El 18è Consell General de Joves va aprovar ahir una proposició de llei per ampliar el permís de maternitat i paternitat. Ho va fer amb 10 vots a favor, 4 abstencions i 0 en contra. El debat previ incidia en la necessitat de conciliar la vida laboral amb la familiar i alhora, assolir més igualtat de gènere en aquests dos àmbits. La majoria de grups també van acordar l’augment del salari mínim, protegir les abelles, regular i reduir el consum de carn i millorar la qualitat de vida dels animals de les gosseres així com, fomentar la seva adopció. L’única proposta que va quedar rebutjada va ser el foment de l’esport d’alt rendiment.

Baixa per maternitat

Seguint alguns models europeus com el de Noruega, que permet 112 dies de permís de descans després del part o Islàndia i Eslovènia, que en tenen 90, els joves van demanar l’augment a 60 setmanes al Principat. Actualment, és de 20. La majoria de grups van estar d’acord amb la mesura en tant que és una via per augmentar la natalitat, per les famílies que no poden assumir els costos de les escoles bressols i per potenciar el desenvolupament emocional tant dels pares com dels fills. Tanmateix, també es va posar sobre la taula la possibilitat d’allargar el permís entre 45 i 50 setmanes i fer jornada intensiva a posteriori, per  no paralitzar la carrera professional dels pares i reduir els costos del fons de la CASS.

Augment salari mínim

El Govern d’Andorra va aprovar a mitjans d’octubre del darrer any 2019 una pujada del 3,2% del salari mínim interprofessional. S’establia així, una quantitat de 1.083,3 euros per tots els assalariats. Aquesta mesura però, es va considerar insuficient pels membres del Consell General de Joves, els quals van aprovar amb una àmplia majoria la proposta de llei d’augment del salari mínim a 1.200 euros. Només va comptar amb una abstenció que alertava que «pot ser perjudicial» en algun sector empresarial, ja que «les empreses que no puguin assumir els costos, perillen».

Els consellers reconeixien però, que el nivell de vida a Andorra havia augmentat i, amb ell, els costos que la ciutadania ha d’assumir. «És trist que la gent treballi i no pugui pagar un pis perquè el sou actual és insuficient» va ser una de les crítiques al sistema, al qual auguraven una millora amb la llei justificant que «si la gent guanya més, genera més i inverteix més al país».

Protecció d’abelles

«És molt necessari que el Govern declari les abelles com a espècie protegida». La proposició d’elaborar un Pla Nacional per protegir les abelles per part dels alumnes del col·legi va comptar amb 13 vots a favor de la cambra, la qual va coincidir en què «són una peça vital» pel que aporta la pol·linització en la producció de productes de primera necessitat o, inclús, el tabac. El discurs també especificava la prohibició de productes químics i establia sancions d’entre 500 a 2.000 euros, variables depenent dels terrenys, la quantitat o els danys causats pel seu ús.

Benestar a gosseres

Els estudiants van alertar de la situació que es dona als refugis d’animals tot incidint en l’increment d’abandonaments malgrat haver-se demostrat que tenir un animal de companya aporta beneficis per la salut. En especial, per la gent gran en tant que augmentaria la seva mobilitat «disminuint els nivells d’ansietat i depressió», assenyalaven. La proposta es va aprovar amb cap vot en contra i tres abstencions, generades, per exemple, pel fet que van considerar excessiu establir controls veterinaris dos cops per setmana o l’ampliació d’efectius. També es determinava l’ampliació d’espais, millorar les condicions d’higiene o desenvolupar campanyes per incentivar l’adopció i evitar l’abandonament.

Consum de carn

«Contaminació, afectació en la biodiversitat i maltractament animal» són uns dels motius pels quals es va aprovar la  llei de protecció animal, que afavoriria també el consum de carn responsable. Es valorava establir dos dies de dieta vegetariana, un dels punts més debatuts, juntament amb la limitació d’importacions

Foment esport

Haver inclòs la creació d’una escola per esportistes d’elit a la proposició de llei per fomentar l’esport d’alt rendiment va ser un dels punts controvertits. Els consellers denunciaven la dificultat existent per conciliar els estudis amb la dedicació esportiva però no tots reclamaven la creació d’una escola justificant que ja n’existeixen i que, en un moment de crisi econòmica, no és una prioritat.