La consellera general de Terceravia+UL+I, Carine Montaner,   recorda que alguns estudis internacionals situen Andorra «entre els països que pitjor han fet front a la Covid-19» i afirma que una part del Govern té «dificultat per acceptar la crítica constructiva».

–Com creu que s’ha gestionat la crisi sanitària?
–Sóc molt pragmàtica, miro les xifres, les dades i els elements factuals. A la compareixença del 19 de maig del ministre de salut, el Sr. Martinez Benazet, davant de les seves paraules, pel que fa a la gestió de la crisi, vaig recordar als meus companys parlamentaris i al ministre que Andorra era un dels països més tocats per la pandèmia, tenint en compte el nombre de morts per Covid sobre el nombre total d’habitants del Principat. Si analitzem l’informe publicat en la revista Forbes i d’altres estudis internacionals relatius al tema de la pandèmia, podem veure que situen Andorra entre els països que pitjor han fet front a la Covid19, pel que fa a la xifra de morts per habitant i la preparació del sistema sanitari. Veiem que hi ha una gran diferència entre el discurs positiu de Govern en les rodes de premsa i les dades reals. 

–Què es podria haver fet millor?
–Qualsevol cosa sempre es pot fer millor o pitjor. Suposo que l’Executiu ha intentat fer el màxim durant la crisi. Ara bé, el meu rol és ajudar el Govern a millorar les coses des del meu escó de la minoria, denunciant les disfuncions del sistema. En aquesta legislatura tenim una part de l’Executiu que té dificultat per acceptar la crítica constructiva i ho lamento. Aquest tipus de comportament, parlo del rebuig de la crítica constructiva i argumentada, és realment un fre per avançar en el bon camí. S’ha de ser conscient i acceptar els problemes per poder trobar solucions. Sense la detecció dels problemes no arreglarem les coses. En aquesta legislatura, crec que una part de l’Executiu està molt lluny de la nostra divisa Virtus Unita Fortior, la qual mira els partits de la minoria parlamentària com l’enemic. 

–Han estat suficients les ajudes per a les empreses i treballadors? 
–Està clar que som un petit país amb recursos limitats que ha fet pressupostos estatals expansius, en base d’endeutament des de fa moltes legislatures. Amb la crisi del coronavirus, s’ha paralitzat la nostra activitat econòmica amb el confinament i el tancament de les fronteres, la qual cosa ha afectat negativament les arques de l’Estat. Cal recordar que els ingressos de l’Estat depenen de l’activitat econòmica del país. Suposo que l’executiu, tenint en compte la nostra capacitat financera, ha intentat fer el màxim per trobar línies de finançament per tal de recolzar el teixit econòmic i social. El que lamento és que hi ha ciutadans que encara estan esperant cobrar les ajudes i els ERTOS, mesures votades al ple del Consell General. 

–Per què li preocupa tant la gestió als centres sociosanitaris i, especialment, al Cedre?
–Quan els ciutadans em comuniquen preocupacions i disfuncions, el meu rol, com a representant d’aquests, és actuar, denunciar i demanar comptes i acció al Govern. Fa molts anys que treballo sobre el dossier, fa molts anys que se sap que les coses no funcionaven, no ve de nou. Els consellers de la minoria alertem, des de fa temps, sobre la gestió del Cedre i de la manca de mitjans. Revisant les sessions dels mesos i anys anteriors, es pot comprovar. A la sessió del 7 de novembre del 2019 vaig fer una pregunta urgent sobre el Cedre, quan vaig tenir constància que la situació havia arribat al límit. Quina llàstima que l’Executiu no hagi actuat abans, al novembre, quan ja s’havia insistit sobre el tema. Les coses haurien tingut uns resultats diferents, segurament. Em sap molt greu per les famílies que han perdut un ésser estimat. 

–Com vostè va predir, creu que hi haurà querelles de familiars que han perdut algun ésser estimat?
–Jo no tinc una bola de vidre. Quan ho vaig dir, a la sessió plenària del 14 de maig, ja tenia constància que algunes famílies es plantejaven presentar una querella contra Govern, tenint en compte les disfuncions constatades des de fa mesos, molt abans de l’aparició de la Covid19, i que durant la pandèmia s’han agreujat. A més, els mitjans de comunicació van posar en relleu el malestar del personal sanitari al mes de novembre. Llavors el que vaig fer és demanar a l’Executiu investigar els fets per veure què havia passat, prendre les accions oportunes i contactar amb les famílies. Davant dels elogis del ministre de Salut pel que fa a  la bona gestió, durant el ple del 14 de maig, i sentir el mateix de la boca del ministre Filloy, en compareixença pública el 26 de maig, les famílies ho van prendre com una falta de respecte, va ser insultant per a ells. Crec que el comportament dels titulars de Salut i d’Afers Socials ha agreujat la situació i han posat oli a sobre del foc. Tinc constància que ara aquest tema s’està judicialitzant. És una llàstima tot plegat. 
Tinc la percepció que, en la major part dels casos, l’executiu interpreta malament les intencions dels consellers generals de la minoria. S’ho prenen en negatiu, com un atac personal al qual han de defensar-se sí o sí com una qüestió d’honor, en canvi, de prendre-s’ho en positiu, com una informació que permetrà corregir disfuncions, que dóna una visió diferent a analitzar i que ensenya un camí nou a explorar. Alguns ministres, en canvi de dir “gràcies Sr. conseller o Sra. consellera per la seva intervenció, prenem nota i farem el possible per rectificar-ho”, intenten justificar-se i fer elogis de la feina feta, la qual cosa no soluciona les disfuncions. Al contrari, el que fan és amagar el cap sota terra i aquesta actitud dilata i agreuja el problema.

