Un estudi d’avaluació de la seguretat al voltant de la Covid-19 dona una puntuació mitjana a Andorra. El Principat ocupa la posició 79 dels 200 països analitzats sobre la seguretat pel virus a la regió que ha estat elaborat per Deep Knowledge Group (DKG), propietat d’un grup d’inversors centrats en la intel·ligència artificial i la tecnologia d’anàlisi de dades a gran escala. De tots els paràmetres estudiats, Andorra va destacar pel que fa a la resiliència regional però va sortir pitjor parat en la preparació per emergències. 

L’anàlisi del DKG va considerar un total de 130 paràmetres d’acord amb les més d’11.000 xifres recollides de totes les regions incloses. Aquesta informació va ser agrupada en sis indicadors principals, sobre els quals es va fer una valoració per punts amb la qual es va elaborar la classificació global. Així, Andorra ocupava la plaça 79 a escala mundial amb un total de 498 punts, una de les més baixes a escala europea, d’una llista encapçalada per Suïssa que n’havia sumat 752.

Els dos paràmetres que més pes tenien en el rànquing eren els de l’efectivitat de la quarantena i l’eficiència del Govern en la gestió del risc. En la primera categoria, on es valorava l’històric de l’aplicació de les quarantenes, les restriccions a la mobilitat que s’havien produït i el suport econòmic impulsat per l’Estat a favor de la ciutadania, el Principat havia sumat 90 punts. Pel que fa a l’eficiència del Govern, es tenien en compte la preparació prèvia en matèria de pandèmies, la sostenibilitat econòmica, l’eficiència legislativa o la capacitat de mobilitzar ràpidament les emergències. Però va ser en aquest punt que més va distar en comparació del líder, ja que s’havien aconseguit només 111 punts respecte del 188 que van rebre els suïssos.

El punt més fort d’Andorra va ser el de la resiliència regional, on es van acumular 84 punts, només nou per sota del primer classificat. En aquest apartat es van incorporar dades sociològiques com els trets culturals i la disciplina social, així com trets de la demografia i mètodes d’higienització i risc general de propagació d’infeccions. En la mateixa línia, també es van recollir bones xifres pel que fa al monitoratge i la detecció, on es comptabilitzaven la tecnologia de vigilància, la intel·ligència artificial disponible per a fer diagnosis i els sistemes de seguiment i vigilància de desastres, a la qual el país havia acumulat 94 punts. Finalment, també en línia mitjana, i 57 i 61 punts respectivament, es trobaven la preparació per emergències, on bàsicament s’hi comptava l’experiència prèvia de l’Estat, i la preparació assistencial, on es valoraven la quantitat i qualitat dels professionals de la salut, l’equipament i el nivell de tractament d’epidèmies.

Al tercer grup global 

Amb aquestes dades, l’estudi del DKG va elaborar quatre grups de diversos països en funció de la seva seguretat, els dos primers, de només 20 països cadascun, el tercer amb 60 i l’últim amb els 100 menys valorats. Andorra estava inclòs en el tercer grup, on també hi havia països de prop com són França (61), Portugal (46) i Espanya (45).

A les conclusions del text, el grup assegurava que l’objectiu de la publicació en forma de classificació era el de proporcionar als «governs responsables» les dades per «aprendre dels punts forts i febles» tant propis com dels veïns i així obtenir millors punts de vista per la presa de decisions, a la vegada que podrien reduir en la mesura del possible les «futures conseqüències negatives» vinculades a la Covid-19. A més, també acreditaven haver observat com en un gran nombre de països s’havia prioritzat «la recuperació econòmica per sobre de la seguretat i la salut pública», assegurant que amb la nova naturalesa que pren ara la pandèmia, serà una nova via d’anàlisi identificar el sistema més òptim, entre l’impuls de l’economia i la preparació a mig termini per una possible arribada d’una segona onada de coronavirus els mesos vinents.