Aquest patró conegut en psicologia com fer llum de gas consisteix en presentar informació falsa per fer dubtar a la víctima de la seva memòria, percepció o seny.
Aquest terme, que prové d’una obra de teatre britànica, el va popularitzar Hollywood amb l’adaptació cinematogràfica al 1944 de la pel·lícula Gas Light, on un home intenta convèncer a la seva dona que està boja.

Aquest fenomen traslladat a la realitat actual de la Covid-19 descriu a la perfecció els esforços que faran poders i marques comercials per manipular el sentit de la realitat que hem viscut.

De fet, ja es projecta la despesa de milions d’euros i dòlars en contingut publicitari, amb la finalitat essencial de vendre’ns una dòcil i victoriosa tornada a la normalitat.

El contingut publicitari té la finalitat de vendre’ns una dòcil i victoriosa tornada a la normalitat

És a dir, amb l’afany d’establir el que ja han anomenat com la «nova normalitat», concepte que alguns com el reconegut tenista Rafa Nadal es resisteixen a acceptar i ja han manifestat que no volen la nova normalitat, volen la normalitat d’abans, però el cert és que la campanya ja ha estat iniciada i la maquinària propagandística posada en marxa per traslladar el missatge que tot està bé i restablir el nostre benestar, fent-nos creure que mai vam veure el que hem vist.
Molts ens sentim aclaparats davant la crisi social i econòmica que acompanya aquesta emergència sanitària, no hem d’oblidar que si bé hem tingut imatges de postal a l’àmbit mundial com la circulació de la fauna en zones residencials o carreteres i la millora mediambiental que ha donat un respir a l’ecosistema i al planeta. També hem viscut un panorama devastador on els sistemes d’atenció sanitària han col·lapsat i s’han vist desbordats, treballant sense condicions de protecció per la seva pròpia salut, amb falta de material, amb sous baixos, etc. També han pujat les xifres de l’atur, han augmentat les cues de gent que no té per menjar, poden créixer les restriccions per a la circulació de persones, han mort milers de persones soles, sense poder acomiadar-se i fer un procés de dol, el confinament no ha estat igual per a tots, hem vist restringida la nostra llibertat i està clar que tots aquests problemes són noticia per portades de diaris i obertures d’informatius. Però no són qüestions que agradin als líders polítics àmpliament criticats en general per la seva mala gestió, ni a companyies que han de seguir comercialitzant els seus productes de somni i potenciant el consum.

Avui ens guanya la urgència per fer que la nostra vida funcioni, però just ara aquesta pandèmia ha provocat una gran pausa i ens ha donat l’oportunitat única de veure el que realment passa i per tant per comprovar si el món es deté i nosaltres som capaços d’adaptar-nos als canvis o si només anhelem tornar al dia a dia.
No podem passar per alt que enmig de la nostra melancolia aquesta ocasió l’aprofitaran milers de marques arreu. Serà una campanya mai vista promoguda inclús pels mateixos governs en la que gastarem i creurem qualsevol cosa en un intent per treure’ns de sobre la incòmoda sensació que ens ha deixat la situació viscuda.

Sentirem i llegirem que la Covid-19 no és tan letal com sembla, que les xifres de contagi no van ser tan altes, que tot i l’augment de l’atur i la recessió econòmica, serà necessària fer una reforma tributària, o que la desigualtat no existeix perquè el virus ha afectat a tothom per igual i no ha deixat que persones sense llar morissin al carrer, en països anomenats del primer món.

El ‘gaslighting’ serà tot un joc d’artificis per fer-nos creure que no hem vist tot el que hem viscut

El gaslighting serà tot un joc d’artificis per fer-nos creure que no hem vist tot el que hem viscut, les estratègies publicitàries per reforçar la idea que l’impacte del virus en realitat no ha estat tan alt o per promocionar productes que garantissin la normalitat que es diu que tant enyorem bombardejaran el nostre dia a dia, per fer-nos oblidar, però seria bo que quan passi la tempesta i arribi la calma, féssim una reflexió sobre que, el que ha passat, ha passat, i que per més llum de gas que ens facin no estem bojos. Els Estats s’han endeutat per poder fer front a una de les crisis sanitàries més greus que s’ha produït en els últims cent anys, però no ens enganyem, els plats trencats no els pagaran ells, la factura es passarà a la població en forma d’impostos, d’atur, d’augment de la pobresa i de la desigualtat, de restriccions de llibertat i pèrdua de drets laborals i socials.

Hi haurà un abans i un després de la pandèmia, sortirem amb una gran ferida social i econòmica i està clar que cicatritzarà i seguirem endavant, potser inclús més enfortits, més respectuosos amb el medi ambient, més humans i sensibles a les desgràcies dels altres i en definitiva millors, perquè soc de les que vull pensar que tot moment de crisi és una oportunitat per aprendre, per créixer i per superar-se a un mateix, però no ens podem fer trampes al solitari, perquè les coses són com són i minimitzar els efectes no canviarà la realitat, que és la que és.