Andorra la Vella
El Govern estima que partirà un menyscapte de 83 milions d’euros
La davallada del turisme influirà en aquesta pèrdua
L’impacte de la Covid-19 sobre les finances públiques comença a prendre forma. El primer balanç fet pel Govern va ser anunciat ahir davant la comissió legislativa de Finances encapçalada pel ministre Eric Jover, i a grans trets, preveia un menyscapte dels ingressos de més de 80 milions d’euros i una davallada del PIB de fins a un 13,6%.
Els ingressos del Govern aquest 2020 patiran una davallada de 83,2 milions d’euros, un 20,3% menys que l’any anterior. Aquests, provenen d’una disminució per valor de 12,9 milions d’euros en impostos directes, de 68,4 milions d’euros d’impostos indirectes i d’1,9 milions d’altres taxes. De fet, la pèrdua més gran, la provinent dels impostos indirectes, està vinculada a la caiguda de visitants al país. I és que una bona part de la riquesa d’Andorra depèn directament del turisme, que en els primers mesos de l’any 2020, de gener a abril, ja havia patit una caiguda de més del 30%, així com havien caigut en picat els ingressos provinents de les importacions.
Tot plegat, l’Administració havia estimat un dèficit de 111,3 milions d’euros i una caiguda del 9,8% del PIB. Però aquestes xifres podrien variar «pel moment d’incertesa que vivim», segons va apuntar el ministre, i de fet, el mateix Jover va fer pública la forquilla que ha previst Govern sobre la caiguda del PIB, que podria anar del 6,8% al 13,6%, i en el pitjor dels escenaris, el dèficit podria situar-se en els 133 milions d’euros. A més, aquests efectes també es traslladaran a l’any 2021, per exemple, pel que fa al recapte d’impostos sobre l’exercici anterior. Així, l’any vinent, l’Executiu també ha estimat un dèficit de 76,8 milions d’euros i una primera recuperació en un 5,5% del PIB.
L’escenari previ, el millor aval
Per Jover, si bé la situació es preveu complicada, el país comptava amb un tret a favor, i és haver gaudit de resultats amb superàvit els darrers anys. Així, tot i l’entrebanc d’enguany, confiava en una recuperació continuada de cara els anys vinents. «Afegirem una quantitat important de deute, però les condicions han estat sobrevingudes i el Govern ha optat per acceptar el dèficit i estar al costat del teixit empresarial i la ciutadania» va defensar Jover. Així, el ministre va assegurar que l’Administració ja havia començat a fer moviments per cobrir les despeses extraordinàries sorgides de la crisi sanitària: en primer lloc, l’emissió de deute per valor de 125 milions d’euros, la pòlissa de crèdit sindicada amb un valor de 50 milions i el crèdit demanat i concedit per Crèdit Agricole, de 100 milions. D’altra banda, l’Executiu es reserva per ara l’opció d’utilitzar les reserves d’Andorra Telecom i FEDA perquè consideren que tenen les eines suficients per girar la situació, si bé, tenen aquests gairebé 75 milions en reserva «en cas d’urgència».
En aquest sentit, Jover va defensar que des del 2019, la capacitat d’endeutament del Principat havia augmentat de gran manera, i a partir d’ara, també hi influirien la incorporació a diverses institucions financeres europees i mundials. En primer lloc, el Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa, del qual Andorra ja és membre de ple dret després d’haver pagat la quota de 2,8 milions d’euros. En segon lloc, el Fons Monetari Internacional, sobre el qual el Govern espera rebre una proposta per la quota d’incorporació aquest mateix mes per tal de poder formar-ne part de forma oficial a finals d’aquest 2020. I per últim, Jover també va confirmar que havien formalitzat la demanda per ser inclosos al Banc Europeu d’Inversions.
En la línia de la internacionalització del país, el ministre també va anunciar que abans de la crisi per la Covid-19, el Govern havia encarregat un informe del barem paying taxes per situar Andorra en una classificació mundial de models fiscals per així, atraure inversions estrangeres i resoldre els errors que puguin detectar gràcies a les aportacions tècniques. Al voltant del model fiscal, també va anunciar que es va encarregar un estudi que repensés el model fiscal per determinar possibles canvis sense arribar a modificar els tipus.