Després que hagi transcendit públicament que el president del Grup Parlamentari Liberal, Ferran Costa, podria rebre un sou mensual superior als 6.000 euros, el president dels socialdemòcrates, Pere López, va considerar ahir al matí que «és el moment d’explicar-se i no d’amagar-se». Tot i no voler fer gaires valoracions al respecte, López sí que va manifestar que demà hi haurà una reunió per tractar la baixada de sous de tots els consellers generals en un gest de suport a la crisi sanitària, i se li donarà l’oportunitat a Costa de donar les explicacions que consideri escaients. «A partir d’aquí, podrem demanar certes responsabilitats», va apuntar, tot titllant la polèmica de «molt greu» i «preocupant» per «la deriva d’opacitat» que suposa de cara als ciutadans. I va afegir: «El seu salari està molt per sobre del que cobren la resta de persones amb les mateixes responsabilitats». 

Amb relació a aquest aspecte, la reunió de demà també ha de servir per determinar com s’aplica la rebaixa salarial dels parlamentaris. Segons va recordar López, la majoria aposta per una reducció del 15% igual per a tots els consellers i del 20% per a la síndica, mentre que el PS proposa que es tinguin en compte les circumstàncies de cada un d’ells, ja que alguns a més de rebre el sou de conseller en perceben altres de negocis personals o privats, amb una variació que aniria del 5 al 25%.

Liberals contraataca

Paradoxalment, a la tarda, des de Liberals es va enviar un comunicat de premsa en el qual s’anunciava la seva proposta de fer públics els comptes de tots els grups parlamentaris. Així, el grup de Costa entrarà avui mateix la demanada a la Síndica General, la qual inclourà també que des del Consell es redacti un reglament que «determini quines retribucions dineràries poden rebre els consellers generals per part dels grups en funció de les atribucions i els càrrecs que ocupen». Tanmateix, els liberals entraran una esmena a la Proposició de Llei qualificada de transparència i accés a la informació pública perquè els comptes dels grups parlamentaris hagin de ser públics i d’aquesta manera els ciutadans puguin saber amb claredat quines són les assignacions dineràries que els grups reben del Consell General i a què dediquen els diners.

Amb tot, en el mateix comunicat, també es va recordar que a l’inici de la legislatura els liberals ja van realitzar una declaració dels seus béns davant notari «que repetiran a final de mandat». 

El PS amenaça amb portar al TC els seus dubtes sobre BPA

Des del 5 de juliol el 2019, el PS demana el lliurament els comptes de BPA corresponents al període 2014-2018. Una petició que ha estat rebutjada fins a quatre vegades i que, si hi ha una cinquena, podria suposar l’arribada al Tribunal Constitucional (TC). Segons el conseller Quim Miró, la resposta que els dona l’AREB és que la informació és privada i, per tant, no els pot ser lliurada, una afirmació que els socialdemòcrates rebutgen rotundament, ja que totes les accions del banc van ser subcristes per la mateixa AREB, de manera que «van passar a ser 100% públiques». «Ens veiem obligats a recórrer al TC. Fer una demanda és l’únic recurs que ens queda», va etzibar Miró.