vull esperar que passi la olimpíada. En aquest sentit, he decidit donar una mica de prioritat a la natació.

–A nivell personal, què li ha aportat i què li aporta la natació a la seva vida?
–Crec que la natació m’ha aportat sacrifici, perseverança, i m’ha ajudat a aprendre a fer les coses quan no en tens gaires ganes. He sacrificat moltes coses per la natació i això es nota. Per exemple, trobades amb amics o trobades familiars. Quan estava a Estats Units era molt complicat tornar a casa, però és veritat que he tingut molta sort amb la família que tinc i els amics també em donen molt suport. Tinc amics de tot arreu però amb els que més contacte tinc són els que entrenen o han entrenat amb mi, pel fet que compartim una mica la situació. Penso que la natació també m’ha ensenyat que a vegades necessites molt temps per treballar i que tot i que acabis tenint resultats, has de tenir paciència. 

–Com va anar la primera temporada a Alemanya?
–El meu entrenador alemany havia sigut entrenador de l’equip nacional de natació d’Alemanya molt temps i quan jo vaig començar, estava a un club molt petit. La veritat és que la primera temporada em va sortir increïble, em vaig sorprendre molt i per això segueixo allà.

–Té previst tornar a Andorra en un futur proper?
–No ho sé. Anem temporada a temporada perquè ja ho veus, fas plans i després passen coses com la pandèmia. Ara mateix no puc dir-ho. En realitat vaig tornant a Andorra força sovint. Estar a Alemanya ja no és com estar a Estats Units. Des d’allà puc tornar amb un vol de dues hores. A més a més, quan sóc aquí també entreno amb l’entrenador de la Federació, el Xavi, perquè ho he de fer cada dia. De fet, jo quan torno duc els entrenaments que tinc preparats d’Alemanya perquè segueixo una programació de temporada, i ell me’ls dinamitza.

–Referent al confinament: com l’ha passat?
–La setmana abans del dia 13 de març jo estava fent un “stage” a Font Romeu amb el meu entrenador i ens van tancar el centre. Llavors vaig decidir quedar-me aquí amb la família. Aquell divendres vam començar un programa d’entrenament a casa que consistia en fer físic durant cinc hores repartides al llarg del dia. 

–Creu que ha aconseguit mantenir la forma?
–Tot el que tens, que has adquirit a dins de l’aigua, ho perds, perquè dos mesos sense tenir-hi contacte és molt temps. Però la forma física no l’he notat tan malament com algun any que he passat estius sencers sense fer gairebé res.

–Com ha estat la represa de l’activitat presencial a l’aigua?
–Estem tots molt contents i amb moltes ganes de tornar a competir. La veritat és que el fet de veure que tampoc estàvem tant malament físicament quan vam tornar a l’aigua ens va sorprendre. Tot i així, fins ara, que és la quarta setmana d’entrenaments, no començo a notar que anem a més bon ritme. Les tres primeres setmanes han estat dures a l’hora de agafar el compàs. 

–Els últims rècords de la seva carrera esportiva van ser durant la Copa d’Alemanya on va aconseguir les marques nacionals als 200m estils (2’19’’71) i als 400m estils (4’56’’33). Quines són les properes fites?
–L’últim que vaig fer va ser, efectivament, anar a la Copa d’Alemanya al febrer. Al març havia d’anar a l’open d’Espanya i a l’open d’Alemanya, que havia de ser al novembre, però els van anul·lar. Ara mateix no sé quina serà la propera competició. Actualment estic entrenant per intentar fer la mínima per, l’any que ve, poder anar a la olimpíada. Tot i així, espero que hi hagi algunes competicions al setembre o a l’octubre. Si no, si tot segueix una mica com fins ara hi hauria d’haver els nacionals a Espanya o a Alemanya l’any que ve, perquè la gent pugui nedar i fer les mínimes per anar a la olimpíada. Aquest és el meu objectiu més gran. Per altra banda hi ha un europeu que, si segueix en peu, serà al maig. Aleshores això també seria un objectiu de la temporada que començarà el setembre.