–Creu que era imprescindible que el Govern s’endeutés per fer front a la crisi sanitària i les seves conseqüències?
–Era imprescindible per no deixar caure el nostre teixit econòmic i social. Qualsevol economista ho dirà. 

–Quin futur augura per Andorra, sobretot en l’àmbit econòmic?
–La crisi sanitària del coronavirus ha generat una crisi econòmica molt greu i de retruc una crisi social mai vista a Andorra. El país està vivint i viurà moments molt difícils. Però crec molt en el poble andorrà, que ha sabut lluitar i tirar endavant sempre. Si mirem la història del nostre estimat país, Andorra ha fet un camí espectacular des de l’època de subsistència fins a l’actualitat. Estic convençuda que ens en sortirem tot plegats, això sí, esforçant-nos molt. Ara hem de treballar per la diversificació econòmica, tenint en compte el risc de la nostra gran dependència al turisme, un fet que ens fa més fràgils en moments de crisi, com l’actual pandèmia del coronavirus. 

–Considera que, com diu el Govern, no s’hauran d’incrementar els impostos, sobretot arran del fort endeutament?
–Cal trobar la fórmula per evitar apujar els impostos. Ara tenim les empreses que tenen dificultats per sobreviure i les famílies que pateixen una reducció dràstica dels seus ingressos amb els ERTOS, etc. A més, si apugem els impostos deixem de ser atractius pels inversors estrangers. Ara caldrà ser molt rigorós en la gestió del país: cal optimitzar recursos, racionalitzar la despesa i prioritzar projectes. 
 
–Seria partidària d’un govern de concentració en un moment tan difícil com aquest?
–Crec que el comportament d’autosatisfacció d’una part de l’Executiu, les tensions ocasionals entre la majoria i la minoria de l’arc parlamentari i la dificultat per acceptar la crítica argumentada i constructiva dificulten aquest tipus de govern. En moments difícils, és veritat que és millor unir-se, però no veig la voluntat d’unió i d’aplicar la nostra divisa Virtus Unita Fortior. Crec que no estem aquí.

-Creu que hi ha un full de ruta clar cap a la tan desitjada diversificació econòmica?
–Ja fa dies i anys que se’n parla com també del comerç electrònic. Penso que aquesta crisi ens obrirà els ulls per treballar per la diversificació econòmica del nostre país. Tenim un model econòmic madur i massa dependent del turisme. Ara cal treballar de valent i convertir Andorra en un país capaç d’atraure els inversors: agilitzar la burocràcia, pel que fa a la creació d’empreses, disposar d’un marc fiscal atractiu, reforçar la seguretat jurídica, reduint el temps dels dictàmens de les sentències, i disposar de veritables bancs comercials. Tots aquests elements són claus per l’èxit de l’obertura econòmica i per atraure la inversió estrangera.

–Quant al Consell General, creu que hi ha hagut transparència i s’ha tingut en compte l’opinió de l’oposició en la gestió d’aquesta crisi?
–En part sí, però no suficientment, segons el meu punt de vista. Hi ha temes on encara existeix molta opacitat, és per aquest motiu que els consellers fan preguntes per controlar l’acció de Govern i la gestió dels diners públics. 

–Què opina de la proposta d’alguns partits polítics de fer públics els seus comptes?
–Fantàstic, la transparència és la base de la bona gestió i d’una democràcia forta. Els diners públics són els diners de tots els ciutadans.

–Hi ha manca transparència de cara als ciutadans?
–La transparència de cara a la ciutadania és un element clau de les democràcies modernes per evitar els abusos i la corrupció. La transparència és la base de la confiança. Els ciutadans tenen dret de saber en què es gasten els diners públics que en definitiva són els diners de tothom. 

–Com hauria d’acabar l’afer relacionat amb el sou del president del grup parlamentari liberal?
–Aquest afer ha creat molt rebombori. A mi no m’agrada entrar en personalismes, però el que puc dir és que m’ha sorprès bastant la reacció del grup parlamentari liberal davant aquest afer quan justament és un grup que mostrava, a la legislatura passada, una certa preocupació sobre la gestió dels diners públics. Recordem que el seu president actual era un conseller de l’oposició, a la legislatura anterior, que preguntava de manera reiterada sobre els salaris dels ministres i dels secretaris d’Estat, com ho va fer l’any 2015 i el 2017. També, és el grup liberal el que va entrar una llei de transparència a tràmit parlamentari, amb el suport de la resta dels grups de la majoria. Els diners públics són els diners de tots els ciutadans i hem de ser transparents. Celebro que el grup liberal hagi canviat d’actitud i demostri que vol anar cap a un camí de la transparència real. 

Penso que ara totes les forces polítiques de l’arc parlamentari hem de treballar per rectificar el nou reglament del Consell General, aprovat al final de l’anterior legislatura. Des del meu punt de vista, l’actual reglament deixa massa autonomia als grups parlamentaris per disposar dels diners públics. Hi veig un risc de derives important que cal modificar tots plegats. 

No pot ser que, en tota legalitat, una consellera o conseller general, president o presidenta de grup parlamentari tingui la possibilitat de cobrar, sense o amb dedicació exclusiva, més que un Síndic o Síndica General, o que un cap de Govern o més que un ministre. Recordo que les síndiques o els síndics, el cap de Govern i els ministres tenen dedicació exclusiva i que tenen moltes responsabilitats. Crec que és necessari posar aquest tema a sobre de la taula.