Les persones amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) són un col·lectiu amb perfils molt diversos. Alguns pateixen una discapacitat profunda i d’altres són d’alt rendiment. D’aquesta manera, els nivells de rigidesa i necessitats davant l’aïllament social i el confinament han afectat la seva capacitat adaptativa en diversos graus. Tot i això, les expertes reconeixen que, a grans trets, són persones que presenten dificultats per socialitzar i alguns, inclús, han presentat retrocessos pel que fa a la simptomatologia. Les causes són diverses, segons la neuropsicòloga de l’Associació d’Afectats d’Autisme d’Andorra (Autea), Carolina Pastor, s’associa al nivell d’estrès i la pèrdua d’hàbits, ja que «són molt importants perquè necessiten poder-se anticipar al qual serà i es farà durant el dia».

Reiterant que no totes les persones amb TEA són iguals i que n’hi ha que han patit més les conseqüències del confinament en tant que ja tenien «pocs interessos socials i, ara, encara en tenen menys» i d’altres «que tenen moltes ganes de tornar a les rutines d’abans» de la pandèmia, hi ha cert neguit per l’afectació que pugui tenir un nou canvi de vida després de tres mesos.
Una psicopedagoga de Barcelona explicava que el Sergio, un noi de 19 anys amb TEA, va sentir-se afeixugat el primer dia que va anar al parc i es va trobar multitud d’infants, famílies i grups d’amics, després de tants dies veient l’espai pràcticament buit. En aquest sentit, la presidenta d’Autea, Inés Martí, reivindicava la importància de no jutjar davant situacions com aquestes perquè per aquestes persones socialitzar «pot ser un moment d’angoixa molt gran» i per això, «convé treballar qualsevol rutina o canvi d’hàbits amb els professionals i la família». Pastor emfatitzava en la necessitat que es «desenvolupin projectes individualitzats per a cada pacient».

Establir rutines

Quan el Govern va anunciar el desconfinament general i el retorn a les escoles, professionals i famílies amb persones amb TEA van començar a «treballar la tornada a la normalitat i en els canvis de rutines». Segons constata la psicòloga del grup jove d’Autea, Montse Massas, els nois i noies tenen ganes de retornar, «de trobar-se, reunir-se, fer sortides al cinema o als museus», els quals, reconeix, han acceptat molt bé la situació i «ja sabien la rutina que hauran d’adaptar aquesta setmana perquè ja la coneixen».

La complicació es va agreujar a l’inici de la pandèmia, diuen les expertes, degut al fet que va ser un canvi sobtat que no va comptar amb un període de prevenció i adaptació, a diferència d’ara, que s’ha desenvolupat de manera progressiva i en diverses fases de desescalada.

Així, alguns els joves del grup amb els quals treballa Massas, que tenen entre 15 i 17 anys i tenen un TEA d’alt funcionament, ja estan preparats per afrontar la tornada a l’escola o a la feina evitant que sigui una situació aclaparadora. De fet, durant tot aquest temps s’han mantingut informats, «inclús més que jo», deia la psicòloga.

Per altra banda, també s’ha anat introduint aquest canvi de manera progressiva als infants. Per exemple, adaptant les seves rutines tornant a l’escola. «El més important és parlar-ho amb ells i avisar-los perquè els canvis els suposen neguit i angoixa. Les persones que tenen dificultat amb el llenguatge els expliquem amb el sistema PECS, que crea el relat a la nova vida a través d’imatges de l’educadora, el centre o els companys, per exemple», detallava Martí.

Beneficis de la tornada

Les psicòlogues aconsellen el retorn a la rutina també tenint en compte que, d’aquí a poc temps, entrarem en període de vacances i es tornarà a trencar. Pastor considera que convé «treballar de manera explícita tot el que és la comunicació social, els gestos i relacionar-se mantenint el distanciament social» quan «no sabem com pot afectar a un nen amb TEA qui no fa la comunicació social de manera natural». És per això, que les professionals es mantenen a l’expectativa i preparen la integració en un entorn social atípic que, d’alguna manera, «va en contra de les relacions socials harmonioses que normalment es potencien en el sistema escolar».

En aquest sentit, la creació d’unitats de convivència que ha determinat el Govern ha tingut molt bona rebuda entre els educadors. Les psicòlogues ho veuen com una mesura que «ens allibera i ens aporta tranquil·litat perquè els infants podran seguir relacionant-se. Estimular el desenvolupament d’aquestes habilitats socials és importantíssim, perquè determinen molt més el pronòstic d’aquell nen que no pas la seva capacitat cognitiva o els seus aprenentatges escolars».

A més, que dins l’entorn de l’aula també puguin estar sense mascareta és una aportació molt agraïda per part de la comunitat, tot i que s’haurà de treballar, diuen les expertes, «en focalitzar la mirada i l’expressió als ulls per entendre les emocions facials». Un afer, que ja costa a alguns pacients amb TEA, que al dur mascareta, s’agreuja.