Malgrat el mal temps, més d’un centenar de persones es van reunir, ahir a la tarda, a la plaça del Consell General per reivindicar-se en contra del racisme, la xenofòbia, la violència per part de la policia i el silenci social que els organitzadors de la iniciativa consideren que comporta complicitat. La manifestació va començar a les 18.00 hores i va ser un acte breu que es va iniciar amb un minut de silenci en record a l’afroamericà, George Floyd, mort a mans de la policia del país el passat dilluns, 25 de maig.

El minut de silenci el va precedir la lectura d’un manifest per part dels organitzadors de l’esdeveniment: un membre de Extintion Rebellion Youth a Andorra, Pol Cerdà, i un dels integrants del teixit associatiu de la Massana dedicat a l’activisme social relacionat amb el racisme. Amb el text van expressar les motivacions que els van dur a convocar la protesta i van posar en valor que les reivindicacions dedicades al mateix motiu s’hagin estès, últimament, arreu del món considerant, així, que la mort de Floyd ha estat el detonant per començar a donar veu als drets de moltes «persones atemorides i silenciades».

En declaracions als mitjans de comunicació, Cerdà va explicar, per altra banda, que al Principat també s’hi viuen situacions racistes relacionades amb la concepció general que té la societat sobre les persones racialitzades: «No amb les magnituds que es donen als Estats Units però és evident que hi ha situacions de racisme a Andorra i a tot arreu. Per exemple, comentaris que fa la gent al carrer o el fet de menystenir a una persona pel seu color de pell». En aquest sentit, va constatar que als centres educatius «falta treball» en la matèria: «És cert que últimament les actituds masclistes i les actituds xenòfobes han anat en augment entre la comunitat de joves». 

Pel seu cantó, la ministra de Funció Pública i Simplificació de l’Administració, Judith Pallarés, que també va assistir a la manifestació, va posar en valor la tasca educativa a l’hora de frenar les actituds racistes: «Necessitem acabar amb aquestes tendències i amb aquest discurs de l’odi que creix amb una facilitat que no ens n’adonem. A les escoles és on tenim una gran força i on podem treballar molt en aquest sentit». 

En la mateixa línia, Pallarés va posar en valor la iniciativa dels organitzadors de la protesta i va considerar que cal recolzar-los: «És molt important donar suport als joves que es preocupen tant per aquestes qüestions. Hi ha molta gent que s’hi ha sumat». 

Precedent de la manifestació

Les nombroses protestes organitzades arreu del món en contra del racisme i de l’abús de poder per part de la Policia s’han desencadenat arrel de l’assassinat de George Floyd. Les manifestacions van començar a Minneàpolis i es van estendre arreu d’Estats Units. D’entrada, les manifestacions eren pacífiques però un seguit d’actes per part dels manifestants van comportar aldarulls a la zona. Tot i així, els actes reivindicatius que s’han desenvolupat fora d’Estats Units han estat pacífics. 

El succés va tenir lloc a Minneàpolis, Minnesota, els Estats Units. Després que Floyd intentés pagar una compra amb un bitllet de 20 dòlars suposadament fals, va ser arrestat per quatre policies locals, un dels quals, segons l’acusació, després de detenir-lo, el va mantenir a bocaterrosa pressionant-lo al coll amb el genoll durant 8 minuts. Floyd va morir per asfíxia, degut a la falta d’oxigen que li va ocasionar la posició en qüestió. Persones anònimes van gravar els fets i els vídeos es van difondre per tot el món. Els quatre oficials implicats van ser acomiadats el dia després dels fets. 

Actualment, l’FBI està investigant els drets civils que es desprenen de l’incident a sol·licitud del Departament de Policia de Minneàpolis. Per altra banda, l’Oficina d’Aprensió Criminal de Minnesota està considerant la possibilitat que s’hagin violat els estatuts estatals.