El coronavirus no discrimina, les desigualtats sí, és el títol d’un estudi realitzat per Oxfam Intermón el qual emfatitza en el fet que la pandèmia mostra «de forma crua els límits del sistema en què vivim, les desigualtats que hem volgut ignorar i la urgent necessitat de revalorar i enfortir allò públic, comú i col·lectiu». Els sociòlegs alerten que la crisi sanitària tindrà resultats negatius en diversos àmbits i classes socials però, viure en un sistema capitalista comporta que l’afectació sigui desigual i, irremeiablement, més forta per persones que se situen en un estrat social més baix. En especial, dones, gent gran, joves i immigrants.

La conseqüència s’atribueix a què són aquests col·lectius els quals solen ocupar feines precàries, treballen de forma irregular, sense contracte, i a més, acostumen a ser dependents o tenen familiars a càrrec seu. La seva situació encara es complica més en la mesura que bona part d’aquestes persones no poden acollir-se a les ajudes que proporciona el Govern per diverses casuístiques. Per exemple, perquè no arriben al límit de mesos cotitzats al país.

En aquest sentit, la presidenta d’Stop Violències, Vanessa M. Cortés, alerta que «hi ha moltes dones que no tenen dret a rebre ajudes perquè no són un dret individual sinó, nuclear», a les quals «se’ls demana un paper jurat assegurant que estan soles per rebre les ajudes». Un entramat difícil de superar, que té relació amb les xifres que proporcionava el ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy, a la comissió legislativa de principis de la setmana passada.

Tan sols un 42% de les persones que s’han quedat a l’atur han pogut obtenir la prestació per desocupació involuntària per la Covid-19 del total de les sol·licitants. El motiu, diuen des del ministeri, és no poder demostrar que la causa hagi estat la crisi sanitària, mentre que des de la Unió Sindical d’Andorra (USdA) així com, Stop Violències opten per subratllar la llibertat per efectuar acomiadaments improcedents o la finalització de contractes dels treballadors, molts en període de prova. 

El secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, afirma que, amb la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, «acomiadar una persona és molt més econòmic que abans» i denúncia que la major part de les subvencions econòmiques per fer front a la crisi s’han destinat al teixit empresarial i no pas a efectuar polítiques socials com «establir una renda universal per garantir que ningú passés gana». Segons els càlculs del sindicat hauria suposat un cost de 18 milions d’euros mensuals: 140 milions en sis mesos. La proposta va ser rebutjada per l’Executiu, que en l’actualitat, ha invertit uns 400 milions d’euros en motiu de la pandèmia. 

Dones

L’Organització de les Nacions Unides (ONU) reivindiquen la implementació de plans per donar resposta i recuperar-se de l’impacte social que es derivarà de la crisi augmentant els mecanismes de protecció socials a través de mesures immediates. Destacaven per exemple, l’ampliació de les transferències d’efectiu, de seguretat alimentària i de provisions específiques. Sobretot posant el focus en els col·lectius més afectats.

En aquest sentit, Cortés, denunciava que «hi ha persones que porten 45 dies sense cobrar res, quan el protocol determina 10 dies». Sense ingressos ni coneixement dels plans d’ajuda, moltes dones afectades s’han trobat desemparades davant la crisi sanitària, experimentant violència econòmica derivada d’una estructura en què les prestacions socials «són almoina», afermava Cortés.

Exclusió

Els últims estudis sobre el risc de pobresa i exclusió social a Andorra, realitzats per l’equip d’estadística l’any 2018, concreten que el llindar se situa en el 12,8%, alhora que l’indicador Arope de risc de pobresa o exclusió social és del 15,7%. D’acord amb el Pre-Informe Pobresa i exclusió social a Andorra, elaborat l’any 2014, les polítiques socials que s’estan efectuant al Pincipat són insuficients i estan adoptant un caràcter mercantilista i una concepció de caire residual on «les institucions de benestar només intervindrien quan altres esferes de provisió de benestar (mercat, família) fallessin i on el mecanisme primer per a la inserció social és el treball» que conclou que es manifesta un deteriorament evident en el sistema de protecció social i solidaritat. Un fenomen que també afecta aquells qui han estat víctimes «d’ERTOs a l’andorrana», segons Ubach. El sindicalista constata que aquestes persones han pogut veure reduït el seu sou fins a un 50%, perquè només té en compte el seu salari base. «Quina ajuda pot demanar?», es preguntava.