Segons les dades de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), el Fons de Reserva de Jubilació entrarà en dèficit entre l’any 2024 i 2025 i s’haurà esgotat entre el 2037 i el 2038. Aquesta previsió implicaria un canvi de sistema i de model de país, que fins ara ha estat basat en un sistema de repartició a temps real, per les característiques demogràfiques del país.

Les noves circumstàncies socials en aquest segle però, han provocat que el fons deixes de ser sostenible. De fet, des de la parapública constaten que ja hi havia estudis als anys 90 que preveien aquest perill que s’haurà d’erradicar, com a tot estirar, a 25 anys vista. 
Els objectius destacats pel president del Consell d’Administració de la CASS, Albert Font, davant de les Comissions Legislatives de Finances i Pressupost i de Sanitat han estat clars: un canvi de sistema i l’optimització de recursos en l’actual per garantir les prestacions sanitàries i socioeconòmiques en tant que són un dret reconegut per la Constitució i l’OMS.

Enguany, l’Informe anual de 2019, s’ha tancat amb un dèficit de 33,9 milions d’euros, un 17,8% més que l’any 2018. Font destacava que aquesta xifra es podria optimitzar, és a dir, planificar l’activitat o implementar mesures per obtenir millors resultats per «anticipar-se» a una realitat irremediable: «La corba descendent és una qüestió matemàtica i no és opinable».

Resultats del 2019

Des de l’ens destacaven que les despeses de la taula de cotitzacions i prestacions van en augment «de manera recurrent i constant». Emfatitzant en la necessitat de corregir aquesta diferència. En concret, l’any 2019 es va concloure amb 1.391 milions d’euros i un creixement d’actius de 149,5 milions. D’aquesta manera, es ressaltava la necessitat de reduir la despesa sanitària racionalitzant primer els volums i, a posteriori, els costos.
Algunes de les propostes en aquest primer àmbit són controlar els protocols d’accessibilitat i d’indicació, recentrar la missió del servei d’urgència de l’hospital o evitar ingerències de tipus comercials. En el segon àmbit, destacaven d’altres com controlar el reemborsament dels productes que no tenen eficiència sanitària, ampliar en qualitat i quantitat la política de convencions amb proveïdors o potenciar la modalitat ambulatòria en els actes instrumentals, entre d’altres. 

Pensions

És evident que la piràmide poblacional d’Andorra a mitjans del segle XX i avui dia, principis del segle XXI, ha canviat estrepitosament i s’evidencia la necessitat de dur a terme un canvi de plantejament davant el nombre de persones que té dret de jubilació. En concret, són 162.000 persones, que es tradueixen en uns 139 milions de punts compromesos equivalents a 7.000 milions d’euros. 

La capacitat de tenir reserves, per tant, va minvant a causa de l’increment en el nombre de jubilats any rere any. Cinca anunciava així «que estem davant del repte més important que té aquest país. La dificultat que estem passant arreu de la Covid-19 és molt petita en comparació amb el que caldrà fer quan s’esgoti el fons de jubilació» només en termes quantitatius, apuntava.

I és que, per l’any 2040, calculen que l’estat haurà de fer un esforç econòmic per damunt dels 1.000 milions d’euros anuals per poder pagar les pensions. Per això, insisteixen en què el dèficit entre l’any 2018 i 2019 no va més enllà que «posar èmfasis a l’hora de valorar la gestió del fons» però que «té poc sentit» una anàlisi si no és a mitjà o llarg termini.

Des de la CASS, insistien en què «no hi ha una solució màgica ni heterogènia» i que «depèn de molts factors». Tot i això, consideraven imprescindible l’acostament a «un nou sistema», ja que «les facetes temporals només ens acostaran a morir», constatava Font després que durant la comissió es presentessin diverses vies per optimitzar els recursos en la branca de jubilació. Deien així, que algunes de les mesures que s’havien proposat amb anterioritat com, incrementar del 12 al 18% la cotització amb un increment anual a l’1% durant 6 anys o allargar l’edat de jubilació als 67, tan sols suposarien allargar el sistema uns cinc i dos anys, respectivament. I, per tant, «difícilment corregiran aquesta línia».