Educació vol tirar endavant un reforç lectiu voluntari durant el mes de juliol. A través d’un formulari en línia a la seva pàgina web, tots els docents que vulguin participar poden inscriure’s i indicar la seva disponibilitat per, una vegada hi hagi el registre definitiu, poder acabar de definir el servei que s’oferirà.

La idea amb la quina treballa l’equip d’Ester Vilarrubla, és la d’impartir classes a nens i nenes d’entre 6 i 12 anys, de qualsevol dels tres sistemes educatius, i amb un horari de 9.00 a 11.00 del matí. Les famílies interessades hauran de registrar als nens també a través d’un formulari que estarà operatiu a partir del 15 de juny. En qualsevol cas, per Vilarrubla, aquestes classes «no volen suplir les activitats lúdiques de l’estiu». Una vegada es tanquin les inscripcions, el ministeri haurà de valorar si hi ha suficient professorat i alumnes. En cas que no hi hagués gaires voluntaris, aquest reforç s’impartirà a les parròquies centrals. Però si reben suficients registres, l’objectiu és dur aquest servei a tot el territori.

El final de curs i el reforç del juliol serviran d’impàs per setembre, moment en el qual la ministra va confessar que l’Executiu planteja tres escenaris possibles. El primer, seria de normalitat, mantenint algunes mesures de seguretat. El segon, seria de confinament total, com quan va arrencar el brot epidemiològic al març. I per últim, una tercera situació similar a l’actual, amb una formació mixta entre la presencial i la telemàtica. En aquest sentit, Vilarrubla va reconèixer que el ministeri té dues tasques molt importants a dur a terme durant l’estiu. D’una banda, posar en marxa formacions en capacitats tecnològiques per garantir el desenvolupament de la docència telemàtica. I de l’altra, localitzar els espais disponibles en cas que s’haguessin de traslladar alumnes per assegurar una ràtio concreta a les aules. Segons la titular, aquesta tasca ja ha començat per part del mateix ministeri, les escoles, els comuns i també el sector privat. En qualsevol cas, Vilarrubla va assegurar que si bé ampliar el calendari escolar el curs vinent seria una opció per recuperar el ritme, no ho veuen com una opció per tal de reestablir tant com sigui possible la normalitat i també, perquè ja comptaran amb l’hora extra pactada durant els tres primers mesos.

Bon retorn a les aules 

La ministra va fer un balanç positiu de la primera setmana de la represa de l’activitat a les escoles. Vilarrubla va assegurar que el servei havia funcionat correctament i que tant els centres com les famílies els havien traslladat un bon feedback al respecte. Així, més de 3.000 alumnes han tornat aquesta setmana a les escoles, i d’aquests, uns 1.200 ho havien fet en el servei d’acollida. De fet, esperen que la xifra pugui incrementar la setmana vinent perquè, segons Vilarrubla, molts nens li van traslladar en la seva visita als centres el passat dijous les seves «ganes de tornar a trobar-se amb els amics».

Durant aquesta setmana, també s’ha pogut oferir a tots els centres el servei de menjador. En el cas del sistema educatiu andorrà, Vilarrubla va assegurar que l’Ampaea, encarregada de gestionar el servei, ha externalitzat la cuina i ara és El Rebost del Padrí qui s’encarrega de preparar el menjar. Paral·lelament, aquesta empresa va arribar a un acord amb Ramaders d’Andorra perquè els facilitin carn de proximitat dins del preu ja establert pels menús escolars per oferir als alumnes «un producte de qualitat».

Finalment, Ester Vilarrubla va parlar sobre la situació del seu departament després de la sortida de dos directors d’àrea, concretament, Marc Jover i Meritxell Gallo. En un exercici de contenció, el ministeri només incorporarà un nou director, Josep Areny, que assumirà les funcions de Jover i repartirà les funcions que fins ara desenvolupava Gallo. Aquest replantejament servirà per limitar les despeses dins del ministeri i no haver de dur a terme una retallada pressupostària. De fet, la titular d’Educació va fer un al·legat en defensa de la seva àrea assegurant que «l’educació és un pilar essencial perquè la nostra societat no empobreixi». En aquesta línia, també va garantir la gratuïtat del sistema perquè, afegit al fet de comptar amb tres sistemes educatius diferents, «és una de les nostres grans banderes de cara a l’exterior» i també «un element cohesionador molt important».